Només podien aconseguir 30.000, però finalment van ser 103.589 els ciutadans que van portar les signatures al Parlament Basc, impulsors de la iniciativa legislativa popular (ILP) que té per objecte prohibir la fractura hidràulica. És a dir, les plataformes Fracking Ez. El text de la llei que proposen és molt breu i fàcilment explicable: es prohibeix la cerca, recerca i explotació d'hidrocarburs no convencionals i es prohibeix l'ús de la tècnica del fracking amb qualsevol fi en tot el territori de la CAPV.

Si el Parlament Basc aprova el text de la llei tal com està, no és difícil endevinar quin seria el seu destí: El Govern espanyol presentaria un recurs davant el Tribunal Constitucional i els jutges anul·larien la llei fins que es dicti la resolució definitiva, que serà recorreguda. Així ha succeït, de moment, amb les quatre lleis autonòmiques que s'han promulgat en l'Estat espanyol per a prohibir el fracking: Navarra, Cantàbria, La Rioja i Catalunya.

Per a arribar a aquest punt, el Parlament Basc hauria d'aprovar la proposició de llei de la plataforma Fracking Ez, alguna cosa que no passarà mai. Es pot dir amb certesa, això sí, que el Parlament de Vitòria-Gasteiz no tancarà les seves portes a la ILP, ja que almenys tres partits (PNB, EH Bildu i PSE-EE) han confirmat que votaran a favor de la seva tramitació. No es pot fer el que no es veu davant 100.000 noms, i menys en un curs polític amb eleccions municipals en l'horitzó.

EH Bildu, desconfiant del resultat final del debat

El parlamentari d'EH Bildu, Dani Maeztu, creu que la proximitat de les eleccions municipals afectarà el ritme de debat a Euskadi. EH Bildu és l'únic grup que està disposat a aprovar el text de Fracking Ez sense tocar res, i Maeztu tem que la resta de partits, malgrat obrir les portes a la ILP, pensin a aprovar una versió turbulenta d'aquesta, si alguna cosa s'accepta.

“Podríem tenir el text definitiu de la llei cap a febrer o març –diu l'advocat durangarra–, però aquestes dates són perilloses per a alguns grups; crec que almenys intentaran retardar el debat fins al cap de les eleccions municipals. I estic segur que desdibuixaran la llei, com van desdibuixar la proposta de llei que van fer les Juntes Generals d'Àlaba”. Recordem que les Juntes Generals d'Àlaba van plantejar al febrer de 2013 la prohibició legal de la fractura hidràulica als parcs naturals, mentre que en el text aprovat finalment pel Parlament Basc la prohibició explícita havia desaparegut.

El PP de la CAPV, amb l'excepció de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, opina amb rotunditat al to dels majors de Madrid: d'una banda, fomentar la fractura hidràulica; per un altre, les comunitats autònomes no tenen competències per a prohibir l'exploració i/o explotació d'hidrocarburs. No s'esperen sorpreses en aquesta part del terreny de joc. Per contra, la postura de PNB i PSE-EE és més complexa.

PNB: “Necessitem saber quanta energia tenim”

Luis Javier Telleria ens ha parlat en nom dels jeltzales. TELLERIA és el portaveu del seu partit en la Comissió de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat del Parlament Basc. “Si 100.000 ciutadans s'han manifestat a favor de la ILP, és evident que cal acceptar-la”, ens ha dit, “a partir d'aquí definirem la nostra posició, ningú se sorprendrà si dic que el nostre grup, juntament amb el Govern Basc, no està en contra d'estudiar els hidrocarburs. És necessari saber quanta energia tenim, sempre sense perjudicar el medi ambient, perquè l'energia és una variable fonamental en l'economia d'un poble”.

Telleria té raó: ningú se sorprendrà. En primer lloc, cal tenir en compte que gairebé la totalitat dels permisos sol·licitats per a l'estudi d'hidrocarburs en la CAPV (veure mapa de la pàgina anterior) han estat sol·licitats per la societat pública dependent del Govern SHESA. Els detractors de la fracturació hidràulica recorden que SHESA manté tots els seus projectes i els vincles que manté amb empreses estrangeres. Dins d'aquests projectes, a més de l'exploració, les actes de les primeres reunions de SHESA amb les companyies estatunidenques Heyco revelen l'explotació del gas (vegeu Argia 2.333). Per a què explorar si no ho explotaràs?, es pregunten els grups que s'han organitzat contra el fracking, i afegeixen que les tècniques d'exploració també impliquen risc.

El Govern Basc obre les seves portes

Sense negar la importància estratègica del gas, el PNB va mostrar una actitud molt més crítica amb les conseqüències del fracking quan li va tocar ser oposició en el Parlament Basc. Per exemple, van preguntar al Govern Basc sobre la naturalesa dels compostos químics que s'utilitzen en la fractura hidràulica. Com a contrapartida, es van produir unes contestacions vagues a les quals la consellera de Desenvolupament Econòmic i Competitivitat del Govern Basc, Arantza Tapia, ha fet al·lusió a la seguretat i el respecte al medi ambient de forma generalitzada. Els impactes i riscos del fracking estan ben documentats, i encara ningú ha explicat clarament com s'evitarien exactament aquests impactes i riscos en el nostre entorn.

Les accions poden donar millors petjades que les paraules. El més significatiu dels últims mesos ha estat la decisió del Govern Basc de paralitzar el procediment de declaració dels Montes de Vitòria com a Parc Natural. Els dos primers pous d'Euskal Herria, Enara-1 i Enara-2, s'obriran, segons tot indica el Departament de Seguretat del Govern Basc. Quan es va conèixer la notícia, el mes de juny passat, el periodista alabès Iker Armentia, que segueix de prop els canvis en la fractura hidràulica, va dir: El missatge del Govern Basc és que no convé donar un gran suport als Montes de Vitòria, ja que és una zona que pot aportar un gran benefici.

L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz, rival inesperat

El curiós és que l'Ajuntament és un dels grans enemics del Govern Basc en el cas dels Montes de Vitòria, ja que és el principal promotor del parc natural. L'alcalde de Maroto, Javier Maroto, s'ha situat en l'extrem més verd del pp, igual que amb Garoña. També ha donat la seva signatura pública a favor de la ILP. D'altra banda, fonts de l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz ens han informat de l'obertura d'un nou front relacionat amb el fracking: Està prevista l'obertura de la bassa denominada Enara-5 en Salburua, però l'aiguamoll existent es troba en la llista del conveni RAMSAR. L'Ajuntament es queixa que el Govern Basc necessitava instal·lar fa temps un perímetre de protecció en la zona, però que s'està retardant molt. Sembla que al final el perímetre es farà, en tot cas.

PSE-EE, obligat a canviar de rumb

El PSE-EE ha passat inevitablement de ser el defensor més fort del fracking en la CAB a utilitzar un discurs vague. La necessitat de presentar una victòria davant l'opinió pública va impulsar al lehendakari, Patxi López, a obrir als quatre vents el “miracle” del gas alabès. Així, el de Portugalete va posar de manifest la labor secreta de SHESA des de l'època d'Ibarretxe i, sense voler, va posar en marxa un moviment de resistència que s'ha tornat tan forta. Això va condicionar el discurs socialista durant la seva permanència en Ajuria Enea. Però les coses han canviat. La responsabilitat de SHESA recau ara en uns altres, i el PSOE utilitza el discurs antifracking a Espanya, bé sigui per convicció o per necessitat de fer oposició.

Així les coses, hem preguntat a la parlamentària de Vitòria-Gasteiz Natalia Rojo sobre la posició que té el PSE-EE avui dia. Ens respon que, una vegada ratificat en el Parlament que votaran a favor de debatre la ILP: “L'eix de la nostra actitud és l'estricta protecció del medi ambient. Per tant, en cas de risc, ens oposarem a l'extracció de gas. En qualsevol cas, sigui el que sigui el que decideixi el Parlament, el debat sobre el model energètic ha de ser el més precís possible. Euskadi compta amb un 95% de dependència energètica, a la qual ha de fer front. És clar que el fracking no és la solució, però debatem”.

Mentrestant, les empreses treballen

Es troben en gran part d'Hego Euskal Herria, sol·licitant permisos per a la cerca d'hidrocarburs. En Bizkaia, i més encara a Àlaba, amb un percentatge molt alt del territori. No tots els permisos estan concedits, però els treballs segueixen endavant.

Bizkaia és, ara, el territori on més moviments es produeixen. Aitor Urresti, del grup Fracking Ez Bizkaia, ha explicat que és molt probable que s'iniciïn proves sísmiques en la zona de Geminis, entre Getxo i Urdaibai, la pròxima primavera. L'any passat es van realitzar aquest tipus de proves en la zona de Saia, en el sud de Bizkaia i a la comarca alabesa d'Aiaraldea. Les proves no són perjudicials per al medi ambient, però són el primer pas imprescindible per a l'exploració dels hidrocarburs. Per això, els grups anti-fracking van organitzar mobilitzacions en Ugao, Orozko, Llodio i altres localitats de la zona.

Les autoritzacions d'altres zones que afectin a Bizkaia –i a l'oest de Guipúscoa- han de ser atorgades pel Govern Basc. A si mateix, per cert, perquè són sol·licitades per SHESA. En opinió d'Aitor Urresti, el Govern Basc té els procediments d'autorització "congelats" per a no obrir més fronts davant el moviment antifracking que ha provocat el fracking.

A Navarra només hi ha una autorització, la corresponent a la zona d'Aquil·les, que cobreix els terrenys de la Ribera, però encara no hi ha indicis que comencin les proves sísmiques. I a Àlaba hi ha poques notícies sobre la Gran Enara, tret que finalment s'han descartat dues dels set pous inicialment previstos, un en la zona de Foronda i un altre en Koartango. Després d'anunciar en onze ocasions que les labors d'excavació estaven a punt de començar, en aquest moment és impossible oferir una previsió fiable dels pous del centre d'Àlaba. En paraules de Mikel Otero, de Fracking Ez, “al cap i a la fi, la qüestió principal és saber qui serà el primer que posi les màquines en un lloc concret”.