Futur: salaris del passat segle
A més de la ràbia, el cas de les targetes negres de Caja Madrid demostra el profund que és el pou de la corrupció espanyola.I fins on acaba la situació és inimaginable avui dia. El món financer i el comerç permanent entre les autoritats dels centres de poder es veu més clar. En els pagaments de les targetes negres, desenes de milers d'euros en hotels, festes, alcohol, restaurants, sabates, toros, caça...Rodriguez Rato, Blesa, Santin, Spottorno, Rodríguez-Ponga... Són 27 del pp, 15 del PSOE, 5 d'Ezker Batua, 11 sindicalistes... Entre tots, en aquesta operació de targetes opaques es van gastar 15,5 milions d'euros, la major part d'ells en Caja Madrid. Tot en diner negre, però si l'estafa no supera els 120.000 euros, no hi ha delicte fiscal.
Molts diners, sens dubte, però amb les quantitats que molts d'aquests pocs guanyaven en l'habitual: El Consell d'Administració de Caja Madrid va guanyar 71 milions d'euros en quatre anys entre les 10 persones que componen l'Executiu. Només el president de Kutxa, Miguel Blesa, ha invertit 20 milions d'euros en quatre anys. Els ciutadans no ho veuen bé, però als seus ulls no és un escàndol tan gran. Molts pensen, a més, que aquestes quantitats són d'un temps en el qual les finances estaven totalment lliures. Però no, en el món de les finances, l'or d'avui és el d'ahir: Els 16 membres del Consell d'Administració del Banc Santander van sumar en 2013 un total de 29,76 milions d'euros.
Però, malgrat la quantitat de diners, són petites quantitats si tenim en compte les quantitats destinades al rescat bancari des de l'àmbit públic a Espanya. L'Estat espanyol va rescatar fa dos anys a Bankia, hereva de Caja Madrid, amb la fusió de Madrid i altres sis caixes, amb una aportació directa de 22.424 milions d'euros i indirecta –avalis, creació d'un banc dolent...– de 120.000 milions, més de la desena part del PIB anual d'Espanya. Quin tipus d'anestèsia s'utilitza perquè els ciutadans s'alterin amb 15,5 milions d'euros de les targetes negres i no reaccionin davant 144.000 milions d'euros?Es tracta
d'un preu per a evitar la catàstrofe en tot el sistema financer espanyol, segons les fonts. Destrucció en diners, desastre en retallades pressupostàries i desastre ideològic, entre altres coses perquè set caixes que eren públiques es quedaran en mans privades quan l'Estat vengui les seves accions ara (61,7%) a un preu molt inferior al de compra. No sols els diners, sinó també la llei s'ha sotmès al sistema financer i els últims tremolors d'aquest terratrèmol s'han concentrat en les caixes basques, convertint el públic en privat. Això sí, tal com han subratllat reiteradament els dirigents del PNB, el PP, el PSOE i les caixes, “per obligació legal”.
Però tranquil, perquè Espanya està creixent. Serà el que més creixi a la UE enguany. Quan es parla de l'altre costat de la moneda del creixement, surten de seguida 5 milions d'aturats i és probablement la part més negra, però no l'única. Una de les conseqüències més greus és la caiguda dels salaris i la vida, i què millor que mirar al mirall dels Estats Units per a saber el que ve en el futur.
El Fons Monetari Mundial (FMI) pronostica que els Estats Units tindrà un creixement del 3,3% a final d'any. Barack Obama embeni a quatre vents que en els últims 55 mesos s'han creat 10,3 milions de llocs de treball al seu país. La dada oficial d'atur se situa en el 5,9%. Les dades reals són pitjors, però hi ha una dada molt significativa que reflecteix molt l'evolució de la vida de la ciutadania: la caiguda constant dels salaris. Segons un estudi realitzat per Pew Research Center: La capacitat adquisitiva del salari mitjà als Estats Units se situa en un nivell similar al de 1979. Com acaba d'escriure Francesc Peirón, corresponsal de La Vanguardia a Nova York: “Salaris d'un altre segle al país dels més rics”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]