A més de la ràbia, el cas de les targetes negres de Caja Madrid demostra el profund que és el pou de la corrupció espanyola.I fins on acaba la situació és inimaginable avui dia. El món financer i el comerç permanent entre les autoritats dels centres de poder es veu més clar. En els pagaments de les targetes negres, desenes de milers d'euros en hotels, festes, alcohol, restaurants, sabates, toros, caça...Rodriguez Rato, Blesa, Santin, Spottorno, Rodríguez-Ponga... Són 27 del pp, 15 del PSOE, 5 d'Ezker Batua, 11 sindicalistes... Entre tots, en aquesta operació de targetes opaques es van gastar 15,5 milions d'euros, la major part d'ells en Caja Madrid. Tot en diner negre, però si l'estafa no supera els 120.000 euros, no hi ha delicte fiscal.
Molts diners, sens dubte, però amb les quantitats que molts d'aquests pocs guanyaven en l'habitual: El Consell d'Administració de Caja Madrid va guanyar 71 milions d'euros en quatre anys entre les 10 persones que componen l'Executiu. Només el president de Kutxa, Miguel Blesa, ha invertit 20 milions d'euros en quatre anys. Els ciutadans no ho veuen bé, però als seus ulls no és un escàndol tan gran. Molts pensen, a més, que aquestes quantitats són d'un temps en el qual les finances estaven totalment lliures. Però no, en el món de les finances, l'or d'avui és el d'ahir: Els 16 membres del Consell d'Administració del Banc Santander van sumar en 2013 un total de 29,76 milions d'euros.
Però, malgrat la quantitat de diners, són petites quantitats si tenim en compte les quantitats destinades al rescat bancari des de l'àmbit públic a Espanya. L'Estat espanyol va rescatar fa dos anys a Bankia, hereva de Caja Madrid, amb la fusió de Madrid i altres sis caixes, amb una aportació directa de 22.424 milions d'euros i indirecta –avalis, creació d'un banc dolent...– de 120.000 milions, més de la desena part del PIB anual d'Espanya. Quin tipus d'anestèsia s'utilitza perquè els ciutadans s'alterin amb 15,5 milions d'euros de les targetes negres i no reaccionin davant 144.000 milions d'euros?Es tracta
d'un preu per a evitar la catàstrofe en tot el sistema financer espanyol, segons les fonts. Destrucció en diners, desastre en retallades pressupostàries i desastre ideològic, entre altres coses perquè set caixes que eren públiques es quedaran en mans privades quan l'Estat vengui les seves accions ara (61,7%) a un preu molt inferior al de compra. No sols els diners, sinó també la llei s'ha sotmès al sistema financer i els últims tremolors d'aquest terratrèmol s'han concentrat en les caixes basques, convertint el públic en privat. Això sí, tal com han subratllat reiteradament els dirigents del PNB, el PP, el PSOE i les caixes, “per obligació legal”.
Però tranquil, perquè Espanya està creixent. Serà el que més creixi a la UE enguany. Quan es parla de l'altre costat de la moneda del creixement, surten de seguida 5 milions d'aturats i és probablement la part més negra, però no l'única. Una de les conseqüències més greus és la caiguda dels salaris i la vida, i què millor que mirar al mirall dels Estats Units per a saber el que ve en el futur.
El Fons Monetari Mundial (FMI) pronostica que els Estats Units tindrà un creixement del 3,3% a final d'any. Barack Obama embeni a quatre vents que en els últims 55 mesos s'han creat 10,3 milions de llocs de treball al seu país. La dada oficial d'atur se situa en el 5,9%. Les dades reals són pitjors, però hi ha una dada molt significativa que reflecteix molt l'evolució de la vida de la ciutadania: la caiguda constant dels salaris. Segons un estudi realitzat per Pew Research Center: La capacitat adquisitiva del salari mitjà als Estats Units se situa en un nivell similar al de 1979. Com acaba d'escriure Francesc Peirón, corresponsal de La Vanguardia a Nova York: “Salaris d'un altre segle al país dels més rics”.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
LANBIDE ha posat en marxa una campanya de lluita contra el frau en les Rendes de Garantia d'Ingressos i ha creat una bústia anònima de denúncia. Responent a les crítiques rebudes, indica que aquesta bústia és un mer instrument per a ordenar denúncies i notificacions. No... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]