“Saltar em diferencia dels morts/allargar o no les ungles,/ allargar o no el pèl./ Saltar. El salt em diferencia./ Només saltar”. L'obra de teatre Salt part d'un poema, un monòleg poètic creat en col·laboració amb Oier Guillen i Javi Barandiaran. L'obra ens parla dels salts que cal donar en la vida, perquè sortir a l'escenari també és saltar.

Els límits entre el personatge, l'actor i l'autor de textos es dilueixen en aquest monòleg poètic i humorístic, fins al punt de confondre a l'un i l'altre. “A l'interior d'una sala tancada veiem a un personatge que parla amb sis caps de maniquí, amb una única obsessió: Saltar em diferencia dels morts”. Sota el personatge sentim a vegades a l'actor, que entra i surt de la seva pell, que interroga directament al públic”, explica Oier Guillen, preguntat pel contingut del monòleg.

En la vida hem de fer diversos salts i les expressions del salt poden ser variades. Segons l'actor Javi Barandiaran, el monòleg ens parla de “somnis, obsessions, covardia, solitud, impotència, bogeria, sobre mi i sobre tu”. “És un tema que ha nascut d'una situació molt particular, i al mateix temps és molt universal”, ha continuat Oier Guillen. “Cadascun de nosaltres se sentia davant un salt en la seva vida quan llancem aquest projecte. Però de la mateixa manera, qualsevol persona ha estat sempre davant una decisió que ha marcat el rumb de la seva vida, totes o la majoria de nosaltres hem pres decisions de manera conscient. Els salts poden ser personals o daus per una societat en grup” assenyala l'autor del text.

Contactes entre els dos creadors

Encara que en la direcció artística han participat Pako Revoltes i Idoia Beratarbide tant en l'atrezzo com en la selecció de vestuari, Salt és una obra de teatre creada conjuntament per Oier Guillen i Javi Barandiaran. No obstant això, “Pako, tal com indica el seu cognom, ens ha ajudat a bolcar el treball, empenyent-nos més enllà del punt en el qual arribem. Idoia Beratarbide ha donat una estètica concreta i coherent a aquest treball, ja que nosaltres som persones amb poc gust o sense gust. I també ens ha donat idees, a més de concretar l'estètica” ens ha dit Javi Barandiaran.

Javi Barandiaran considera que el procés de creació ha estat “tranquil, molt tranquil”. Per part seva, Oier Guillen diu: “tranquil, però compacte, com tots els processos. Javi i jo portem molt temps treballant i col·laborant –Gorria (2002), Eskubiko pareta (2003) o Gorg (2012) i un munt de col·laboracions–. En un moment similar hem arribat a aquest projecte”.

Tots dos creadors han arribat al mateix punt en aquest monòleg, compartint la seva experiència en el procés creatiu. Però, on està la frontera entre la realitat i la ficció? Què té més creatiu Salt? : “Tot i res. Tot perquè és una cosa que volíem fer i, per tant, és nostre. Res, perquè en el teatre tot està inventat o dita, i a més, nosaltres no volem inventar res o dir res nou, o sí que volem però no podem, i per tant no és nostre” diu l'actriu. “És molt personal, perquè en escriure i crear els nostres projectes ens impliquem plenament en el que diem. També és teatre, joc; l'humor absurd i la poesia poden arribar a ser artificis, i no obstant això, són molt nostres”.

Humor i poètica són els ingredients d'aquest monòleg teatral contemporani. L'humor i la contemporaneïtat mai han tingut una relació estreta. “És difícil riure i recollir un toc seriós de contemporaneïtat”, ha dit Guillen. No obstant això, Barandiaran no comparteix: “L'humor, en el teatre, no té per què ser un club de comèdia, l'humor és una cosa molt seriosa. Nosaltres no busquem aquesta ‘contemporaneïtat’. El nostre treball és contemporani en la mesura en què estem vius, però pot ser clàssic, o passat de moda. En qualsevol cas, si haguéssim de triar entre contemporaneïtat i humor, triaríem l'humor”.

Preguntat per la complexitat del text a Barandiaran, ens explica el següent: “Hi ha text i hi ha un actor que està lluitant amb ell. D'aquesta lluita sorgeix un personatge que juga, tot això es cou en una salsa estètica i se serveix”. No és un monòleg complex, ens assegura que “és molt bàsic, perquè nosaltres som bàsics. Per tant, qualsevol persona bàsica pot entendre de què estem parlant i a alguns els semblarà que estem parlant d'ells mateixos”. Guillen ha destacat que “el monòleg té molt humor i molta poètica. No és gens complex. En les proves que hem fet fins ara amb els petits públics, hem vist que cadascun porta a reflexionar sobre els seus propis salts i, a més, la gent ho passa molt bé. A mi sempre m'ha interessat molt experimentar amb monòlegs poètics pel que fa al text; en aquest cas he pogut veure el camí que pot prendre un tipus de text així. En definitiva, un text com aquest pot donar l'oportunitat d'aportar molt de la seva experiència a l'actor i al públic”.

El pròxim 12 d'octubre tindrà lloc la preestrena en les jornades de teatre d'humor de Pasaia, que se celebrarà el 23 d'octubre en el festival BAD de Bilbao. Els dos creadors estan amb ganes de mostrar al públic “com es prenen les coses per a deixar de sofrir d'una vegada per sempre, o per a començar a sofrir d'una altra manera”, afirma Barandiaran. Guillano també ha tingut una última paraula sobre el moment de portar-lo a l'escenari: “Jo també estic amb ganes d'ensenyar-li-ho al públic, però per a acabar gaudint, o per a començar a gaudir d'una altra manera. Fonamentalment, perquè sortir a la llum pública és saltar”.