Estic escrivint a les poques hores de conèixer els resultats del Referèndum celebrat a Escòcia. Els resultats han estat molt significatius –com sempre–. D'una banda, per l'alta participació –entorn del 85% de la població empadronada–. D'altra banda, la resposta a la pregunta també és destacable: Un 44,7% a favor de la independència i un 55,3% en contra de la independencia.se

poden fer moltes lectures i interpretacions, per descomptat, però hi ha algunes idees que m'han cridat l'atenció.D'una banda

, és clar que ha guanyat el 'no' a la independència, però en absolut com es pensava quan es va decidir fer el Referèndum. Llavors s'esperava un resultat molt més ampli –potser per això l'haurien acceptat, no ho sé–. També és evident que al llarg de la campanya s'han utilitzat xantatges i pors per a afeblir la posició independentista, sobretot en l'econòmic.D'altra banda

, és evident que els resultats favorables al sí que han de fer repensar el futur del Regne Unit: “A partir d'ara res serà com abans”, ha afirmat David Cameron. És clar, i crec que això també ha influït molt en la campanya: Escòcia ha guanyat un autogovern més ampli, si es compleix el que promet, per descomptat.

No obstant això, destacaria els següents aspectes:

– L'error polític que molts acusen a Cameron de preguntar al poble escocès no és més que acceptar la sobirania, la dignitat i la llibertat del poble i dels ciutadans.

– La normalitat que s'ha viscut des de la decisió del referèndum, tant en l'àmbit polític com en el social, sense que s'hagi produït cap ruptura profunda, amb la participació de ciutadans i ciutadanes de prestigi que han donat suport al sí o el no, amb total tranquil·litat.

– El dret a l'autodeterminació a Europa no ha de limitar-se només als pobles “colonitzats”.

– S'ha reconegut dins d'Europa el dret d'un poble sobirà a abandonar un Estat, encara que aquest, com es veu, encara és tabú a Espanya. Això hauria de donar què pensar a les autoritats espanyoles i a la resta dels polítics; el que s'ha aprovat al Regne Unit hauria de ser assumible aquí, si les condicions són les mateixes.

– Les condicions són molt semblants: tant a Euskal Herria com a Catalunya hi ha pobles, cossos socials i polítics, que volen parlar d'això, que volen expressar el vincle que volen mantenir amb Espanya o la ruptura que volen dur a terme. Cameron va dir que donar la veu al poble escocès era just. Perquè aquí també cal prendre la decisió correcta.

– La sobirania és parlar, no tant el resultat del referèndum. La majoria del poble escocès ha dit no a la independència, però aquest poble ha fet un gran pas en el camí de la seva llibertat. I seguirà, per descomptat.

Observacions: (1) Mentre escrivia aquestes idees, m'he assabentat que Alex Salmond, el que ha possibilitat el Referèndum, deixarà el càrrec de primer ministre d'Escòcia. És una decisió intel·ligent i noble. Però no deixa Escòcia de cap manera, tal com estava quan va assumir el càrrec. Escòcia i, sobretot, els escocesos, són avui més lliures que llavors.

I (2), abans que succeeixi res, he decidit enviar aquest article.