En quina situació deixaràs els frontons?
Física i mentalment bé, no em puc queixar. En la meva carrera he tingut poques lesions i enguany també, estic jugant partits sense problemes i la veritat és que estic gaudint molt. Aquest any de jubilacions està sent molt satisfactori i podré pensar en el futur més endavant, ara estic gaudint del moment.
22 anys professionals. Com i en què evoluciona la pilota?
Ha evolucionat a poc a poc, com tots els esports i la vida en general. És un esport tradicional i les regles de joc a penes han canviat, però sí els frontons, el material, la formació dels esportistes...
Ha esmentat el material i sovint les pilotes són font de polèmica; s'han accelerat en aquests anys. Per a bé o per a mal?
Abans la pilota era de seu negre i durava més, ara són pilotes blanques, fetes a màquina, i són diferents, sí, però no per a bé ni per a mal: a vegades els beneficiarà a uns i al revés; el material seguirà en boca de tots i és normal perquè la pilota és un dels pilars del joc.
I l'ambient, ha canviat molt?L'ambient
en els frontons sempre ha estat excel·lent. El que sí que veig és que hi ha més joves al voltant de la pilota, tant nois com noies. El cap de setmana s'ha estès el costum entre els joves d'anar a veure un partit de pilota i un va a gust al frontó, perquè crec que la pilota és la millor afició entre tots els esports.
Ets un dels pilotaris de la generació que va donar major visibilitat al joc
manual… Sempre he intentat fer-lo tan bé com sigui possible, sense perdre la meva manera de jugar a pilota i d'entendre la pilota. A partir de les Olimpíades de 1992, en les quals també va néixer Asegarce, va haver-hi canvis en la pilota en general i em va tocar ser aquí. El concepte de pilota va canviar una mica, ens va reforçar la imatge dels pilotaris professionals, ens van donar confiança i ressò en els mitjans de comunicació, i en aquest context, debutem uns davanters que teníem més tendència a volar que a tirar. Va haver-hi una petita revolució en totes direccions.
La pilota ha de ser espectacular?
Sí, l'esport en general ha de ser espectacular. La gent, a més de voler guanyar a l'un o l'altre, vol passar-ho bé, va a la recerca d'espectacles. A tots ens agrada guanyar, però l'esport és més que guanyar o perdre, i l'espectacle és fonamental. Si el públic no gaudeix, si el pilotari no gaudeix, la pilota està morta.
Cal arriscar per a guanyar?
Sí, cal arriscar en tots els àmbits de la vida, en moments concrets. És la manera d'entendre la pilota i de fer punts, en el meu cas. Jo no he tocat el terror i he buscat la xapa i les vores per a poder fer una miqueta. Són jugades amb perill, però per a això estem tots els dies entrenant.
Quins són els partits més memorables?El
dia del debut i el dia de la meva jubilació seran els més importants per a mi i els que no oblidaré.
Però hi ha altres partits que han quedat en la ment del públic. La final del Quatre i Mig disputada en 1997 contra Retegi II.llaurin, per exemple [després d'anar guanyant 21-17, Titin va perdre el partit].
Bé, jo record millor això de 2007, ja, ja [aquest any, Titín va guanyar la final del Quatre i Mig contra Abel Barriola]. Són partits memorables, més que pel joc realitzat, per tot el que van portar i per l'ambient que es va crear. No puc descriure el que es viu en les finals, però és increïble, i és difícil triar una d'elles.
Sí, una setmana
abans va morir el meu pare i van ser dies durs emocionalment, no sabia si jugar o no, però després de perdre les dues anteriors finals del Quatre i Mig, al final vaig guanyar i vaig poder oferir el meu txapela al meu pare. Va ser un dels dies més importants.
Ets un personatge polèmic. L'any passat, després de ser eliminat en el Campionat per Parelles, vas parlar en contra de l'elecció de les pilotes i vas denunciar els interessos de les empreses.
A ningú ens agrada perdre i si et sembla que t'han fet mal, crec que el pilotari té l'oportunitat i el dret a parlar. Estem per a jugar? Sí, però també podem donar la nostra opinió, encara que estigui equivocada. Tenim dret a indignar-nos i a errar, sempre dins del respecte i sense ofendre a ningú. En aquest moment el vaig sentir així i així ho vaig dir.
Les empreses de pilota es mouen sovint en funció d'interessos aliens a l'esport?
No, no. Cadascun té les seves pròpies funcions. El nostre és entrenar tan bé com sigui possible i estar tan bé com sigui possible, jugar el partit tan bé com sigui possible. El seleccionador de pilota té la seva tasca, l'empresa la seva… però podem opinar d'unes coses o d'altres sense més.
Són suficients dues empreses (Asp i Asegarce) per al professional de la pilota?
Com a pilotari, quantes més empreses hi hagi, millor per a nosaltres. Abans hi havia més pilotaris professionals, però les empreses sabran a quant i per a quants hi ha, aquí no entraré.
La regidoria del pp a Logronyo, Antonio Basagoiti, també s'ha referit a la candidatura de Patxi López. Ho has notat en els frontons?
No, va ser el pas que vaig voler donar, el vaig fer parlant i d'acord amb l'empresa, i no he tingut cap problema. És una experiència que estic vivint amb molta il·lusió, i haig d'agrair a l'Ajuntament de Logronyo i a Asp el suport que he rebut durant aquests anys. Quant a l'afició, té dret a opinar i a criticar, i en algun moment el criticarien, però en general la gent no ha barrejat les dues actuacions, i així ha de ser. Em preocuparia criticar-la per mala conducta.
Bé, d'alguna manera has obert l'estereotip dels
pilotaris… Cadascun tenim la nostra mentalitat i els nostres objectius en la vida, l'esportista no es pot dedicar a l'esport tota la vida i si t'obren les portes que estan relacionades amb les il·lusions de cadascun, està bé provar-ho. Però no ho faig per a trencar els estereotips; si el pilotari ho dona tot en el frontó i compleix el seu contracte, pot fer altres coses.
Com veus la pedrera?
Veig a joves amb grans possibilitats tant en la part davantera com en la posterior. La pilota ha de seguir aquest camí, fent costat als joves, impulsant les escoles infantils… i en els professionals també hi ha joves de gran nivell. Li veig un futur esperançador a la pilota i estic convençut que la pedrera es mantindrà molt bona.
“Oso pozik nago bizitako guztiarekin. Ezin diot pilotari gehiago eskatu, dena eman dit: txikitatik izandako ilusioa ogibide bihurtu dut. Porrotak izan dira, gaizki pasatako uneak, jokoz okerrago aritutako garaiak… baina balantzan jarrita, dudarik gabe positiboa da emaitza”.
Fa temps que ho havia adquirit i ho havia llegit per damunt, però només recentment he pogut atendre amb l'atenció que volia al llibre Joxemari Iriondo Pilota eta Bertsoak. He trobat vells coneguts i m'han ressuscitat algunes de les lluites, perdudes i guanys que m'han passat... [+]