S'han tancat dues portes a Catalunya i s'ha obert una divendres passat i dissabte. El primer d'ells es va tancar amb la compareixença de Jordi Pujol en el Parlament de Catalunya el passat dia 26. El seu assumpte s'ha convertit en una ombra que li seguirà durant molt de temps a Pujol, com li seguirà al vell CDC, però segurament en un espai reduït, ja que el nou CDC està aconseguint envoltar l'entorn de l'ancià amb un mur de protecció. El mateix Pujol va donar el testimoni a Mas en la construcció del nou CDC, però el moviment sobiranista l'ha fixat o, potser, com diu Enric Juliana en La Vanguardia, el recentment creat “Partit de les Masses”.

L'altra porta que es tanca és la que ha seguit el moviment sobiranista fins ara, quan s'ha convocat el referèndum del 9N. Arriben a la seva petita Maltzaga. I ara què? Ara hi ha dos grans símbols de preguntes. Pel que fa a Espanya, no s'esperen grans sorpreses en el curt termini: en la superficial, seguirà amb la matraca de la prohibició. En canvi, amb l'ull en la carn, una bona preparació de la rica pastanaga de l'Estat federal a mitjà termini de dos anys pot ser clau en el full de ruta del PP-PSOE. Entre les ofertes de Madrid, en les pròximes setmanes i mesos és molt probable que augmenti la repercussió del blindatge futur dels catalans en l'àmbit lingüístic, educatiu i econòmic. En qualsevol cas, sembla difícil fer una cosa seriosa fins a 2016. El 2015 és l'any de les eleccions: al maig les eleccions municipals i a la fi d'any les eleccions generals espanyoles. El pp i Mariano Rajoy s'han concentrat en aquest fòrum i són conscients que repetir la majoria absoluta que tenim en aquest moment serà impossible o difícil. La prova més significativa d'això és la retirada de la Llei de l'Avortament, que confirma els avortaments. Des del punt de vista de l'Estat se li està creant una situació molt perillosa a Catalunya, però no tan dolenta en la del partit, perquè al cap i a la fi Catalunya li ve bé per a tapar la situació econòmica i social i, millor encara, per a engrossir el nacionalisme espanyol de cara a les eleccions.

MENTRESTANT, com creuarà el soberanisme català la nova porta que se li obre? Fins ara han tingut tres claus per a fer el camí: la primera, l'impuls del no espanyol; la segona, la posada de la iniciativa social al capdavant del procés, traslladant als partits a aquest corrent; i la tercera, la unió dels partits sobiranistes fins al decret de convocatòria del referèndum.
Espanya ja ha posat en marxa la màquina de la resposta. A l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional, que és prolongada, la Llei de Consulta i el Decret de Consulta quedaran en suspens de manera provisional. Continuarà el moviment sobiranista que actualment presideix Mes amb els preparatius de la consulta? Fins quan? Continuar amb la mateixa campanya és anar en contra dels ordes de Madrid i, per tant, entrar en la desobediència? O la desobediència seria posar urnes? En els pròxims dies veurem les primeres respostes.
Totes les previsions apunten al fet que, en un estat de prohibició, es tractaria d'un tobogan per a consultes independentistes més que un fossat. Partir d'aquí és endinsar-se en el món de les travesses. Els independentistes i l'Estat espanyol, per part seva, es desplomaran per sobre de les flames de l'incendi de la A-9 i les flames provocaran ja les primeres cremades. Per exemple, quina actitud acabarà mostrant ICV davant la prohibició? Aniran plegats CDC/ERC a unes eleccions anticipades? Crearà alguna oferta electoral entre el Procés Constituent, Guanyem i la Cup...? L'única seguretat és que, una vegada passada una porta, el camí cap a la segona serà molt més tibant.

Per a aconseguir la secessió, el professor de la UPV/EHU Asier Blas va afirmar que mantenir i incrementar la tensió entre l'Estat d'origen i el que la cerca és clau en una interessant conferència sobre la independència amb motiu del Dia de la Llum (vídeo). De moment, a Catalunya s'ha garantit un augment de la tensió entre tots dos països. En la mateixa conferència, l'ex diputat d'Amaiur Iñaki Antigüedad, més encara mirant al País Basc, va donar importància a les actuacions quotidianes en el camí de la independència. A Catalunya, la tensió i el dia a dia ja s'han fet un en aquest moment.