La lectura de “New Normal” és cada vegada més freqüent. És a dir, una nova normalitat que abans no, però que avui ja és normal. La normalitat establerta després de grans canvis. Però, potser no té conseqüències l'assumir que les coses són ara una nova normal?
Recentment Bussiness Insider, mitjà d'economia en l'article “The New Normal' Has Been Devastating For America” (La nova normalitat ha estat desastrosa per als Estats Units) Mohamed El-Eriane escriu que els economistes de PIMCO van inventar el concepte de new normal. La Corporació PIMCO és un dels grans gestors de fons d'inversió que governen en un món globalitzat.
“Sorgint l'endemà de la crisi financera de 2008 –diu El-Erian–, el concepte de new normal insisteix que ara cal assumir amb normalitat que les economies occidentals no puguin reprendre l'activitat típica dels cicles. (...) En comptes de començar de nou a pujar i a créixer en forma de ‘V’, l'economia seguirà sense límits i la desocupació més alta de l'habitual”.
És normal, per tant, admetre que el món ha canviat i que res serà igual. El seu ús en els debats sobre l'organització econòmica i social és cada vegada més freqüent i també en el canvi climàtic, segons explica Dawn Stover en la seva crònica “Climate: the new abnormal” publicada en The Bulletin of the Atomic Scientists. Stover és un escriptor especialitzat en temes de ciència.
La frase “Nova normalitat” es troba cada vegada més present en els articles sobre canvi climàtic. Les pluges torrencials i les grans inundacions són ara la notícia normal. Igualment es poden produir sequeres, incendis forestals o el desglaç de l'Àrtic en ones gegants. Els emprenedors del Center for American Progress diuen: “Hem d'adaptar-nos a la nova anormalitat que hem creat. És a les nostres mans que siguin molt pitjors o no”. Però aquesta conducta, amb bones intencions, comporta riscos.
“Amb el lema de la nova anormalitat –ha escrit Stover- els investigadors i els grans comunicadors del clima volen fer saber a la gent que el clima està embogint i que cal treballar per a frenar això. Però si la frase aconsegueix exactament el contrari, què? El que realment es difon és que l'escalfament global, o l'embogiment del clima, s'ha convertit en una cosa habitual, nou però normal”.
El que està succeint amb el clima no és normal, però tampoc és nuevo.la gent té amnèsia sobre el clima.Com ha assenyalat el secretari general de la Societat Meteorològica Mundial, Michel Jarrauda, “en les últimes tres dècades les temperatures a nivell mundial i regional han experimentat un escalfament tal que la majoria dels joves que avui tenen menys de 30 anys mai han viscut en un món sense escalfament global”.
La memòria dels mundans és breu. Les enquestes dels Estats Units han revelat que tres quartes parts dels seus habitants desconeixen a qui s'enfrontava la famosa Guerra Freda, mentre que els Estats Units manté milers d'armes atòmiques, la majoria d'elles amb destinació a Rússia, i la gent les considera normals.
Cada generació defineix el que és normal per a ella, en el futur la gent pot tenir un oblit de com eren les coses per a les generacions anteriors, renunciant així a recuperar els recursos de les anteriors.
Stover cita un segon fenomen relacionat amb l'oblit:baixar les referències de comparació. El biòleg marí Daniel Pauli utilitzava el concepte de shifting baseline syndrome, una síndrome de rebaixar la referència, segons ha explicat el Departament de Seguretat. “Els científics que estudien la pesca comparen la quantitat mínima de peix en cada generació amb la qual van conèixer quan van començar els seus estudis, com en número en la diversitat d'espècies. Per a la pròxima generació s'ha reduït la quantitat de peix, però els joves utilitzaran com a base el que ells mateixos coneixen”. Cadascú s'adapta així al que ell ha conegut, les ratlles van disminuint en número i en espècie perquè mai s'estableixen els objectius per a la seva recuperació.
Si els científics es despisten així, no es pot confondre menys als ciutadans. Al final, el món, sense boscos salvatges, rius sense canalitzar, sense costes lliures, sense marenys, es torna normal perquè mai els ha conegut en tota la seva abundància.
“La reducció de les referències comparatives suposa un problema fonamental: com ficarà a la gent al cap que el món està sumit en grans canvis, en un escalfament global i en una destrucció massiva de les espècies, si no són capaces de reconèixer-les sinó els canvis que se succeeixen en uns pocs anys? Com advertir que seria possible recuperar el perdut?”.
Dawn Stover creu que els historiadors tenen molta feina per a ensenyar als ciutadans com va ser el món abans, que utilitzin gràfics i imatges, quan sigui possible fotografies, per a fer veure a la gent com va ser el primer món. Els emprenedors ecologistes també haurien d'utilitzar als més vells dels pobles i ciutats perquè els més joves els ensenyin com ha canviat el medi ambient.
“S'han investigat poc –diu Stover- les percepcions de la gent sobre el món en el canvi, i alhora, aquestes percepcions de la gent tenen especial importància en l'eficàcia de la lluita contra el canvi climàtic. (...) La gent està disposada a acceptar canvis quan la seva supervivència està en perill, però [per no adonar-se dels riscos] pensa que els canvis en infraestructures, energia, impostos i regulació són massa costosos”.
Mentrestant, les estratègies de mitigació i adaptació (mitigation i adaptation) per a evitar el canvi climàtic s'han construït sobre bases cada vegada més modestes. L'aigua, el peix i la resta dels recursos disponibles s'han calculat en un nombre de punts de partida insuficient i, per contra, s'han establert estimacions excessivament optimistes per a les estratègies de conservació d'aquests.
Stover cita un exemple notable de la sequera mai vista amb Califòrnia. La revista Environmental Research Letters ha demostrat que els volums d'aigua permesos per Califòrnia sumen en un any un total de cinc vegades el volum total d'aigua que els deixa la pluja al país. Físicament impossible, que empitjora l'efecte de la sequera... però embolicat en papers legals.
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]