Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Canvi climàtic: La temptació d'acostumar-se a la nova anormalitat

  • La Cimera del Clima s'ha celebrat el 23 de setembre en la seu de Nacions Unides a Nova York. Les autoritats han acordat, per onzena vegada, prendre mesures per a evitar el canvi climàtic i fer front a les conseqüències del canvi climàtic. Però amb què s'estableixen els objectius?
Irudian, Kate Leeming abenturazale australiarra. Leemingek zeharkatu berria du Afrika
Irudian, Kate Leeming abenturazale australiarra. Leemingek zeharkatu berria du Afrika "Breaking the Cycle Expedition" txangoan, 22.000 kilometro Senegaletik Somaliara. Argazkia Nigerreko paraje desertiko batean dago egina. Duela ez hainbeste, Saheleko leku hauek guztiak sabana izanak ziren, lehenago Sahara izan zen moduan. Bertako herritar gazteek nekez sinetsiko dute horrelakorik. Guregandik hurbilago, basamortu bilakatzeko bidean den Espainiako jende gehienek uste dute penintsula beti izan dela horrelakoa. Nafarroan nork sinetsiko dizu Bardeak baso izan direla orain dela gutxi arte? Jendeen pertzepzio okerra arazo larria da etorkizuna antolatzeko. Ingurumena eta baliabideak berreskuratzeko arautegietan erakundeek ahazten dituzte planetak lehen zeuzkan baliabideen kopuru, kalitate eta aniztasunak. Berreskuratzeko aukerak alferrik galtzen dituzte eta kalteak betirakotzen.

La lectura de “New Normal” és cada vegada més freqüent. És a dir, una nova normalitat que abans no, però que avui ja és normal. La normalitat establerta després de grans canvis. Però, potser no té conseqüències l'assumir que les coses són ara una nova normal?

Recentment Bussiness Insider, mitjà d'economia en l'article “The New Normal' Has Been Devastating For America” (La nova normalitat ha estat desastrosa per als Estats Units) Mohamed El-Eriane escriu que els economistes de PIMCO van inventar el concepte de new normal. La Corporació PIMCO és un dels grans gestors de fons d'inversió que governen en un món globalitzat.

“Sorgint l'endemà de la crisi financera de 2008 –diu El-Erian–, el concepte de new normal insisteix que ara cal assumir amb normalitat que les economies occidentals no puguin reprendre l'activitat típica dels cicles. (...) En comptes de començar de nou a pujar i a créixer en forma de ‘V’, l'economia seguirà sense límits i la desocupació més alta de l'habitual”.

És normal, per tant, admetre que el món ha canviat i que res serà igual. El seu ús en els debats sobre l'organització econòmica i social és cada vegada més freqüent i també en el canvi climàtic, segons explica Dawn Stover en la seva crònica “Climate: the new abnormal” publicada en The Bulletin of the Atomic Scientists. Stover és un escriptor especialitzat en temes de ciència.

La frase “Nova normalitat” es troba cada vegada més present en els articles sobre canvi climàtic. Les pluges torrencials i les grans inundacions són ara la notícia normal. Igualment es poden produir sequeres, incendis forestals o el desglaç de l'Àrtic en ones gegants. Els emprenedors del Center for American Progress diuen: “Hem d'adaptar-nos a la nova anormalitat que hem creat. És a les nostres mans que siguin molt pitjors o no”. Però aquesta conducta, amb bones intencions, comporta riscos.

“Amb el lema de la nova anormalitat –ha escrit Stover- els investigadors i els grans comunicadors del clima volen fer saber a la gent que el clima està embogint i que cal treballar per a frenar això. Però si la frase aconsegueix exactament el contrari, què? El que realment es difon és que l'escalfament global, o l'embogiment del clima, s'ha convertit en una cosa habitual, nou però normal”.

El que està succeint amb el clima no és normal, però tampoc és nuevo.la gent té amnèsia sobre el clima.Com ha assenyalat el secretari general de la Societat Meteorològica Mundial, Michel Jarrauda, “en les últimes tres dècades les temperatures a nivell mundial i regional han experimentat un escalfament tal que la majoria dels joves que avui tenen menys de 30 anys mai han viscut en un món sense escalfament global”.

La memòria dels mundans és breu. Les enquestes dels Estats Units han revelat que tres quartes parts dels seus habitants desconeixen a qui s'enfrontava la famosa Guerra Freda, mentre que els Estats Units manté milers d'armes atòmiques, la majoria d'elles amb destinació a Rússia, i la gent les considera normals.

Amb què comparar?

Cada generació defineix el que és normal per a ella, en el futur la gent pot tenir un oblit de com eren les coses per a les generacions anteriors, renunciant així a recuperar els recursos de les anteriors.

Stover cita un segon fenomen relacionat amb l'oblit:baixar les referències de comparació. El biòleg marí Daniel Pauli utilitzava el concepte de shifting baseline syndrome, una síndrome de rebaixar la referència, segons ha explicat el Departament de Seguretat. “Els científics que estudien la pesca comparen la quantitat mínima de peix en cada generació amb la qual van conèixer quan van començar els seus estudis, com en número en la diversitat d'espècies. Per a la pròxima generació s'ha reduït la quantitat de peix, però els joves utilitzaran com a base el que ells mateixos coneixen”. Cadascú s'adapta així al que ell ha conegut, les ratlles van disminuint en número i en espècie perquè mai s'estableixen els objectius per a la seva recuperació.

Si els científics es despisten així, no es pot confondre menys als ciutadans. Al final, el món, sense boscos salvatges, rius sense canalitzar, sense costes lliures, sense marenys, es torna normal perquè mai els ha conegut en tota la seva abundància.

“La reducció de les referències comparatives suposa un problema fonamental: com ficarà a la gent al cap que el món està sumit en grans canvis, en un escalfament global i en una destrucció massiva de les espècies, si no són capaces de reconèixer-les sinó els canvis que se succeeixen en uns pocs anys? Com advertir que seria possible recuperar el perdut?”.

Dawn Stover creu que els historiadors tenen molta feina per a ensenyar als ciutadans com va ser el món abans, que utilitzin gràfics i imatges, quan sigui possible fotografies, per a fer veure a la gent com va ser el primer món. Els emprenedors ecologistes també haurien d'utilitzar als més vells dels pobles i ciutats perquè els més joves els ensenyin com ha canviat el medi ambient.

“S'han investigat poc –diu Stover- les percepcions de la gent sobre el món en el canvi, i alhora, aquestes percepcions de la gent tenen especial importància en l'eficàcia de la lluita contra el canvi climàtic. (...) La gent està disposada a acceptar canvis quan la seva supervivència està en perill, però [per no adonar-se dels riscos] pensa que els canvis en infraestructures, energia, impostos i regulació són massa costosos”.

Mentrestant, les estratègies de mitigació i adaptació (mitigation i adaptation) per a evitar el canvi climàtic s'han construït sobre bases cada vegada més modestes. L'aigua, el peix i la resta dels recursos disponibles s'han calculat en un nombre de punts de partida insuficient i, per contra, s'han establert estimacions excessivament optimistes per a les estratègies de conservació d'aquests.

Stover cita un exemple notable de la sequera mai vista amb Califòrnia. La revista Environmental Research Letters ha demostrat que els volums d'aigua permesos per Califòrnia sumen en un any un total de cinc vegades el volum total d'aigua que els deixa la pluja al país. Físicament impossible, que empitjora l'efecte de la sequera... però embolicat en papers legals.


ASTEKARIA
2014ko urriaren 05
Azoka
T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
"S'han d'adoptar mesures urgents, especialment pel que fa als riscos d'inundació"
Copernitz i l'Organització Mundial de Meterología han ratificat els estudis de principis d'any: Europa ha batut el rècord de calor en el que va d'any. Almenys 413.000 persones van resultar afectades i 335 van perdre la vida per les tempestes i les inundacions del passat any a... [+]

2025-04-09
Bikote perfektua

Egungo Venezia 118 uhartez osaturiko artxipelago baten gainean eraikita dago. Uharte horiek 455 zubik elkar lotzen dituzte. Lura baino lokatza du oinarri hiriak. Inguruetako milioika zuhaitz mozteari ekin zioten IX. mendetik aurrera, piloteak eraiki eta hiria zimendatzeko... [+]


2025-04-02 | Nicolas Goñi
La sequera a Angola amenaça a 2,3 milions de persones, però a qui li importa?
La crisi humanitària de la qual menys s'ha parlat en el món és la que es prolonga en el sud-oest d'Angola des de 2019. A causa d'una llarga sequera, reforçada pel canvi climàtic, milions de persones viuen en escassetat de menjar o en inconveniència i es veuen obligades a fer... [+]

Aztarnak

Lurrak guri zuhaitzak eman, eta guk lurrari egurra. Egungo bizimoldea bideraezina dela ikusita, Suitzako Alderdi Berdearen gazte adarrak galdeketara deitu ditu herritarrak, “garapen” ekonomikoa planetaren mugen gainetik jarri ala ez erabakitzeko. Izan ere, mundu... [+]


Hernaniko natur eremuen sarea osatu dute ikasleek eurek

Eskola inguruko natur guneak aztertu dituzte Hernaniko Lehen Hezkuntzako bost ikastetxeetako ikasleek. Helburua, bikoitza: klima larrialdiari aurre egiteko eremu horiek identifikatu eta kontserbatzea batetik, eta hezkuntzarako erabiltzea, bestetik. Eskola bakoitzak natur eremu... [+]


2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

Eguneraketa berriak daude