És més enriquidor veure la pel·lícula en l'idioma original? La resposta és molt senzilla: per descomptat que sí. A la veu de l'actor li correspon un percentatge molt alt d'interpretació. Per citar un exemple destacat, en Colin Firth The King's Speech, intenta veure totes dues formes, la diferència és increïble. La pel·lícula és un tot, i la intromissió de veus alienes pot alterar radicalment el treball creatiu original.A
Espanya, en 1941, es va establir una llei segons la qual totes les pel·lícules havien d'estrenar-se per duplicat per a poder censurar converses que no convenien. Des de llavors, la societat s'ha acostumat al doblatge i ens hem acostumat a escoltar molts arguments en contra de veure-la en el seu idioma original. Al meu entendre, veure la pel·lícula doblegada és com assistir a un concert de Rolling Stones mentre Mick Jagger mou els llavis i escoltar un doblatge que va cantar Bisbal.
Un altre argument que se sol utilitzar és que tenen excel·lents responsables de doblatge en castellà. No els falta raó, però aquest és precisament el problema, que són dobladors, i no cineastes. Intenten pegar el text al moviment dels llavis i poden perdre molts matisos en el camí. Fruit del treball del director després de deu intents amb l'actriu. Si la veiem en l'idioma original, la percepció sobre l'obra serà molt més directa, ja que evitarem intermediaris entre emissor i receptor. Ho entendreu amb un exemple molt clar. Suposem que en un idioma que domines s'estrena una pel·lícula, per exemple en basca. Com t'agradaria veure-la? En l'idioma original que domines o en el doble? Estic segur que el 100% triaria l'idioma original. I, per què, si us preguntés, els arguments que donaríeu serien els mateixos que jo he donat. “No domino aquest idioma original”, per a això es va crear la subtitulació. Amb el doblatge s'ha de canviar tota la banda sonora (música, veus, sorolls...). Amb els subtítols, en canvi, expressa el que diu l'actor a través de línies escrites, i el respecte al treball original és total. Expressen el més fidelment possible tot el que es diu, tenint en compte tots els detalls possibles. “Jo no vaig al cinema a llegir”, “Si mires les paraules, no puc veure les imatges”. Aquí és on es manifesta el veritable “problema”, la mandra. Reconeguin, el motiu principal d'aquesta obstinació per veure les pel·lícules doblegades és la mandra intel·lectual, una altra conseqüència de la malaltia de la passivitat.
En l'extrem oposat a aquesta mandra es troben nombrosos països, com l'Índia, que a causa de les limitacions econòmiques estan obligats a veure pel·lícules estatunidenques en el seu idioma original. Estalviar en el doblatge és una forma de no encarir les entrades, per la qual cosa coneixen bastant l'anglès. El procés d'aprenentatge d'una altra llengua, hauríem d'entendre-ho com una immersió cultural.
Un altre element important que no podem oblidar és l'ús massiu d'Internet, i les pel·lícules i sèries que empassem tots els dies. Cada vegada són més els espectadors que volen veure les sèries que arriben d'un país d'origen determinat, al ritme que s'emeten. Són principalment joves i es van unint a poc a poc a l'exèrcit dels defensors de la llengua original. Estan més preparats lingüísticament, han estat educats juntament amb els avanços tecnològics i demanen molt més productes d'aquest tipus, ja que estan acostumats a consumir diàriament.
La clau és perdre la por, ja que és molt enriquidor gaudir dels productes audiovisuals en el seu idioma original. Per a moltes persones de tot el món, el cinema és una forma molt natural de veure, marcada per molts anys de tradició. Està per veure cap a on es dirigirà el futur del cinema. Però de moment, i encara que sembli utòpic, no creuen que el més just seria no haver de decidir entre aquestes dues modalitats i tenir dues opcions en tot moment?
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]