Avortament de Tasmània en cinc lliures
Oceania, 1642. El navegant holandès Abel Tasman Jansen va descobrir una illa a uns 240 quilòmetres de la costa australiana, en el nord-est del país. Els seus habitants eren homes i dones de pell fosca i cabell arrissat, petits i prims (els homes mesuraven de mitjana 1,60 m i les dones 1,48 m). La caça i la recol·lecció els eren mitjans de subsistència. En un principi l'illa va ser coneguda com la Terra de Van Diemen, en honor a Anthony Van Diemen, governador general de la llavors Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Però a partir de 1855 li van posar el nom del descobridor: Tasmània.
Després dels holandesos, van arribar a l'illa francesos i britànics, i els nadius van començar a esclavitzar-se. En 1803, els britànics van establir una colònia penitenciària en la qual, a més dels condemnats, van començar a arribar colons que no tenien escrúpols per a obtenir terres. Els colons no respectaven les zones de caça dels aborígens i de seguida es van desencadenar els enfrontaments entre els nouvinguts que comptaven amb el suport de l'exèrcit britànic i els tasmanianos que a penes tenien res a defensar-se. Els assassinats, violacions, segrestos i altres abusos comesos pels europeus no tenien penes. I, no obstant això, els tasmanianos van intentar defensar-se a pesar que les pedres i les llances no podien oposar-se a les armes de foc.
En 1826, el Colonial Times and Tasmanian Advertiser va utilitzar l'autodefensa com a excusa per a justificar la postura dels colons: “No som aquí per a fer un treball filantròpic. L'autodefensa és la primera llei de la naturalesa. Si el Govern no expulsa als vilatans, els caçarem com si fossin bèsties salvatges”.
El Govern britànic va decidir traslladar als tasmanianos a una altra illa, però finalment va decidir que el suggeriment de la revista portaria a una solució més ràpida. Així, en 1828 es va autoritzar la caça dels aborígens. Permetre-ho i estimular-ho, ja que cadascuna de les peces cobrava un sou: els adults es pagaven a cinc lliures, els nens a dues lliures. En 1803 vivien prop de 5.000 aborígens a l'illa; en 1830 quedaven uns 200.
En 1860 va morir l'últim home tasmánico. George Stokell, membre de la Royal Society of Tasmània, va ordenar escorxar el cadàver per a, a mode de record, fer una funda amb la pell. L'última dona tasmana, Truganini, va morir en 1876. El genocidi s'havia consumat.
Copenhaguen, 18 de desembre de 1974 A les dotze del migdia va arribar un ferri al port, des d'on va desembarcar un grup d'uns 100 Santa Claus. Portaven amb si una oca gegantesca. La idea era fer una espècie de “Oca de Troia” i, en arribar a la ciutat, treure per dins els... [+]
Tennessee (els Estats Units), 1820. Neix l'esclau Nathan Green, conegut com Uncle Nearest o Oncle Nearest. No sabem exactament en quina data va néixer i, en general, tenim molt poques dades sobre ell fins a 1863, data en la qual va aconseguir l'emancipació. Sabem que a la fi de... [+]
L'organització Centri Tricontinental ha descrit la resistència històrica dels congolesos en el dossier The Congolese Fight for Their Own Wealth (el poble congolès lluita per la seva riquesa) (juliol de 2024, núm. 77). Durant el colonialisme, el pànic entre els pagesos per... [+]
Nova York, 1960. En una reunió de l'ONU es va adormir el ministre d'Exteriors de Nigèria i ambaixador de l'ONU, Jaja Wachucu. Nigèria acabava d'aconseguir la independència l'1 d'octubre. Per tant, Wachuku es convertia en el primer representant de l'ONU a Nigèria i acabava d'assumir... [+]
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]
Investigadores de la Universitat Johns Hopkins han descobert diversos cilindres amb inscripcions en l'actual jaciment de Síria, el Tell Umm-el Falla. Els experts creuen que els signes escrits en aquestes peces de fang poden ser alfabètics.
En el segle XV a. Els cilindres s'han... [+]
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
