Katastrofismo ekonomikoa eta independentzia
Eskoziako herritarrek erabaki ahal izan dute eta Erresuma Batuari lotuta jarraitzea bozkatu dute. Madrilek kontsulta eragozteko mehatxua egin arren, Kataluniaren erabakia ere noizbait iritsiko da, baita Euskal Herriarena ere. Gobernuen, nazioarteko erakundeen, banku eta enpresa handien eta euren terminal mediatikoen jarrera ikusita, ondorio batzuk atera litezke bai Eskozia eta bai Kataluniaren kasuentzat. Ondorio berak balioko luke Euskal Herriarentzat.
Hain zuzen, gobernuek, NDF gisako erakundeek, konpainia handiek eta euren hedabideek independentziaren kontra erabilitako argudioa izan da katastrofe ekonomiko bat gertatuko dela. Artileria astuna jaurti dute, manipulatzeko lotsarik gabe, herritarren sabeletan eta eguneroko bizitzan eragina izango duela esateko, independentziaren kontra bozkatu zezaten. Argudio katastrofistok bota dituzte: independentzia lortuz gero herrialdea isolatuta geratuko da; ekonomiak ezingo luke iraun; banku eta enpresa handiek herrialdea utziko dute; bizi-kalitate okerragoa izango dute; pentsioak ezin izango dira mantendu; Europar Batasunak (EB) ez ditu beste estatu batetik bereizitako estatu berriak onartuko; “batuta indartsuago, toleranteago eta irudimen gehiagokoak izango gara bananduta baino” (The Economist-en); eta abar. Baina kontraesan asko daude. Hala, Eskoziaren kasuan adibidez, EBk herrialde honen aberastasuna galdu nahi izango luke klubetik kanpo utzita? Arrantza erreserben %20, balizko energia berriztagarrien %25, eta petrolioaren %60 daukate eskoziarrek.
Egoera honek guztiak erakusten duena da, funtsean, gobernu, erakunde, enpresa eta hedabide horiek beldurra diotela demokraziari. Ez dago ezer samurrago eta demokratikoagorik herritarrei beren etorkizunaz erabakitzen uztea baino. Katastrofismo ekonomiko eta sozialik gabe. Manipulazio eta mehatxurik gabe. Askatasun osoz.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]