Ardoen goma
Sri Lankan eta Indian esnearen arbolaren (Brosimum utile) latexa esnetzat jotzen da. Artirinezko ogia, artoa, berarekin zopak eginda jateko ohitura omen dute nekazariek. Ahosabaian pixka bat helduagatik, gozoa eta atsegina omen da. Dastatu beharko.
Jan ez, baina ezpainetan eta mihi mutturrean pasa bai. Bada, hemen ere, bi ezpain xokoen artean darabilgun beste latex bat. Erruz, gainera; gero eta gehiago ikusten dut: erretzeko zigarro papera. Erregaiaren azal, hatz artean bildu, alde bateko ertzean duen Arabiako goma mihian pasa eta, errematea emateko, kiribildu eta papera paperari itsastea arte ederra da. Paper ziztrin batekin egindako artelanak ikusten dira. Zigarrogintzan bezala porrugintzan, txirrietan.
Arabiako goma du papertxoaren aiekak. Arabiakoa? Garai batean Arabian sortzen zen, baita Asia mendebaldean ere. Zigarreta paperean biltzen den eran, duela 5.000 urte inguru, Egipton, momiak biltzeko erabiltzen zuten. Gaur egun Afrika iparraldeko Sahara basamortua eta hegoaldeko sabanaren artean, Senegaldik Eritrea arterainoko Sahel eskualde tzarrean ekoizten da; nagusiki, %70, Sudanen. Estimatuenak Sudango Kordofangoa eta Senegalgo Ferlokoa dira.
Goma hori Acacia generoko zuhaitzei kentzen zaie, Acacia senegal eta Acacia seyal. Azaleko zauriak egin azalean eta, zauria ixteko isuriko duen jariakina bildu. Zauritik atera orduko zihatu egingo da eta gogortu. Zuhaitz bakoitzak libra erdi bat inguru eman dezake, sasoiko. Mundu osoan, gero eta goma eske handiagoa dagoenez, beste espezie eta generoetako zuhaitzetatik ere gero eta gehiago ateratzen da.
Gutxien uste duzunean ahoratuko duzu goma: txigoma edo mastekatzeko goman, izotzetan, litxarrerian, botiketan, coca-colan... Adierazten duten tokietan E-414 kodearekin azalduko da. Ez dizute berehalakoan esango, baina ardoetan erruz darabilte: argitzeko, egonkortzeko, orekatzeko, mingotsa kentzeko eta gorputza emateko. Garai bateko ardozopetakoan ez bezala...
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
