Poques vegades es ficaria al llit al piano tocant una peça de Bach o de Schubert i sense llegir alguns passatges de Goethe o de Rilke. Al matí següent, molts testimonis s'aixecarien i s'anirien al treball, on complirien les ordres dels seus superiors sense piular. Gens especial per a una persona amb molta cultura, algú em dirà. I tindria tota la raó si no fos Auschwitz, el lloc de treball del nostre home.
Durant molt de temps hem cregut que la cultura més alta i la crueltat més severa són incompatibles per si sols. Ara, després dels horrors del segle XX, sabem que no és impossible, que hi havia bastantes espècies a l'Alemanya nazi.
Aquesta afirmació és el punt de partida d'un dels assajos més terribles i bells de George Steiner, que en basc, si no és així, hauria de ser: Llenguatge i silenci. Un assaig sobre literatura, llengua i inhumanitat. Encara que ho havia llegit fa temps, aquesta segona vegada em va produir una impressió molt diferent, i crec que sé per què.
L'afirmació de partida implica necessàriament la següent pregunta: veure els vists, es pot dir que la cultura ens converteix en millors persones? Aquesta pregunta retòrica i incòmoda, evidentment, posa en qüestió l'axioma que fins ara ningú qüestiona a l'Oest en general i a Europa en particular.
Com Steiner diu cruament, els horrors del segle XX (els auschwitz, els glamurs, els guantánamos i les cegues de tota mena) no neixen de cap mode en les remotes parts de l'Imperi, sinó en els parejes del cor de l'Imperi. Que tinguin el mateix origen, és a dir, els horrors més salvatges que la cultura i la humanitat han conegut com d'alt nivell.
M'havia promès, des de fa temps, no tornar a esmentar la parenceria d'Hondarribia en la plaça, però veient, escoltant i llegint el que s'ha ensenyat, dit i escrit en els mitjans de comunicació, m'ha semblat que els defensors de l'etern han utilitzat enguany un nou argument, a més dels flacs i estúpids arguments de sempre.
En poques paraules, aquest nou argument pot formular-se per a mi de la manera següent: “Som gent molt culta, senti, no penseu que som gent ignorant i desafiadora a la recerca d'incidents...”.
Jo estic disposat a creure això també, però em sembla que en la llista de lectures favorites dels etíops no apareixerà George Steiner, perquè en cas contrari no haguessin utilitzat aquest argument.
Reconec que en aquests dies he fet un esforç molt habitual per imaginar unides a les quals semblen incompatibles. L'exercici que ens proposava Steiner era representar a la persona capaç de gaudir de la música de Bach o Schubert i de la literatura de Goethe o Rilke “en el treball” d'Auschwitz. En el cas de la Parenceria d'Hondarribia, l'exercici d'imaginació s'ha d'avançar cap enrere.
He intentat imaginar a casa a aquells que, un any més, han insultat a Mikel Laboa o Ruper Ordorika amb el pretext de reivindicar l'etern després dels plàstics negres: agafar la guitarra i cantar cançons de Mikel Laboa o Ruper Ordorika, o llegir passatges d'Atxaga o Sarrionandia.
No ho he aconseguit, perquè aquest plàstic negre el devora tot i el converteix en negre. No obstant això, en va, tant els del plàstic com els engranatges anacrònics que els donen suport: aquest període mig fosc que ens volen imposar no serà per sempre, perquè el dia de la raó i de la humanitat arribarà abans del que pensen.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]