És vostè el príncep Llucià Bonaparte del segle XXI.

No, però m'ha tocat seguir el mateix camí que ell. A més, els dos hem rebut una gran ajuda i suport en la nostra trajectòria. Ara, per exemple, tinc el meu taller en Sara i l'any passat, l'1 d'octubre, vaig arribar allí a les 11 del matí i a les tres de la tarda vaig tenir a casa a un pare telefonant-li a la porta, Marie-Pierre Pradere, amb el programa de treball de les dues primeres setmanes a la mà: tots els dies, al matí, una persona esperava a entrevistar-me; havent dinat, una altra. La tercera, al vespre. Així tots els dies, festes i setmanes, dissabtes i diumenges. Això és extraordinari! Si hagués anat com una persona normal, com conèixer i envoltar als parlants adequats? Quant temps hauré d'emprar en això...?

Acabes de publicar els euskalkis. En l'entrada diu que en 1989 comença el seu treball, que porta 25 anys en això…

En 1989, l'Ajuntament d'Errenteria va crear el Premi Koldo Mitxelena de Recerca, i se'm va ocórrer analitzar el tema del basc a Àlaba, ja que Mitxelena va ser el primer que va estudiar en basc a Àlaba. Vaig treballar i vaig guanyar el meu premi. Però em vaig quedar amb ganes de saber més, i vaig continuar treballant. Vaig ser als pobles euskaldunes dels voltants d'Àlaba: Primer a la vall del Deba, a Oñati i Aretxabaleta, i després al Goierri. Després, a Navarra, a Urdiain. Vaig escoltar el basc i em va semblar molt especial. Bonaparte, per part seva, la va introduir en el guipuscoà. Em va semblar una decisió equivocada i em vaig preguntar: “A veure si no sols s'ha equivocat aquí, sinó en altres llocs, o si el basc ha canviat des de llavors”. Després vaig caminar entre Renteria i Irun, al Baztan, vaig passar a Iparralde… Per exemple, en Iparralde, Bonaparte va distingir tres dialectes en Lapurdi i a la Baixa Navarra. Jo, no obstant això, no notava tanta diferència en el basc. Vaig prendre la meva decisió: “Haig de conèixer Euskal Herria d'un costat per a un altre i veure en què està el basc d'avui”. Així vaig començar.

Bonaparte es va equivocar en la classificació o el basc ha canviat des de llavors?

Sobretot la segona: el basc ha canviat moltíssim. Per descomptat, com Bonaparte era humà, també havia comès errors. Per exemple, va ordenar a un sacerdot d'allí que fes algunes traduccions al llenguatge d'Urdiain i Etxarri Aranatz. En aquella època no hi havia molta gent que sabés el que era la dialectologia i aquell capellà, pel que sembla, va pensar que Bonaparte volia que el basc fos “bo” i el va traduir al basc de Tolosaldea, que en aquella època es considerava el basc bo i elegant. Bonaparte, a la vista d'aquestes traduccions, va incloure en el guipuscoà a Urdiain i Etxarri Aranatz.

La classificació de Bonaparte és vàlida avui dia?

Com a testimoniatge històric, sí. D'altra banda, crec que és massa separar tres dialectes en Lapurdi i a la Baixa Navarra. Sobretot, aquí és on veig l'error en la classificació de Bonaparte. Els altres són detalls.

Diu vostè en el llibre que hi ha hagut una interrupció del llenguatge entre generacions.

No és una interrupció sobtada, però és evident que els pares i els seus fills parlen de manera diferent. Entre avis i nets es veu més clara la diferència. No obstant això, haig de fer una observació sobre aquest tema. No és tan evident en els llocs on la llengua és forta. Donem un Ondarroa, un Azpeitia, un Araitz… en ells no és tan complet. En canvi, a Durango, o en Urdiain… als pobles en els quals la situació del basc és més delicada, l'escola ha estat la principal font de recepció del basc, i l'escola i la de casa han estat massa diferents. Això ha fet que els pares i mares i els seus nets parlin d'una manera tan diferent. I això ha portat i portarà problemes.

En 2008 va escriure el llibre Euskalkiak, euskararen dialektoak. Des de llavors ha recorregut el camí, i també hi ha novetats…

Almenys, hi ha dues novetats i són molt significatives. D'una banda, la relativa a l'origen dels dialectes. Des del punt de vista clàssic, els dialectes són molt antics. No obstant això, no s'ha realitzat un estudi exhaustiu. El tema va ser abordat per la historiadora Elena Barrena. A les muntanyes va situar els orígens dels dialectes. Això implica implícitament que els dialectes són de l'època pastoral, molt antiga. Mitxelena va veure la situació molt diferent. En la seva opinió, els dialectes són els descendents dels romans aquí. Avui dia podem donar per descomptat la visió de Mitxelena, i la meva aportació ha estat posar l'origen dels dialectes bascos en els nuclis urbans i donar importància als camins que uneixen aquests nuclis urbans. En funció d'això, s'han produït sis jaciments: Pamplona, Vitòria-Gasteiz, eix Tolosa-Hernani-Donostia, eix Guernica-Bermeo-Zornotza –i potser Durango–, la costa de Lapurdi. En l'Est també hi ha hagut un lloc d'origen significatiu, però no veig amb claredat la seva ubicació exacta.

Cerques en Zuberoa…

Al principi pensava que podria estar en Zuberoa, però Zuberoa ha estat molt petit, i no obstant això, les innovacions de l'est han estat moltes i s'han estès a un camp molt ampli: Baixa Navarra, Aquest de Lapurdi, Roncal i Salazar. Perquè això sigui així, han hagut de partir d'algun nucli fort, d'algun lloc amb una forta infraestructura… Volent entendre aquesta situació, em va venir a la memòria l'exemple d'Àlaba: és a dir, fa vint anys ningú pensava que a Àlaba es pogués produir res, perquè ho considerem absolutament castellanoparlant. De la mateixa manera, és possible que Biarno i Huesca, encara que avui dia són castellanoparlants, siguin bressol del dialecte oriental. No vull dir que això fos així, sinó que hem de deixar aquesta porta oberta. Les recerques futures portaran llum.

Tenim els dialectes d'una banda, els subdialectes per un altre. Estàs intentant afinar el mapa dels dialectes.

El mateix Bonaparte va dir que hi havia subdialectes i va separar 25. Jo també he dit que hi ha subdialectes, però fins ara no els he explicat mai. Aquesta ha estat la segona gran novetat d'Euskalkiak. De cara al futur, em queda analitzar els llenguatges. En aquest llibre he presentat sis, i per a la següent he deixat els altres.

No començarem a ventilar aquí i ara les característiques morf-fonològiques. Aquí està el llibre a la disposició del lector interessat. Estàs treballant en solitari?

Ho faig tot sol, sí i no. En comparació amb l'època de Bonaparte, avui dia existeix una extensa bibliografia, s'ha treballat molt. No tinc necessitat d'anar a tots els pobles. Moltes vegades, treball sense sortir de casa, llegint i utilitzant treballs d'uns altres. Per descomptat, després em toca anar al lloc i comprovar les dades, però és fàcil comprovar-los. Bonaparte, per contra, va partir de zero i sempre és dur partir de zero. Això és el que hem de confessar a Bonaparte. A vegades m'han dit que soc el principal adversari de Bonaparte, i jo dic que no, al contrari, que soc el més gran dels partidaris de Bonaparte, perquè durant molt de temps he vist millor que ningú el difícil que és fer aquest treball. Bonaparte, a més, va treballar molt pitjor: era castellà, vivia a Londres… Ell sí que va tenir mèrit!

Se l'ha reconegut aquest mèrit?

No suficients. Bonaparte és conegut pel seu treball sobre els dialectes del basc, però, a més d'això, va ser l'encarregat d'obrir el nou sistema ortogràfic en tota Euskal Herria. En Iparralde, Xaho ja havia fet algunes propostes, però les seves notícies no van arribar fins que va aparèixer Bonaparte. Bonaparte, per part seva, va reivindicar que hi havia un dialecte fort, com el de la Toscana a Itàlia, i que el basc de Guipúscoa havia d'ocupar aquest lloc. Tot això no se li ha confessat a Bonaparte. D'altra banda, en el segle XIX, els d'aquí crèiem que el basc era una llengua salvatge, que no servia per a res. I una gran personalitat va venir de Londres i va aprendre basca, va sorprendre les autoritats i a la gran gent d'aquí. I no sols a l'interior d'Euskal Herria, sinó també per Europa.

Però el gran vaixell de Bonaparte s'havia quedat allí. La dialectologia no es va avançar durant molts anys.

La falta d'Universitat és la raó principal, la clau, no sols referent a l'idioma, sinó també referent a la història, arqueologia… en tots els àmbits. Fins a 1980, qui voldria aprendre alguna cosa havia d'anar a Valladolid, Saragossa, Bordeus… I, encara que hagués anat a aquests llocs, no tenia ocasió d'aprendre els nostres temes. Per això estem endarrerits. Quant a la dialectologia, Bonaparte va dibuixar un mapa dels dialectes bascos, però no va assenyalar amb exactitud les seves característiques. Aquests treballs s'han realitzat en altres llengües des de fa temps, i jo, per exemple, m'estic referint ara, en el segle XXI, amb l'objectiu de donar a conèixer les característiques dels subdialectes i del llenguatge.