Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Tres generacions i un desig

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Amb aquest nom o idea s'ha obert l'espai dedicat al cinema basc en els Cursos d'Estiu de la UPV/EHU. He sentit parlar d'això gràcies al món dels tuiteros bascos. I com el que llegeixo m'ha permès reflexionar, heus aquí les meves petites observacions sobre el tema abans que caigui el Festival.

Per endavant, sobre els diners que fan a una pel·lícula per nacionalitat o per llengua: quan es discuteix què és el cinema basc hi ha tantes definicions com opinions hi ha, però jo he vist i he après que la nacionalitat i la llengua són els temes principals. Normalment els diners també marca l'idioma. I com ocorre amb els vaixells mercants, és possible que algun d'ells navegui sota la bandera de Panamà.

– Els anys d'inici d'aquesta era daten dels anys 80. A més del mite dels diners poli-milien, els sous procedien de Madrid i d'Euskadi. I els directors, encara que d'origen basc, de fora. Olea, Uribe, Ezeiza... en la seva majoria, perquè també hi havia gent d'aquí, Armendáriz, Berasategi. La major part d'ells van abandonar el lloc en què havien vingut. Com en les pròximes dècades, també hi ha invisibles, com Anjel Lertxundi, i alguns productors. I és a ells als qui es deu la major part del cinema en basc que es va produir en aquesta dècada. En la Secció Principal del Festival de Cinema de Sant Sebastià es van disputar els dies entre Ke i Ke d'Antxon Ezeiza. Jo vaig fer de figurant en un parell de pel·lícules.

– La dels 90 va ser la pitjor dècada per al cinema en basc. Els directors eren d'aquí i van començar a treballar els gèneres i l'autoria. Ulloa, Urbizu, Medem... Però en basc gairebé res. Els diners que va quedar després de la construcció del Museu Guggenheim Bilbao, negociat a través d'Euskal Mitjana, i el de Madrid, de nou, van tornar a ser les principals fonts d'ingressos. La majoria dels directors es van anar. En el curs es va dir que era pel basc, però en aquella època no existia una normativa que emparés el basc en les pel·lícules. Jo vaig fer un parell de pel·lícules i no vaig ser.

– La de 2000 és la dècada més pròspera. Per al cinema en basc es creen les seves pròpies línies de finançament i això ha donat els seus fruits, que tenen el seu reflex en el tractament del llenguatge. Per diferència, és l'època en la qual més s'ha produït en basca. Gràcies als directors que han volgut desenvolupar allí el seu treball (Altuna, Esnal, Garaño, Goenaga, Almandoz...) i als productors. Després de més de vint anys, els protagonistes d'una pel·lícula basca (LOREAK) tornaran a trepitjar la catifa vermella de la Secció Oficial del festival bilbaí. A mi m'agradaria estar en una estrena, encara que haig d'entrar per la porta lateral.

I ara tinc el desig que no passi per allí fins dins de vint anys, i que jo no estigui per allí.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Crida a l'euskalgintza apolítica

La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]


Tecnologia
Esgotant la creació humana?

Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]


2024-11-20 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Dades al territori

En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]


Materialisme histèric
Per a viure

L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]


2024-11-20 | Gorka Menendez
El caseriu basc, sistema d'explotació?

Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]


Eguneraketa berriak daude