El segle XVIII va ser el Segle de les Llums, de la Il·lustració, de la raó… Però encara que l'època s'esmenti en el títol, el visitant no té més que fixar-se en el títol principal per a adonar-se que les llums de l'exposició no van més enllà de la lluentor de les teles de seda.es una col·lecció de vestits de l'època, però d'uns pocs vestits o, més ben dit, dels quals només uns pocs podien portar, elits, nobles. Per tant, tampoc recull el reflex de tota la societat de l'època. Ofereix una experiència estètica ingènua, però excel·lent, ni més ni menys.
Res més entrar s'ha col·locat un xopet de color ivori amb una jaqueta de seda brodada, sense mànigues. En el coll, darrere, THE[ât]re V. Està escrit amb les paraules Déjazet i en els panells laterals el visitant kuxkuxeroa trobarà tota la informació necessària per a sadollar el seu apetit de tafaneries. Virginie Déjazet (París, 1798-1875) va ser una actriu de gran fama i reputació. Entre altres coses, representava textos de Diderot, Rousseau i altres filòsofs vestits amb vestits masculins del segle XVIII, entre els quals es trobaven els jupes d'inici de l'exposició. Probablement va conèixer a París al pintor Santiago Arcs Ugalde (Santiago de Xile, 1852 - Sant Sebastià, 1912) i és a través d'ell com ha arribat la peça a l'exposició. Després de residir a París, Arcs va passar llargs períodes en Urruña, Hernani i Sant Sebastià. Va morir en la capital guipuscoana en 1912. En la dècada de 1940 va donar al Museu Sant Telmo la col·lecció de vestits de la seva vídua Concepción Cuadra Viteri, que ara forma part de la col·lecció.
Per què el pintor del segle XIX va recollir les robes de luxe del segle passat? D'una banda, Santiago Arcs era un pintor costumista que, si disposava dels mitjans necessaris per a això, adquiria peces de vestir, adorns i objectes antics per a després representar-los amb detall en el llenç. A més, a la fi del segle XIX, els balls de vestits antics tenien una gran repercussió entre les elits de l'època. Arcs va participar en molts d'aquests balls i va organitzar algun. Pel que sembla, l'encert d'aquests balls en la indumentària portava amb si un sentiment de lloança, mentre que les postures equivocades implicaven dures crítiques.
A la vista dels exemplars de l'exposició, segur que els Arcs i Quadra encertaven de ple.
Tafetà, setina, brokado, domàs… estan fets de tota mena de teles de seda, la majoria adornades amb rics brodats. Algunes peces tenen brodats simples figures decoratives, però la majoria dels brodales són molt complexos. A la fi del segle XVIII, per exemple, es va posar de moda filar en les teles escenes senceres de les òperes o de les obres d'art més reeixides. També responien als gustos exòtics i peculiars dels clients. En una jaqueta extensa de l'exposició, per exemple, en les branques espirals que ocupen tota la peça, hi ha brodats amb detall un mico, un gall dindi i un gat. La majoria de les robes són de colors pastels tan humils que els agradaven en l'època del Rococo, i es nota que estimaven la lluentor de l'or i la plata, però també hi ha peces més recents de colors vius, com un vestit negre a la francesa amb flors vermelles.
Són pells belles que no tenen en compte la comoditat de la polpa. El tema de l'exposició és lleugeríssim, però el fet d'entrar en aquests vestits hauria estat pesat, sobretot per a les dones. No tant per a alts càrrecs de l'Església catòlica. Les peces de la secció especial dedicada als vestits religiosos són més tranquil·les, més còmodes, tret que el record del vot de pobresa entre els qui les portaven els causés incomoditat.
I a més de la roba hi ha altres objectes: quadres de l'època, revistes, bosses… També belles ventalls que ajuden a trencar el mal cos que ha creat el luxe i l'abús catòlic i a mantenir un ambient senzill, àgil, irresponsable.
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]