Comença a recollir llavors per al 27 de setembre. La resta del necessari per a fer Nendo Dango, fang, compost i aigua, estarà llest en Usurbil el Dia de la Llum. Algunes de les boles, grans i brioixos que hem fet s'estendran en el Bosc Oinez de Sangüesa, que enguany celebra el Nafarroa Oinez, i altres en el terreny estripat per a construir la incineradora de Zubieta. Ja que les inundacions també es formen amb petites gotes, els amants de la llum posarem el nostre gra a la terra mare perquè les noves plantes recuperin l'aire com el sòl.
En el famós L'home que plantava arbres, recentment publicat en basc, Jean Gion fa temps que va lloar a les persones que cada dia sembren llavors dels arbres. El subjecte de Gion introduïa les glans directament en el sòl, en un clot fet amb un pal.
El japonès Masanobu Fukuoka, un dels principals referents de l'agricultura natural, no va fer més que crear un truc per a germinar les llavors: tirar-les embolicades en argila perquè els animals arribin al dia de la creació d'una nova planta amb una adequada pluja i calidesa sense menjar. Difícilment es podrà trobar un mètode més eficaç per a la proliferació d'arbres.
Les boles de fang Nendo Dango (Boles de fang) inventades per Fukuoka es diuen en anglès Seed balls i Seed bombs (boles o bombes de llavors), en francès Boules de grains i Oeufs Séminals (ous de llavors). S'utilitzen per a la recuperació de zones rurals degradades o desertitzades, però també en zones urbanes, per a dotar de flors o arbres a les terres abandotadas, amb freqüència fent el Gerrilla gardening (horta de guerrilla) ocult.
Si vens amb les mans buides al taller de Nendo Dango del Dia de la Llum Usurbild, lector, no has de preocupar-te: en ell trobaràs els recipients necessaris, l'aigua, l'abonament, l'argila... i les llavors, el prefecte. “Però jo també vull ajudar amb les llavors recollides!”. O.K., compartirem alegrement les llavors que portem tots. Quina llavor?
Arbustos i matolls que creixen al País Basc, tant en el vessant mediterrani com cantàbrica. També els fruits que hem menjat a casa, de cireres, valls, pomes i altres. En els arbres, les glans estan donant roure i alzina, les avellanes estan caient, les llavors d'aurons i til·lers estan ja seques, les olives de llorer cauen... En els arbustos i matolls, l'arç blanc mostra els seus fruits, igual que el saüc, alguns grèvols...
Utilitzarem espècies autòctones, també naturalitzades –roure americà…– i en cap cas invasives. El que vulgui reunir-se, que els hi reparteixi a les seves cases sobre paper sense por al fet que marxin.
Els brioixos de les diferents boles i formes que confeccionarem en l'atelier, com jabales que no es tiraran pel vessant, els deixarem assecar uns dies i els tirarem unes setmanes més tard. Alguns en zones degradades per a la construcció de grans infraestructures a Guipúscoa. I altres en el projecte de les ikastoles que treballen per la revitalització del basc a Navarra: En el Bosc Oinez de Sangüesa, que verdejarà el farciment que va ser un abocador.
A partir del Dia de la Llum... fer cada any el seu propi Nendo Dango!
Nafarroako Ikastolen Elkarteak eta bertako ikastolak antolaturik, Zangozako zabortegi zaharreko lurra berreskuratuko du basoak, “La Celada” deituriko parajean. Bertan jaurtiko ditugu Argia Egunean haziz eta buztinez eginiko nendo-dango bolaxkak ere.
Nendo Dango tailerra dago antolatuta, beste hainbat ekitaldiren artean, irailaren 27ko ARGIA Egunerako Usurbilen. Teknikaren zehaztapenak “Hazitik hasita mundua oihantzeko” kronikan azalduta daudenez, hona laburpena.
Noizbait basoz beteta egon zen ludia berriro oihanez beztitu beharra dago, edonork dakienez. Itsasoaz gain, zuhaizpeetan datza bioaniztasuna, klimaren erregulazioa eta elikadurak ekoizteko beharrezkoa den lurzorua bera. Masanobu Fukuokak asmatutako “Nendo Dango”... [+]
Noizbait basoz beteta egon zen ludia berriro oihanez beztitu beharra dago, edonork dakienez. Itsasoaz gain, zuhaizpeetan datza bioaniztasuna, klimaren erregulazioa eta elikadurak ekoizteko beharrezkoa den lurzorua bera. Masanobu Fukuokak asmatutako “Nendo Dango”... [+]
Ez bakarrik pozoirik eta ongarri sintetikorik gabe, soro-baratzeak goldatu eta jorratu gabe lantzea aldarrikatu zuen Masanobu Fukuokak, nekazaritza naturalaren aitzindariak. Laborantzak naturarekiko errespetuan eta gizakiaren garatze espirituzkoan oinarritu behar duela zioen.