De complir-se els terminis establerts per la Unió Europea fa més de vint anys, l'objectiu d'aquest reportatge probablement és analitzar els resultats de la Xarxa Natura 2000. En canvi, en les següents pàgines us informarem d'un procés que s'està duent a terme molt més lentament del que es preveu. Un procés que, encara que arrenca a principis dels 90, la majoria dels ciutadans de la UE a penes coneixen, i que, entre altres coses, es veu alentit per l'escassetat de recursos i no hi ha falta de rivals.

Un dels resultats de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro de 1992 (vegeu el número 2.325 de la Llum) va ser el Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides. Precisament per al compliment dels objectius d'aquest Conveni va sorgir el projecte Xarxa Natura 2000, basat en la Directiva Hàbitats aprovada per la UE en 1992. Es tracta de conservar les àrees naturals i espècies significatives que existeixen a Europa.

Segons els desitjos inicials de la Comissió Europea, la xarxa havia d'estar completament integrada en 2004. No és així després de deu anys. Més endavant analitzarem més detalladament les causes del retard, però abans convé explicar com s'estructura Natura 2000 per a comprendre el tema.

Estructura de la xarxa

La xarxa està formada per dos tipus d'àrees. D'una banda, les denominades ZEC, és a dir, les Zones Especials de Conservació, que són les figures establertes per la Directiva d'Hàbitats. Les altres són les Zones d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA), més antigues –de 1979– i les derivades de la Directiva d'Ocells que es va decidir incorporar la Naturalesa l'any 2000.

Les ZEPA són designades per cada Estat sense intervenció europea i es converteixen directament en part de la Xarxa Natura 2000. Per contra, la Xarxa està composta fonamentalment per la ZEC. Potser seria més requereixo dir que “la completaran”, ja que els retards s'estan produint en la seva implantació.

El procediment de creació d'una ZEC és molt més complex. En primer lloc, cada Estat ha de fer una llista de les zones que necessiten conservació i proposar a la Comissió Europea. Aquests espais es denominen Llocs d'Importància Comunitària (LIC). Amb el vistiplau de la Comissió, s'estableix un termini de sis anys perquè cada LIC es converteixi en ZEC, és a dir, per a elaborar i posar en marxa plans que garanteixin els objectius de conservació. De fet, les LIC són només propostes. La protecció real la proporcionen les ZEC, en les planificacions de les quals estan reflectides les mancances, els objectius, les mesures i els mitjans. Cada sis anys s'analitzarà la correcta execució de cadascun dels plans.

“Les multes són terribles”

L'objectiu inicial de la UE era que la llista definitiva de LIC estigués llesta per a 1998. I per tant, que l'any 2004 totes siguin ZEC. No ha estat així. Pel que fa al País Basc, es pot afirmar que en els últims dos anys s'ha iniciat el nomenament de les ZEC a un ritme satisfactori. En la CAPV, la intenció de l'Administració és culminar el procés en 2015, segons Amaia Barredo, directora de Medi natural i Planificació Ambiental del Govern Basc, “perquè la UE ja ha posat en marxa una via judicial contra l'Estat espanyol i les multes són enormes, per a nosaltres excessives”.

La Xarxa Natura 2000 està composta per 58 espais de la CAPV, que podrien ascendir fins al 23%, entorn del 20% del territori. Sis d'ells són Zones d'Especial Protecció per als Ocells. De la resta, 27 tenen la denominació de ZEC en el moment de la redacció, però els 25 restants són encara LLIC.

A Navarra els percentatges són pitjors. El Govern no ha respost a les nostres preguntes, sinó que ens ha dirigit a una pàgina web a l'abast de tots els ciutadans. En ella es pot observar que Navarra ha proposat 42 LIC per a la integració de la Naturalesa l'any 2000 –el 24% de la superfície del territori–, però de moment només s'han convertit en deu ZEC. A més, hi ha disset IVEs.

Causes del retard

Amaia Barredo ens parla d'algunes raons del retard. El principal, potser, no disposar de tots els instruments al seu abast. “La Comissió Europea ha d'entendre que s'està aplicant una normativa multisectorial i que les administracions locals cada vegada tenim menys recursos disponibles”. Cal tenir en compte que la Xarxa Natura 2000 no és una normativa a aplicar en un solar buit. Existien abans i existeixen les figures de protecció establertes per la pròpia llei –en el cas de la CAPV i de Navarra els parcs naturals són els més importants–, i Barredo considera que el tipus de normativa i de document estan en excés. Molts espais queden, no cal dir, a l'ombra de dues o més figures de protecció a mesura que s'estableix la figura de Natura 2000 –el 14% de la superfície de la CAPV depèn, per exemple, de dues o més figures de protecció–, i una bona gestió d'aquesta situació requereix de molts recursos.

En el cas de la CAB, a més, és el Govern Basc el que té la responsabilitat d'elaborar els plans. Col·lectius, associacions naturalistes i ecologistes, sobretot, han denunciat la descoordinació interinstitucional. El Govern Basc ha admès que això és un problema.

“Cal simplificar-se”, ha subratllat Amaia Barredo. En aquest sentit, el Parlament Basc va aprovar l'any passat la modificació de la Llei de Conservació de la Naturalesa mitjançant diverses modificacions. Una d'elles és que quan en un mateix lloc hi ha diverses figures de protecció, tots els documents de gestió han d'unificar-se en un només. Per descomptat, encara és aviat per a saber fins a on beneficiarà la mesura.

Iparralde: Postures contràries a Natura 2000

Al Nord la situació no és millor. “L'Estat francès ha tingut i continua tenint una gran reversió de la Naturalesa 2000”, ens comenta Iker Elosegi, coordinador de la Cambra d'Agricultura del País Basc (EHLG). D'una banda, Elosegi ha denunciat que “a les autoritats de París no els importa la protecció de la biodiversitat”. El que fan, ho fan a la força, i ho fan a instàncies de Brussel·les. D'altra banda, cal tenir en compte algunes actituds contra la Xarxa Natura 2000 que s'han creat en l'Estat francès. En concret, a Aquitània s'han destacat. Cal destacar l'actitud de Jean Lassalle, el bearnès electe, que hem conegut de boca d'Iker Elosegi. “Natura 2000 ens ha prohibit caçar, pescar... París no ens ho pot imposar!”. Aquest tipus de missatges, segons el membre de l'EHLG, han servit per a aconseguir vots a favor i en contra. Va desaparèixer el partit de Caça, Pesca, Naturalesa i Tradicions, però la mentalitat defensada pel mateix continua vigent al Nord, especialment a l'interior.

Gestió contractual

Encara que lentament i tarda, la Naturalesa 2000 va cobrant cos en Ipar Euskal Herria. També EHLG està col·locant el seu granit en això. “Els criteris per a la definició dels espais que han d'estar en Natura 2000 són els mateixos en tota Europa –explica Elosegi–, però després cada Estat designa i gestiona els espais a la seva manera”. En l'ampli ventall de posicions dels estats cap a la xarxa hi ha dos extrems, i en un d'ells està França. “En alguns països del nord d'Europa, l'Estat assumeix tota la gestió i el ciutadà no té res a dir. A França, per contra, una vegada declarat un espai que ha d'estar en Natura 2000, l'Estat deixa la gestió en mans dels seus agents”. Així, un comitè amb les sigles COPIL en francès analitza l'estat de cada lloc i estableix un informe objectiu (DOCOB). “Aquest DOCOB proposa accions concretes, i perquè aquestes accions es duguin a terme se'ls demana anar als locals i fer un contracte de diversos anys. Si el propietari ho desitja bé. No vol? Tornaré una altra vegada”.

Des de la seva creació en 2005, EHLG ha participat en diversos COPILs. “Decidim de seguida incloure en les nostres línies de treball la promoció de la Xarxa Natura 2000, perquè pensem que els agricultors tenim una enorme responsabilitat mediambiental”, ens comenta Elosegi. Així, ha estat el propi EHLG el que ha portat la proposta als agricultors de diferents zones perquè signin els contractes. Si l'agricultor accepta la proposta de COPIL, rebrà a canvi una subvenció que es deduirà dels pressupostos de la PAC (veure número 2.143 de Llum).

La falta d'estructura administrativa pròpia dificulta la concessió de percentatges, però Iker Elosegi diu que hi ha una part important d'Ipar Euskal Herria en la Xarxa Natura 2000. És a dir, que és capaç de formar part de la xarxa. Una altra cosa és que s'hagi establert una protecció eficaç. A causa del retard esmentat, de moment només s'han signat contractes en un petit percentatge del territori, que tampoc es pot precisar.

Xoc amb els agricultors

El sistema contractual és més eficaç que una intervenció rigorosa de l'Estat en la protecció de la biodiversitat?, li preguntem a Elosegi. Heus aquí la resposta: “No tinc elements per a fer la comparació. No obstant això, en aquests pobles del nord la densitat de població és molt baixa i la biodiversitat no sempre, però sovint, no està relacionada amb les funcions de les persones. Per contra, la conservació de la biodiversitat en el sud d'Europa, i en concret al País Basc, està lligada a la forma d'aprofitament del territori, i especialment a l'agricultura. Per tant, dir a l'agricultor ‘això pots fer, això no...’ no és possible, no es pot imposar”.

D'alguna manera, aquesta actitud és la que estan d'acord diversos sindicats del sector primari d'Hego Euskal Herria –hem parlat amb EHNE Bizkaia i UAGA d'Àlaba-, que ens han mostrat una actitud crítica amb la manera en què s'està implantant la Xarxa Natura 2000. En paraules d'Andoni Garcia, d'EHNE Bizkaia, “és curiós que molts dels espais a incloure en Natura 2000 s'han mantingut en bon estat gràcies a l'activitat agroramadera que en ells s'ha desenvolupat, mentre que a l'hora de dissenyar plans de conservació per a aquests espais se'ls apliquen condicions i limitacions”.

Amaia Barredo del Govern Basc té resposta a aquestes crítiques: Està previst indemnitzar econòmicament als agricultors i ramaders que sofreixin algun tipus de perjudici en la seva actuació per trobar-se en un espai de la Xarxa Natura 2000. La qüestió és que, una altra de les principals queixes dels sindicats, els sous per a aquests pagaments no sortiran de la butxaca dels departaments ambientals, sinó dels pressupostos destinats al sector primari. I dels Programes de Desenvolupament Rural, és a dir, de la PAC. El president d'UAGA i membre de la Confederació EHNE, José Antonio Gorbea, considera que això és una injustícia: “El pressupost de la PAC està canviant per a fer els pagaments que hauria de realitzar el Departament de Medi Ambient. A més, s'ha destinat una quantitat molt reduïda a aquestes compensacions de la Xarxa Natura 2000. No estem en contra de la implantació de Natura 2000, però si ens posen límits a la nostra activitat, ens paguen com cal”.

Qui ha de posar els diners?

De pas, Andoni Garcia d'EHNE Bizkaia ens trasllada la següent reflexió: La integració d'un 20% de la superfície de la CAPV en la Xarxa Natura 2000 és excessiva. José Antonio Gorbea és de la mateixa opinió. Uns altres opinaven que podia ser fins i tot superior. “L'àmbit que abasta Natura 2000 no és petit, però creiem que alguns LIC haurien de tenir una superfície major”, ens comenta Aitziber Sarobe, membre i biòleg del Grup Natural Arkamurka de Zarautz. Sarobe parla especialment del cas de Guipúscoa, que és el que millor coneix: “La llei obliga a participar en el procés de conversió de les LIC en ZEC, i nosaltres hem expressat en elles les nostres queixes, però no ha servit per a res, perquè les sessions han estat bastant buides; s'ha complert la visió de l'administració, sense que a vegades es prioritzi la defensa de la biodiversitat”. De fet, Sarobe es queixa que l'espai de LIC que s'uneix als parcs naturals és el mateix que ja tenia el parc –perquè “és més còmode per a l'administració”–, fins i tot en aquells casos en els quals, des del punt de vista de la protecció de la biodiversitat, era aconsellable ampliar l'espai. Cal tenir en compte, segons Sarobe, que els espais naturals existents al País Basc, especialment en el vessant atlàntic, són relativament petits i no interconnectats. “Algunes espècies no tenen espai suficient per a viure”.

En qualsevol cas, Aitziber Sarobe considera que el plantejament de la Xarxa Natura 2000 és millor que el de les legislacions que ja tenim. Entre altres coses, perquè aplica mesures de control més estrictes. Amaia Barredo coincideix en això amb Sarobe. “Perquè el punt de vista és absolutament diferent”, ens explica el del Govern, “fins ara les lleis han estat la tònica de mantenir-lo, mentre que Natura 2000 fomenta la conservació activa: conservar i millorar el que està bé. I és molt més precís a l'hora de definir objectius i eines”. Però caldrà esperar a saber el rendiment.