Arrate Mardaras (Abadiño 1960) s'ha estrenat amb una sèrie de narracions o exercicis literaris anomenats Pendrive.

Suposem que un editor trobés una marquesina sobre la taula de l'oficina i no sap ni d'on ni com ha arribat. Aprofitant les peces dels diferents projectes que podria tenir l'hipotètic amo, l'editor narrador completarà la seva edició personal amb el material que alberga. El resultat és un muntatge realitzat en forma de còpia/pegat d'hipòtesi sobre un pendrive perdut, fragments sobre una dona anomenada Sinda i algunes narracions soltes acompanyades de notes lingüístiques, encara que no sempre. O, almenys, he tingut aquesta impressió.

Per a confessar la veritat, aquest llibre m'ha fet sentir-me incòmode en alguns moments. Mentre llegia, he dubtat que no fos per la meva feblesa, per la falta de cohesió de l'estructura interna, o per la complexitat del propi llibre, que he hagut de llegir més d'una vegada diversos passatges, perquè tenia la sensació d'haver oblidat alguna cosa en el camí. He buscat constantment la unió entre parts, he volgut trobar el favor que es fan l'una a l'altra, perquè el collage tingui sentit, però, per la meva desgràcia, no he tingut èxit.

Finalment, vaig deduir que buscava alguna cosa que no existia i em vaig fixar en el títol: Pendrive. No és un instrument per a guardar i mantenir arxius, peces, peces sense cohesió? No té això res a veure amb el llibre? No són tots dos dipòsits per a la memòria de les paraules?

En aquest sentit, m'ha semblat original aquesta proposta innovadora de considerar la Literatura, però la manera de tractar-la em sembla un dels punts febles del llibre. El fet que el contingut d'un instrument d'aquesta espècie s'hagi empaperat d'alguna manera, crec que és el que ha destrossat la idea genial. És més, jo diria que està fora dels interessos del públic.

A part dels gustos i els nivells de lectura, a l'ésser humà li agrada escoltar i llegir històries. I en aquest pendrive de paper trobem sis narracions que no tenen relació amb altres textos. Són històries d'amor que han succeït en èpoques i contextos molt diferents de la història, on, si no m'equivoco, la majoria tenen un escenari de guerra. Si s'hagués limitat a aquestes narracions, podria haver tingut un altre resultat, però parlem del cas hipotètic. En el present, Pendrive, d'Arrate Mardaras, és el primer exercici literari.