Xabier Martín (Deusto, 1984) és de la família de Buenaventura Durruti. Viu amb passió el basc: és l'autor de www.iparra.eus. També ens explica el seu desig de conèixer l'origen dels seus avantpassats. Els passos donats a la recerca de l'arbre genealògic dels Durruti no han estat en va. L'atzar li porta a l'investigador Xabier Elosegi (1937, Tolosa): “La meva àvia em va comptar una vegada que les famílies Durruty i Etchegaray es van enfurir”, ens compta Xabi Martín. Xabi sabia que les cases natives dels Durruti estaven en Aiherra, però res més. L'any passat es va acostar a Aiherra amb la seva núvia: “No trobem una casa d'avantpassats i vam ser al cementiri. Allí vam veure molts noms de Durruty”.

En el cementiri, li van explicar a un ciutadà el que estaven buscant. Es va dirigir a Eñaut Elosegi, natural d'Aiherra. Aquest es va tornar cap al seu pare, cap a Xabier. “M'he trobat amb un noi d'Ispaster. Em diu que és parent de Durruti”. El pare Elosegi coneixia a l'anarquista Durruti, que havia llegit en la seva joventut. Pensa en les seves dures anècdotes: “Un nen de 16 anys va caure en mans dels anarquistes i des de Durru li va dir ‘o et vens a la guerra amb nosaltres o et matarem’. I ho van netejar”. Diuen. Es deia que era un home dur. “En la guerra va prendre la ciutat de Casp a Terol, i gairebé també la de Saragossa. Tenia una consciència terrible, no hi havia una jerarquia en el seu exèrcit. Un sacerdot anarquista, més durrutista que anarquista...”.

Segons Elosegi, la lluita de Durruti va ser “la d'un a un, la lluita de classes ”. Durruti es va iniciar en el sindicalisme, en el socialisme, però pel fet que era tou es va obrir camí cap a l'anarquisme. Hi havia alts i baixos a causa de les jerarquies, però sobretot, la gent de llavors era dura. Elosegi subratlla que “els socialistes d'aquella època eren molt durs, imagina't”.

Després de conèixer a Xabi, Elosegi agita més l'arbre genealògic de Buenaventura Durruti: “Vaig trobar el certificat de les noces de Laurent Durruty. És el tercer avi de Xabi. Laurent pertany a l'últim segle dels durruti que va marxar a Lleó. Va néixer en Aiherra en 1842. Es va casar a Lleó en 1865 amb Josefina Elástico, també d'origen basc. La casa dels Flexibles es troba en Labetze - Bizkain (Baixa Navarra).

D'Aiherra a Lleó

El jove Laurent Durruty es converteix en Lorenzo de Lleó i després de diversos anys torna a Aiherra. Es va casar quatre anys abans a l'Ajuntament de Lleó. Va ser a la Casa del Poble d'Aiherra. Pel que sembla, havia demanat que es fes una transcripció de l'acta matrimonial. Elosegi ha trobat el document traduït al francès: “És curiós. Volia la transcripció. Per què?”. L'investigador ha llançat una hipòtesi: “Donen la casa a l'ancià. No obstant això, el dot sol ser lliurada a un altre fill quan aquest es casa...”. Laurent Durruti era avi de Buenaventura Durruti. Dels vuit nens, tots ells nascuts en Sarrigain, era el setè. Per què va marxar a Lleó? : “Per fam o per inquietud. El misteri”. Els bascos en aquella època emigraven a Amèrica.

El cognom Durruti és conegut a Lleó. Durruti és una empresa elèctrica. Les del seu successor em basten; està a punt de caure. La capital de Lleó era llavors petita, amb una població de 20.000 habitants. Hi havia una gran lluita de classes i treballadors: “Quan Laurent va marxar era un pelleter. El seu avi, Josefina Elastor, també havia marxat a treballar a Astúries per algun lloc. El seu pare es va casar en Navia (Astúries). Aquesta genealogia és digna d'escriure una novel·la”. El testimoni de les noces de Durruti i Malkor és Jacques Eguiagaray.

Ignacio, Santiago, Mariano...

Laurent va tenir almenys quatre fills. Poden ser més. Santiago Anastasia es va casar amb Dumont, al qual posteriorment se li va donar el nom de Domínguez. Santiago era pobre, com els obrers de l'època, lluitador, socialista. Nascut a Lleó, va morir en 1931.

Cecilio Durruti, germà del besavi de Xabi Martín, va estar en la Rabada. Cecilio, fundat en 1912, es va casar amb Antolina Prieto Gutiérrez. El fill de tots dos va ser industrial: Ignacio Durruti Prieto. “Aquest cosí de la teva àvia va morir en 2011 –li diu Xabier a Xabi–. També hi ha una dona anomenada María Pilar Durruti Prieto que viu en Getxo (Les Sorres). No he trobat gens concret d'Ignacio Durruti. Tampoc sé si aquesta Maria Pilar –si és de família– té descendents”. La cerca de Xabier ha estat molt complicada. Xabi no té més que paraules d'agraïment per a ell.

“El fill de Laurent, Ignacio, el major, oncle de Buenaventura, es va casar amb Facunda Rabadán. Van tenir diversos fills. Un d'aquests bonifacios. Maestro, mort pels falangistes. Jo vaig trobar els noms de Lorenzo i Cecilio i també els de Raquel. Raquel es va casar amb Durruty Bertol. Raquel Durruti era la meva àvia. El meu pare és Javier Martín Durruti” diu Xabi.

Bertol va ser jugador de futbol. Va jugar amb el Zarra en l'Athletic Club. L'àvia de Xabi es va casar amb el seu avi. El seu cognom era Martin: Juan Martín. El pare de Xabi és Javier Martin: “Jo soc Martin Martin. La meva mare també és Martin. Li vaig dir al meu pare que fos al registre i que em posés el primer cognom de la meva àvia: Durruti. Durruti és el meu tercer cognom”.

Xabi Martín vol recuperar el nom de Durruti. Per a això, Caparrós haurà d'acudir a Madrid, on se li facilitaran els tràmits necessaris. No obstant això, la seva germana ha de seguir el mateix procés, en cas contrari no se li pot canviar el nom: “La qüestió és que el meu pare també és Javier. El meu pare ja ha canviat de cognom. Javier Durruti s'ha convertit en Martín i jo també ho seré”.

Sarrigainea, Ixuribeherea i Locutori

La vida de Durruti no és tant una novel·la com una novel·la. Va estar a França, Cuba i Amèrica del Sud abans de l'esclat de la guerra civil espanyola. Ens hem acostat a les granges dels seus avantpassats amb Xabi i Xabier. Hem estat en Sarrigainea, Ixuribeherea i el Locutori d'Aiherra. Elosegi els explica apassionadament qui va ser el seu avantpassat Buenaventura: “Va ser anarquista i asceta i va viure entre llibres. Els anarquistes eren gent culta. Es va casar amb una dona parisenca. La seva filla Collette. La seva va ser una vida terrible. Va morir en 1936. Va ser enterrat a Barcelona, la ciutat va ser col·lapsada...”, compte als pares d'Hervé Parachou, Mizel Etcheberry i Ttomas Darraidou: Els propietaris de les granges de Sarrigainea, Ixuribeherea i Espertategia d'Aiherra, respectivament. Aquests escolten amb sorpresa a Elosegi.

Quan Laurent Durruti se'n va anar a Lleó, hem parlat de si serien monolingües en Aiherra: “Sí, per descomptat. L'escola francesa es va unir a Jules Ferry en 1870. L'educació estava fins llavors a les escoles dels sacerdots. Els ciutadans humils no sabien llavors signar”.

Nosaltres, mentrestant, tenim la sort, ja que Hervé Parachou (Sarrigainea), Mizel Etcheberry (Ixuribeherea) i Ttomas Darraidou (Espertategia) són joves bascos. Graxien i Gaxuxa són el pare i la mare d'Hervé. Els avis d'Hervé, Jean Pierre i Marie, el besavi Jean-Baptiste Parachou Durruti. El seu besavi Dominique Durruti es va casar d'Ixuribeher a Sarrigain.

La d'Ixuribehera és la jove Mizel Etcheberry, electa abertzale en Aiherra: “Un dels durrutis, nascut aquí, es va casar amb una filla de Sarrigain i es va convertir en l'amo. Van viure dues generacions en Sarrigainea”, explica Elosegi a Mizelen, pare i mare. “El seu fill Laurent es va anar més tard a Espanya i allí es va casar. El famós Buenaventura Durruti va ser el seu net. Revolucionari. Era germà del pare de la seva àvia, Durruti...”. Els Etcheberry miren a Xabier i a Xabi amb la boca oberta.

D'Ixuribeher hem anat a Espertategi. Les dues granges estan juntes. També són abertzales. Elosegi i Martin expliquen a Ttomás la trajectòria de la família Durruti, els seus pares i el seu oncle: “Els Durruti van arribar a Sarrigain des d'Ixuribeher, però aquell Durruti va arribar a aquesta finca avui coneguda com Espertategia de la granja Soroeta de Lekorne. Marie Londaitz (fundada el 15 de maig de 1745) i Dominique Durruti (fundada el 3 de juliol de 1741) es van casar en aquesta casa.