Recomanar un llibre és obrir una porta, perdre la por a les preguntes.

D'on és la necessitat de recollir la pròpia vida en un llibre? És la història de cadascun només? Què els uneix a Urruña i Teheran? Per què som d'aquí i d'allà en tots els fronts de la vida? Són de fiar sense ferides? Recordem les coses tal com van ocórrer o van succeir tal com les recordem? Què importa la veritat davant la més sincera nuesa? De què tracta realment Persépolis?

No us diré si és un llibre bo o dolent, ni us faré cap elogi d'un estil tan senzill com fi, ni us trairé cap resposta raonable a les preguntes de dalt. Només que ho vaig llegir al tren d'Hendaia a París.

Mai he estat un fanàtic de la revolució islàmica a l'Iran, Marjane Satrapi m'era tan desconegut com el meu company de viatge del costat, no tenia ganes de llegir còmics, però... Em van obrir la porta i vaig entrar.

Ara, a la teva mà està decidir si entrar o no. Vostè i Persépolis. Perquè la vida, malgrat el contrari, es decideix contínuament.