S'està estenent una espècie humana singular: l'horticultor urbà. L'espècie no és nova i la varietat autòctona no és única en el món, ni molt menys. Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació), prop de 800 milions d'habitants de ciutats de tot el món participen en l'agricultura urbana. Es comporten de forma molt urgent, impulsats per l'escassetat d'aliments. Altres preocupats pel medi ambient o pels mals hàbits alimentosos. Últimament han estat molts els pobles de la zona els que han creat hortes per a fomentar l'autoconsum i la producció ecològica: A Vitòria, Arrasate, Etxalar... Però vuit municipis de Guipúscoa han decidit unir les seves iniciatives i han creat la Xarxa de Parcs d'Huertas. En Lezo, Usurbil, Alegia, Hernani, Zegama, Tolosa, Errenteria i Donostia-Sant Sebastià s'han posat en marxa un total de 600 hortes.

El parc d'hortes de Sant Sebastià està situat en Kutxa Ekogunea i és també la seu principal de la xarxa. Allí, ens ha rebut Zuriñe Sánchez, responsable de comunicació d'Ekogunea, que ens ha explicat els detalls de la xarxa.

Avantatges de la Xarxa

Els nous lots d'hortes són gestionats per la pròpia xarxa i per l'ajuntament corresponent i, posteriorment, en cada parc, els horticultors creen una associació per a facilitar tasques com l'obtenció de fertilitzants. S'han fixat una sèrie de criteris uniformes. Les dimensions dels terrenys, per exemple, són similars en la majoria dels municipis: La majoria de les seccions són de 30 metres quadrats, encara que també hi ha seccions de 60 i 90 metres per a associacions i grups. El monocultiu està prohibit; al cap i a la fi, l'objectiu de les hortes no és fer negoci, sinó autoconsum. Impulsen mètodes sostenibles com la gestió de l'aigua o el compostatge. Però també hi ha una certa flexibilitat i cada ajuntament ha establert les seves condicions. Les hortes no es reparteixen per sorteig, s'estableixen uns criteris perquè unes tinguin més oportunitats que unes altres. I això està en mans dels ajuntaments. Alguns, per exemple, donen prioritat als aturats, uns altres a les associacions locals, però en general tots busquen formar un grup d'horticultors de totes les edats. La demanda d'horts és menor entre els joves, per la qual cosa es prioritza als joves en les condicions d'adjudicació.

Zuriñe Sánchez ens explica els avantatges de formar part de la xarxa: En la pàgina web d'Ekogunea, els horticultors disposen d'un fòrum per a aclarir els seus dubtes i preocupacions. Des d'Ekogunea també es realitzen visites mensuals, s'organitzen activitats de dinamització i, sobretot, s'ofereix formació. Al costat del parc d'hortes es troba l'escola d'hortes. Allí, els nous horticultors de la xarxa han de realitzar un curs bàsic de 6-8 hores abans d'endinsar-se en l'hort. I els qui volen aprofundir més tenen més cursos. Avui, per exemple, Baratzea Ongarriztatuz: el camí per a aprofundir en l'horticultura serà de cinc hores de formació d'Iker Goikoetxea i Aitziber Otegi, del grup Kimu Bat. Zuriñe Sánchez també participarà en el curs, ja que a més de treballar en Ekogunea, és membre de l'espècie dels nous horticultors; al costat dels seus companys li ha tocat un hort de 60 metres. Preguntat pel perfil mitjà dels horticultors, ha respost que “el carrer està entre els 30 i els 50 anys”, però la resposta no l'ha complert. “La veritat és que hi ha de tot”. I quan els assistents al curs s'han acostat ha quedat clar: entre ells, els menors de 30 anys, i dues o tres persones que ja s'han jubilat. “Aquests terrenys són més que una horta, ajuden a canviar els hàbits de consum i també són un punt de trobada entre generacions”.

Una vegada iniciat el curs, la diferència generacional ha quedat palesa. La generació dels més majors ha tingut una major relació amb l'agricultura i és més fàcil expressar les seves opinions i dubtes en el curs, mentre els joves escolten atentament. Quan el professor ha explicat que no convé tapar el fem fresc o tocar directament les arrels, un dels alumnes més veterans ha dit que ell ha sentit que els porros es poden plantar directament sobre el fem. A continuació, dos dels més vells han començat a discutir per insectes: un diu que abans no hi havia tanta palla, l'altre que sempre ha estat pollós. El professor explica que probablement el poll ara és més abundant, perquè la naturalesa està més desequilibrada.

De fet, han subratllat la importància de la biodiversitat i l'equilibri: “No cal obsessionar-se amb les plagues. No eliminarem els insectes, sinó a controlar-los”. I en la pròpia escola d'hortes hi ha un model pràctic: s'han instal·lat refugis per a ocells i insectes. Als insectes se'ls ha fet un “hotel” en forma de bolets i, darrere, s'han instal·lat nius per als ocells. I existeixen vies sostenibles per al seu control: “Alternant la pastanaga i la ceba tendra en files s'aconsegueix espantar a la mosca”, per exemple.

Però els membres de Kimu Bat han explicat que no hi ha remei i consell infal·lible, que cal utilitzar el mètode de prova fallida. Llavors ha sorgit el que en els últims temps s'ha convertit en el tema central de les hortalisses: l'erdoil del tomàquet. Amb aquest mal temps no es poden endevinar: alguns han tirat el coure set vegades, però no l'han aconseguit detenir, i altres, tirats una o dues vegades, tenen els tomàquets molt decents.

No hi ha res millor que el que un mateix ha conreat

L'estiu, igual que el matí del dissabte, ha començat plujós i amb temperatures molt agradables. En la zona d'hortes de Sagastialde d'Hernani no hi ha més que Ixiar Lujanbio i Ane Erize. Tots dos tenen 28 anys i els va tocar una horta de 30 metres fa aproximadament un any. La iniciativa va ser llegida en la Crònica d'Hernani, però no va ser una cosa improvisada. “Fa falta una certa consciència i entusiasme”, diu Ixiar Lujanbio, que ja abans havia buscat un petit terreny per a posar l'horta, mentre es lleva les males herbes conreades en mongetes i vitets.

Diuen que el curs bàsic d'Ekogunea els va servir de molt, però que s'aprèn fent i amb l'ajuda dels horticultors amb més experiència. Lujanbio ens ha ensenyat una bonica horta del costat, dient: “Això sap molt”. Cinc o sis sèries més endavant, Ane Estarrufi també és veïna d'una hàbil baratzera. Fins a les infermeres tenen les seves verdures ben col·locades en fila, però en el centre té un buit i ha de pensar en el que plantar.

Li diu a Lujanbio que els porros li surten una mica flacs, i aquest li diu a Lujanbio que pot ser perquè el sòl està massa dens. No obstant això, ara saben que és sospitós trobar en els supermercats les verdures perfectes en qualsevol època. Han après a diferenciar els productes de l'època i s'han adonat que l'horta requereix paciència. Fa un any comencem a comprar verdures a la botiga ecològica ", diu Ixiar Lujanbio. “No va ser una decisió conscient, però va anar al mateix temps que començava en l'horta. Segur que té alguna cosa a veure”.

Es tracta del primer enciam que va degustar Ane Estarrufi en l'horta. “I que bo! No hi ha res millor que el que un mateix ha conreat”.

L'espècie s'està multiplicant per docilitat.

El diumenge al matí, per fi, ha començat el dia amb un dia molt assolellat. En Ekogunea ens van dir que els parcs d'hortes també eren un punt de trobada, i amb bon temps, hem comprovat el que s'ha dit en Antziola, en l'altra zona d'hortes d'Hernani. A un costat de la tanca hi ha tot tipus d'horticultors. Molts teòrics de l'horticultura s'han acostat a la zona amb l'excusa de passejar: que és massa primerenc per a rebre-ho, que el cunyat té un hort i que el millor remei per a aquest improbable... Per si de cas mirava per fora de la tanca, sense embrutar-se les mans.

Mikel Aizpurua té 62 anys i quan es va prejubilar li va tocar l'horta, en la segona tanda, el mes d'octubre passat. Aizpurua és d'Etxeita, però la seva dona, Kontxi Urkola, ha nascut en el caseriu i té una filla. I això s'ha posat de manifest quan ha ficat les mans entre les beines: en pocs segons ja ha aixecat les beines. Preguntat per qui mana en l'horta, Urkola afirma que “l'horta és del seu marit, ella treballa i jo l'ajudo de tant en tant”. Però si alguna cosa té a veure amb l'experiència, “aquestes patates de la pell han de ser recollides immediatament”, li va dir al seu marit, “perquè es tornen verds a la llum del sol”. Però el seu marit està preocupat pels tomàquets. Els tomàquets de l'horta del costat estan completament devorats pels erdoiles i Aizpurua ha tingut molta sort, ja que els ha tirat el remei contra el mussol una vegada abans d'avui. Mentre deshoja les fulles que li agafa el mussol, un hortolà més vell s'acosta a ell i, com no, el tomàquet puja i el mussol baixa. L'horticultor vegetarià és més optimista, ajudat pel bon temps. “El mussol no és per a tant, jo també tinc el mussol i aquí estic”.

El matrimoni porta avui a la filla menor a la finca perquè l'aprengui, ja que quan es va de vacances ha d'ocupar-se de l'horta. Alguns departaments ja han vist treballar a pares i fills; ens han dit que és la primera vegada que s'ho passen al meu fill. La vespra, Lujanbio i Estarrufi també ens van contar que els nuvis treballen en l'hort. Els nous horticultors són ja més de 600. A més, abans que finalitzi l'any s'instal·larà el parc d'hortes d'Azpeitia en el niu i els d'Ekogune es posaran en contacte amb ajuntaments com el d'Irun per a ampliar la xarxa. Per tant, l'espècie d'horticultors de la ciutat s'està multiplicant i, amb això, els hàbits més saludables i sostenibles.