El projecte es va posar en marxa amb l'objectiu d'augmentar la presència de les dones en els mitjans de comunicació i obrir un camí cap a la reflexió. D'una banda, crear una eina útil per als periodistes i, per un altre, fer un treball de conscienciació. Es tracta de posar un focus a les veus que fins ara no han tingut cabuda en els mitjans de comunicació”, ha explicat Olazar.

Model masculí en primera línia

La presència d'homes i dones en els mitjans de comunicació no és igualitària. Els primers apareixen com a experts i parlen de temes que considerem “seriosos”. Les dones, per contra, solen aparèixer en un segon pla i tracten temes de “menor importància” que es consideren “més toves”, com l'oci o la cultura. “Això afecta a l'imaginari de la societat, perquè el públic rep una imatge distorsionada de la realitat. Sembla que les dones no saben d'economia o de dret”, es lamenta Etxebarrieta.

“La figura dels opinantes també és, en general, masculina. En les tertúlies de ràdio i televisió els ponents participen de manera violenta per a expressar la seva opinió. Moltes dones no se senten còmodes en aquest context i es neguen a participar, encara que sàpiguen molt sobre el tema que es tractarà”, ha assenyalat Olazar. “Molts altres no estan empoderats i no es veuen a si mateixos com a experts”, ha afegit el locutor de la ràdio Info7.

Experts i experts

Els autors del projecte pretenen qüestionar i transformar la figura de l'expert actual. Al seu judici, "la paraula en els mitjans de comunicació és la dels homes blancs de classe mitjana o alta, la majoria amb estudis. Els mitjans i la societat les consideren expertes”. Amb l'objectiu de revertir aquesta forma, l'agenda pretén visibilitzar a les dones que tenen alguna cosa a dir o que mostrar en qualsevol àmbit.

A més dels titulats en estudis acadèmics, Olazar i Etxebarrieta han comptat amb l'opinió dels qui posseeixen el saber de les seves pròpies vivències. En aquest sentit, ens han parlat de la necessitat de transmetre les seves experiències a les noves generacions. “Moltes mestresses de casa no seran especialistes en macroeconomia, però coneixen millor que ningú l'economia del dia a dia, el treball reproductiu i la cura. Tenim molt a escoltar i aprendre d'ells”, diu Etxebarrieta.

“Obrir la porta a nous rostres i veus obre la porta a nous temes. Els temes invisibles en els mitjans de comunicació i els temes que es queden en l'àmbit privat veuran la llum, i això oferirà altres maneres d'entendre i mostrar la realitat”, ha opinat Olazar.

Del subjecte passiu a l'actiu

“En els mitjans de comunicació sovint les dones apareixen com a subjectes passius. Es parla d'ells sense donar-los veu. Això fa que no es busqui protagonisme i s'allunyi de la primera línia”, ha recordat Etxebarrieta. En opinió d'Olazar, “les dones passaran a ser subjectes actius i faran el seu lloc en la societat a mesura que adquireixin protagonisme en la comunicació”.

En definitiva, tot això té molt a veure amb l'exigència. “Les dones, a més de l'autoexigència, tenim una gran exigència externa. La societat no demana el mateix a les dones que als homes”, explica Etxebarrieta. “Posaria la música com a exemple. En els grups podem trobar a milers d'homes que toquen un instrument de manera regular, que pugen a l'escenari sense complexos. Les dones, per contra, han de tocar molt bé per a pujar la bateria, el baix o el que sigui a la taula. El mateix amb el cotxe. S'ha generalitzat en la societat que les dones conduïm malament, a pesar que s'ha demostrat que tenim menys accidents. És molt difícil demostrar-li-ho als altres i justificar-nos a nosaltres mateixos”, ha afegit l'hondarribitarra.

Olazar també ho creu així: “Això suposa una inseguretat per a dedicar-se a l'àmbit públic. Por als directes, reticència a la càmera i al micròfon o falta de seguretat en l'escriptura”.

Preocupació en els mitjans de comunicació

En un sector de periodistes bascos existeix un interès i una preocupació per abordar el tema. Mostra d'això ha estat el Tractament del Gènere en el periodisme organitzat per la UEU fa un parell de setmanes. Taller d'eines i estratègies de treball.

Etxebarrieta va ser professor de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de Mondragon Unibertsitatea i ha destacat que “ha estat un curs pròsper. Els que s'han acostat han tingut una actitud activa i han fet moltes propostes interessants de cara al futur. Els mitjans de comunicació s'han organitzat conjuntament i han sorgit idees per a tractar diversos temes de la mateixa manera. Per exemple, la idea de treballar el tema de la cura en l'economia ha rebut un ampli reconeixement”.

“Quan abordem aquest tema en les Trobades Feministes de 2012, ens vam adonar que diverses periodistes s'encarregaven d'augmentar la presència de les dones en els seus mitjans de comunicació. Això suposa una gran càrrega, i vam veure la necessitat de crear recursos”, diu Olazar.

Per tant, el projecte pretén donar resposta a una petició dels mitjans de comunicació bascos. “En els mitjans de comunicació locals hi ha ganes de canviar la tendència, però es necessiten eines per a ajudar als periodistes”, ha afegit el tolosarra. “La rapidesa del periodisme actual fa que hi hagi poc marge per a la reflexió i ens anem pel cap alt fàcil, caient en els discursos de sempre”.

En aquest sentit, a més de presentar la guia electrònica, s'oferiran una sèrie de sessions de sensibilització i formació als periodistes interessats. Els participants ensenyaran com utilitzar l'eina i donaran algunes claus per a treballar la perspectiva de gènere d'una manera adequada i eficaç.

D'altra banda, per al desenvolupament del projecte s'han utilitzat com a referència dos models preliminars: El grup de dones periodistes de Sevilla ha elaborat una guia digital de 300 dones expertes fa dos anys i el projecte The women’s room, creat a Gran Bretanya.

De la voluntat al compromís

Segons els autors, hi ha coses que estan canviant en els últims anys, però hi ha molta feina per davant. “Encara que sigui sense adonar-nos, reproduïm constantment els motlles del sistema patriarcal. En el periodisme també són el pa del dia a dia –diu Etxebarrieta–. Per això ens sembla tan important com la conscienciació començar a fer passos. És important que els periodistes evitin els estereotips sexistes i el repartiment de rols de gènere”.

“És cert que els models estan canviant i que la presència de les dones en els mitjans està augmentant, fins i tot en els àmbits en els quals fins ara s'han considerat els més masculins. Però les notícies esportives són com sempre, encara que la presentadora sigui dona”, ha criticat Olazar.

Segons la periodista tolosarra, en els llocs de direcció o de responsabilitat dels mitjans de comunicació en els quals les dones exerceixen llocs de responsabilitat, s'aprecia una altra sensibilitat; es difon el tema i es prevalen altres valors. “No sempre significa que ho sigui, però ajuda al fet que hi hagi un enfocament més igualitari”.

Finalment, Etxebarrieta ha subratllat que treballar els temes amb perspectiva de gènere no pot quedar en mans d'un únic periodista: “L'enfocament ha d'integrar-se dins de la línia política del mitjà per a garantir el treball d'un mitjà de comunicació i aplicar-lo en tots els àmbits. En la manera de treballar, en els continguts, en les relacions entre companys i en el tractament dels temes”.