No sé el que tenim a l'estiu amb els viatges, la qual cosa no fem al llarg de l'any el que volem fer tots. Però qui prefereixi físicament viatjar en els llibres, qualsevol època de l'any és favorable per a això. I, com a recomanació d'estiu, si no estic proposant un mètode. No, com el títol l'havia suggerit, preciosament a Atlantida. No, a voluntat pròpia de l'escriptor, a la Ribera –a través de Valdorba– de l'imaginari de molts bascos. No. Sí, els que han estat soldats en la zona de Catalunya, però també els que fem serveis més contemporanis ho coneixen bé, i ho patim bé, és Castejón. Més concretament, passejant per la gran casa de l'àvia. Asseure's sota la tejabana del corrent, en la frescor de la nit.

Trencant el costum dels muntanyencs, el viatger sortirà d'Etxauri al migdia perquè en quatre dies pugui festejar. Els que li succeeixen mentrestant, i que se li ocorren, perquè tot viatge, i sobretot el viatge interior, millor si és el propi lector qui els descobreix. Només una cosa: no esperis aquí concessions, misericòrdia, misericòrdia; tots els comptes estan escrites per Jokin Muñoz.