Les troballes nutricionals ens permeten conèixer millor els aspectes negatius i positius d'alguns aliments. Però quan aquests descobriments posen en dubte o fins i tot bolquen per complet les “veritats rodones” que han constituït la base de la nostra alimentació al llarg dels segles, a qualsevol li sorgeixen preguntes curioses: El porc és molt gras? És inevitable que ens apartem del nostre règim quotidià? És recomanable menjar molt o poc peix blau? L'ou és bo o dolent per a la salut? Perquè el que sempre crèiem que era dolent no és tan nociu, i el que ho crèiem bo té molt a millorar...

No obstant això, encara que la reputació dels aliments davant els nostres ulls ha anat variant molt segons els anys i les modes de l'època, no és aconsellable classificar els aliments com a “saludables” i “nocius”, ja que la dieta ha de ser valorada íntegrament: la qualitat, varietat i proporció dels aliments que mengem i bevem són els principals aspectes a tenir en compte.

L'home sempre ha donat importància al menjar i a la beguda, però les creences, opinions i valoracions sobre els aliments a penes han tingut base científica al llarg de la història. La nutrició és una ciència molt jove, ja que en el segle XIX van començar a utilitzar conceptes com a “calories”, “aliments”, etc. Fins llavors, es basaven en l'observació i en l'experiència dels experts. Els aforismes d'Hipócrates ho testifiquen: “Que el menjar sigui el teu aliment i l'aliment el teu medicament”.

Al llarg de la història s'han utilitzat diferents criteris per a classificar els aliments. Així, es distingien entre els “purs” i els “no purs”, o entre els “forts”, els “intermedis” i els “febles”, els “ingredients” i els “verins”, i fins i tot els que es podien utilitzar com a “drogues”.

Ou

Aquest aliment, observat amb mals ulls entre les persones amb alt contingut en colesterol, té un gran valor nutritiu i conté proteïnes d'alt valor biològic, lecitina, minerals i vitamines. La lecitina, precisament, ajuda a mantenir el colesterol sanguini en la suspensió, la qual cosa evita que s'acumuli en les parets de les artèries. No obstant això, encara són molts els que consideren que l'ou és l'únic responsable dels elevats nivells de colesterol en la seva sang, en lloc de fixar-se en tots els aliments rics en grasses animals, com els embotits o els formatges, i començar una vida activa. En resum, cada dia es pot prendre un ou sense preocupacions.

Peix blau

Durant molt de temps, el peix blau s'ha considerat molt més perjudicial que el blanc, simplement perquè té molt de greix. No obstant això, a la fi del segle XX es va demostrar que el peix blau no era dolent, sinó molt beneficiós perquè es va veure que els seus greixos poliinsaturats, com l'omega-3, reduïen el colesterol dolent i augmentaven el bo. No obstant això, en l'actualitat, i no han passat 25 anys des de l'últim canvi, els favors del peix blau comencen a ser qüestionats per dues raons: d'una banda, un ampli estudi sobre els additius omega-3 ha demostrat que aquests additius no redueixen la taxa de mortalitat –sigui com sigui la causa de la seva mort–; d'altra banda, els experts han començat a replantejar les racions setmanals recomanades a la vista de les grans quantitats de metilmercuri trobades en algunes espècies de peixos de gran consum en el nostre entorn.