El comunicat d'ETA del passat cap de setmana posa de nou el procés de pau en les primeres línies de l'agenda política basca i, en definitiva, dona a conèixer a la societat basca els passos que ha donat per a alimentar-lo. On estava aquest procés de cara a l'opinió pública? La posada en escena del lliurament d'armes d'ETA es va dur a terme al febrer. Simbòlicament va ser un gran pas, però el caràcter unilateral del procés va emergir amb més claredat que mai: voler lliurar les armes i no importar a l'Estat.Per onzena vegada, els aparells de l'Estat i els seus partits van anunciar que no esperaven una altra cosa que la dissolució d'ETA, com s'ha fet ara. El PNB va posar sobre la taula el seu compromís de donar suport a un final ordenat, però va assegurar que esperava més. L'esquerra abertzale va posar de manifest la clara voluntat d'ETA.

Cinc mesos després, ETA ha fet altres dos passos de gegant, depenent d'on i com es miri, anunciant el desmantellament de l'estructura logística i operativa preparada per a la lluita armada. Al mateix temps, suggereix que el segellament d'armes està encara immadur, ja que per a això anuncia que està “construint una estructura tècnic-logística”.

En els dies previs al comunicat d'ETA, Jonathan Powell i Martin McGuinness han estat també a Euskal Herria, donant un nou impuls al procés i, probablement, tractant de donar solidesa a l'aparició del comunicat. No hi ha dubte que ho han aconseguit, ja que el tema del conflicte ha reaparegut en les primeres línies de l'agenda política. I, al mateix temps, s'han posat de manifest diverses vicissituds que es troben en el procés de pau, la més evident la relativa a la labor del PNB. Si al febrer el PNB i el lehendakari Urkullu van estar en primera línia en l'impuls del desarmament, en aquesta ocasió no ha ocorregut res semblant i el lehendakari tampoc ha pres a Powell i McGuinness. Què ha passat?

Des de les files del PNB s'ha assenyalat que, després de la foto de les armes de febrer, esperava majors passos en el procés de desarmament. S'ha suggerit que es van sentir enganyats i que per això Urkullu no s'ha reunit amb la delegació de Powell-McGuinness.

Ningú sap de les relacions que existeixen entre els que mouen els fils en el procés, però en qualsevol cas, encara que les discussions en aquests casos són habituals, és necessari que aquestes relacions siguin el més sòlides possible entre els qui creïn en el final ordenat del procés. Tan important com potenciar els aspectes tècnics del procés és mantenir ben encesa la flama del procés de pau en la societat, i per a això és clau la bona relació entre els impulsors i la socialització dels símbols de pau. En aquest sentit, en la visita de POWELL i McGuinness no s'ha aprofitat prou la imatge simbòlica de la parella i s'ha subratllat massa l'absència d'Urkullu. McGuinness i Powell simbolitzen als enemics que han fet la pau, un representa al govern britànic i l'altre a l'IRA i a tot el moviment republicà. Això tenia la suficient càrrega simbòlica per a socialitzar la seva imatge d'una altra manera i alimentar millor la flama de la pau.

La societat basca ha apostat clarament per un final ordenat d'ETA, però si no s'alimenta correctament, els ciutadans que no estan directament implicats poden perdre l'interès pel tema, especialment quan aquest procés és tan llarg. A alguns els pot interessar això, però als partidaris del final ordenat no. La discreció és imprescindible en aquesta mena de processos, però més encara la participació i impuls de la societat, i hi ha molts dubtes sobre si s'està activant correctament. Per a ser clar, en un primer pas la confiança i la bona relació entre el PNB i l'esquerra abertzale és clau per a aquesta comesa, i en un segon és també la del PSOE. Parlar de la muralla del pp seria més llarg, perquè està mirant només a Espanya i no a Euskal Herria.

Si es vol la implicació de la societat, cal parlar-li més clar des de tots els costats. També ETA, que ha difós molts dubtes en l'últim comunicat. Una vegada deixada la lluita armada, no desapareix i ja està? Què vol ser en el futur? No és el lògic que es desfaci? Si vol ser present, per a què i com? I fins quan? L'últim comunicat, en aquest sentit, ha deixat en l'aire una infinitat de preguntes.