Em dec a la paciència de la nostra mare, que acaba de morir, que s'ha convertit en txistulari. Entre els nombrosos regals que ens va fer a tots els de casa i dels voltants –tota la seva vida va ser un regal–, em va encendre la riallada del que m'ha convertit en vida.

Més tard, en els començaments de txistularis, vaig conèixer a molts vells ttunttuneros de la mà del meu avi. Hi havia una cosa misteriosa en les seves melodies: respecte, consideració a la ciència popular. Estaven decidits a plantar-se fermament davant els quals s'oposaven a això. No és txatxukeria ser txistulari.

L'Azeri dantza és el símbol de la dansa de les festes d'Hernani. Els dos grups de txistularis locals són un exemple per als tamboriners de la zona. Responen a totes les necessitats del poble, generalment a títol lucratiu, i cuiden amb responsabilitat el seu patrimoni cultural.

El dia de Sant Joan s'ajunten els dos grups per a tocar el Concert especial en els vells anys i el matí se'ls omple. En 2013 a alguns pares se'ls va ocórrer que la dansa Azeri també s'havia de fer en el motlle infantil i començar a organitzar-la. No obstant això, van triar el matí d'aquest dia, sense tenir en compte l'ús i l'opinió dels txistularis.

Els organitzadors de la dansa infantil Azeri han demanat la dimissió dels txistularis després de la polèmica sorgida entorn d'aquesta. No saben de què estan parlant.

L'any 1977 el primer dia de la Setmana Gran de Sant Sebastià havíem de fer el Concert General de txistularis en la Plaça de la Constitució. L'acte de clausura de la Marxa de la Llibertat es va celebrar el mateix dia i a la mateixa hora en la Plaça de la Trinitat de Sant Sebastià.

Els seus organitzadors es van adonar, en l'últim moment, que la Plaça de la Trinitat no era el lloc adequat, que si la policia decideix atacar podria convertir-se en un parany. I al migdia van venir a dir-nos que havíem d'ajornar la nostra actuació. Els vam dir que no, que el més just era ajornar el seu. De seguida van començar a protestar. Gràcies a Telesforo Montsó i a tots ells els va demanar que respectessin als txistularis. Ell va aconseguir escurçar la seva actuació (tres quarts d'hora), però el nostre va haver de retardar-se perquè ens van agafar l'escenari. Fins aquí va arribar el respecte.

Aquest tipus de txistularis ha estat molt habitual amb la policia franquista, amb gairebé tots els partits polítics, amb venedors i taverners sense mesura, amb l'església... Competim en un altre campionat, no en el de les guineus.