La lluita ha de continuar, la sexualitat no és maternitat, no avortar els anticonceptius, no matar l'avortament lliure... Em recordo d'aquests lemes, entre molts altres: Amnistia per a les dones i legalització de l'avortament. Les feministes cridàvem una vegada i una altra en les lluites que es van dur a terme entorn dels judicis de les onze dones de Basauri, en 1982.
Em recordo de les reunions i manifestacions, dels tancaments i dels mítings, i de totes les dones juntes del PSOE a l'esquerra, com mai he tornat a veure: Kati Gutiérrez del PC, Rosa Olivares i Karmele Ikazuriaga de l'EMK, María José Urruzola, Assumpta Serna, Cristina Almeida, Antonia Fernández… i Idoia, Ana, Raquel, Rosa, Esti, Isabel i moltes més –perdoneu la memòria perquè la coixeja–. Les feministes ho hem fet malament, perquè no hem cuidat i guardat prou la història de les nostres lluites.
Una altra cosa que record és que en aquella època, o teníem menys por al micròfon, o ens sentíem tan poderosos, raonats i argumentats que ens donava l'oportunitat de comptar a tothom que volíem legalitzar l'avortament, que estàvem farts d'una llei del segle XIX, que la reforma va trair a les dones… Tots volíem parlar. Avui dia, acordem amb molta cura a qui li correspon parlar i els voluntaris mai s'amunteguen.
Record que ens sentíem part de la mateixa lluita, amb una generositat que no hem tornat a sentir. Tots, influeixin o no directament, Jo també he avortat amb cartell i cridàvem en les manifestacions. Es feien col·lectes per a anar a França i Londres.
Recordo els insults dels senyors rabiosos, eren els mateixos de sempre: “Putes!”, “A fer la pedra!”, “Mari-mutilak!”. Ara em fa gràcia que alguns joves se sentin ofesos perquè no som ben vists. En una societat que subestima, maltracta i assassina a les dones, quan no ha aconseguit els drets humans complets i són advertits que no compleixen els “treballs que els han donat” com a mare, esposa i cuidadora, seria sorprenent que les feministes no fossin odiades com a enemigues naturals de la societat.
Record que vaig ser mare per primera vegada una mica abans de Basauri. Llavors no ho vaig entendre, i tampoc ara entenc com els sentiments i les emocions que se'm van acumular quan vaig ser mare, el treball, l'abandó, el dolor i l'alegria, s'imposen a qui no vol.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Gure hizkuntzaren aurkako beste eraso bat jasan behar izan dugu Nafarroako Gobernuko Hezkuntza Departamentuaren eskutik; PAI programan euskararen aurkako aldaketa bat egitera behartu gaituzte. Azken urteotan, legeak hala aginduta, D ereduko ikastetxe berriek PAI programa sartu... [+]
Els professors i professores de l'ensenyament públic tenim la necessitat i el dret a actualitzar i millorar el conveni laboral que no s'ha renovat en quinze anys. Per a això, hauríem d'estar immersos en una veritable negociació, però la realitat és nefasta. Una negociació en... [+]
Als economistes els agraden molt els gràfics que representen els comportaments dels mercats, les corbes. En aquest sentit m'ha cridat l'atenció l'analogia que fa Cory Doctorow en l'article “The future of Amazon coders is the present of Amazon warehouse workers” de Pluralistic... [+]
Ikaslez lepo zegoen Leioako Hezkuntza Fakultatea pasa den asteazkenean, Samantha Hudson zetorrelako. 1999an jaiotako Mallorcako artista, abeslari eta influencer transgeneroa da. Kantatzen Duen Herria topaketetako izarrak ilara amaigabea zuen selfie eta autografoak emateko, eta... [+]
Haig de confessar aquí un pecat. Fa quatre anys vaig introduir en la meva vida un nou costum: els diumenges a la nit vaig començar a mirar la cadena de televisió ultradretana CNews, que difon una "informació" contínua com un canó de merda. El que al principi era mitja hora... [+]
Kointzidentzia harrigarriak daude bizitzan. Izan ere, zenbat ikusle elkartu litezke Arriaga antzokian? Zenbat komun ote daude solairu bakoitzean? Zein probabilitate dago Gipuzkoako emakume bik sartu-irtenean leku eta istant berean kointziditzeko, 35 urtean elkar ikusi barik egon... [+]
El transfeminismo ha portat llum i complexitat als debats sobre el cos, el gènere i els desitjos. No obstant això, també ha creat ombres. En nom d'una suposada coherència política radical, moltes vegades lligada a una hegemonia molt concreta, alguns discursos transfeministas... [+]
Vivim temps curiosos i realment vivim. Són temps en els quals es diu que l'educació està en crisi i, almenys, a la vista de tots, la boleta té ja 2.361 anys.
No havia anat de l'acadèmia de Plató, el seu estimat mestre Aristòtil, per a erigir un liceu. Un Liceu,... [+]
Les causes del començament de la guerra a Ucraïna no són sol les que ens han explicat, perquè hi ha altres raons. Rússia va dir que havia de fer un pas cap a la defensa dels russos de parla russa a Ucraïna, mentre que el Govern d'Ucraïna havia d'enfrontar-se a l'exèrcit rus... [+]
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
