Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Nazi que va retratar a la mare d'Arnaldo Otegi

  • Arnaldo Otegi acaba d'escriure una carta a la seva mare morta des de la presó. Amb el text, la pàgina web inclou una foto en blanc i negre de 1936, amb la mare i l'àvia. Erich Andrés és un nazi. Des de l'oblit hem recuperat el treball del fotògraf que acompanyava a les tropes franquistes: Centenars d'imatges preses a Pamplona, Sant Sebastià, Vitòria, Irun, Elgoibar, Eibar, Tolosa i Bergara.
Haurrak Irungo barrikada abandonatuan jolasten, frankistak herrira sartu otean; normaltasun irudia eman nahi zuen Andresek.
Haurrak Irungo barrikada abandonatuan jolasten, frankistak herrira sartu otean; normaltasun irudia eman nahi zuen Andresek.MCU

“La foto se li va ocórrer a ell: perquè el seu oncle, Fidel Mondragon, va estar en la presó del Dueso després de ser detingut pels franquistes. Li van comptar al seu pare que la seva mare, Loli Mondragón, i la seva àvia, Nieves Sánchez, havien anat a visitar-la; que havien trobat a tots els presos tirats en el sòl i que la seva mare, amb quatre o cinc anys, s'havia acostat a aquell ‘home’ i li havia preguntat: Ets el meu germà? i li va fer un petó. Aquí és on cal col·locar la foto”, explica Hodei, fill d'Arnaldo Otegi, també membre de l'associació Elgoibar 1936.

És una història d'oblit i casualitat. Centenars d'imatges d'Euskal Herria van romandre arraconades durant anys, fins que Iñaki Odriozola, membre de l'associació Elgoibar de 1936, les va recuperar de la web del Ministeri de Cultura espanyol: “En 2007 o 2008 van començar a penjar en la web dels Arxius Estatals, em vaig adonar d'això i vaig recollir directament de la xarxa unes dues-centes fotos d'Elgoibar: com van entrar els feixistes al poble, com van pels carrers, parlant amb la gent…”. Les imatges van ser venudes per Hildegard Andrés, vídua d'Erich Andrés, a Central Order en 1994 i, una dècada després, van ser lliurades al Ministeri de Cultura espanyol pel seu successor, Content Mini International AG. Els espanyols, per descomptat, els van comprar i van penjar en la xarxa entre moltes altres fotografies.

Segons ens compta Hodei Otegi, “després de trobar les fotos d'Elgoibar, ens reunim amb la gent gran del poble a l'Escola de Música, i quan va aparèixer aquesta foto em van dir: Això és la teva àvia! I l'altra, Birramona!’ Ens quedem estupefactes”. Després, per descomptat, li va ensenyar la foto a Loli Mondragoni, i aquesta també es va quedar sorpresa; no recordava el moment, perquè tenia uns tres anys. Però com ell, ningú del poble es recordava del fotògraf, a pesar que el nazi es va retratar durant aquests dies: Entre les fotos d'Elgoibar, el propi Erich Andrés, establert en la base d'un canó menjant, vestit amb elegància per a temps de guerra.

El fotògraf donostiarra Juantxo Egaña també va trobar per casualitat les fotos: “En 2012, mentre buscava coses sobre Euskal Herria en l'arxiu de Salamanca, entre moltes altres dificultats que em posaven, vaig trobar una imatge que em va cridar realment l'atenció: alguns nens jugant en una barricada famosa, al setembre de 1936 a Sant Sebastià. Erich era un tal Andrés, completament desconegut per a mi. No em van deixar veure les fotos originals i vaig haver de mirar per internet…”, explica Egaña.

El desconegut en el nostre

A pesar que a Euskal Herria s'han fet centenars de fotos, poc s'ha escrit encara sobre Andrés i la seva obra. Qui seria aquell nazi? “Com a fotògraf oficial es va anar ‘encastant’ amb els colpistes espanyols en 1936”, aclareix Odriozola. En concret, fundada en 1905 a Leipzig, el seu primer treball com a fotògrafa es va desenvolupar en la premsa d'Hamburg en la dècada dels 30. En 1936 va començar a treballar en l'agència de notícies oficial nazi. Quan va esclatar la guerra a Espanya, va entrar per Galícia amb un grup de periodistes: ciutats destruïdes, població, imatges franquistes… en total 2.649 fotos. L'escamot va recórrer Irun, Elgoibar, Tolosa, Eibar, Pamplona, Donostia-Sant Sebastià, Bergara i Vitòria-Gasteiz, passant per Donostia-Sant Sebastià, Vitòria-Gasteiz i Donostia-Sant Sebastià.

L'alemany sabia a quin vi: “No és un gran fotògraf, perquè a les imatges els falta frescor. El que fa és propaganda, per a donar una altra imatge del règim franquista. Els franquistes van fotografiar la ciutat a mesura que la prenien, i entre els enderrocs es pot veure a nens jugant en barricades, a ciutadans parlant amb soldats, etc. És molt significatiu, ja que vol donar una imatge de normalitat. Són imatges perverses que oculten tot el drama de la guerra, intentant transmetre l'irreal”, diu Egaña.

Fototeca Nacional Basca

Després de la troballa, Odriozola va parlar amb el Ministeri de Cultura, al qual li van respondre que es podien comprar còpies d'aquestes. “Hem demanat a l'Ajuntament d'Elgoibar que els lliuri les fotos perquè al cap i a la fi apareix tot el poble, però no ens ha fet cas”, ha subratllat Otegi. Perquè, com és possible que les imatges de vuit pobles i ciutats basques siguin tan desconegudes?

En opinió d'Egaña, caldria ensenyar-los tots: “Les institucions haurien de recuperar-se de l'oblit i fer una gran exposició amb les fotografies d'Erich Andrés. Més enllà, al País Basc en general, no existeix aquesta cultura de la conservació. A França o Catalunya, per exemple, es van crear institucions per a això, gastant molts diners a recuperar i guardar fotografies”. També està d'acord Josuren Murgizu Intxorta, membre de l'Associació Cultural 1937: “Els catalans han aconseguit portar tota la seva informació des de Salamanca, però el Govern Basc no; haurien d'assumir més responsabilitat”.

En qualsevol cas, en el nostre entorn, les associacions i fundacions recullen imatges per si mateixes. “En l'associació em dedico a buscar fotos pel meu compte –diu Odriozola–. Necessitem la Fototeca Basca, perquè no hi ha, entre altres coses, una recerca profunda de la fotografia de guerra d'Euskal Herria”.

Quant al nazi Erich Andrés, després d'una sèrie de fotografies, va tornar a Alemanya en 1937 i va continuar treballant en Luftwaff fins al final de la Segona Guerra Mundial. En 1945, després de sortir d'un camp de detinguts, va continuar com a fotògraf. Va morir a Hamburg en 1992, als 86 anys d'edat. No va ser el final d'Hitler, sinó el de Franco, que va morir en el llit.


T'interessa pel canal: 1936ko gerra
La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Història de la seu del Govern a París: De les arpes de Gestapo a les mans del PNB
Després de dècades de demanda, l'històric palau situat en el número 11 de l'avinguda Marceau de París ha quedat finalment en mans del PNB. Per als jeltzales, més enllà del valor monetari, aquest edifici té un gran valor simbòlic, que els uneix de ple amb l'exili i la... [+]

Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

2025-01-15 | Mauro Saravia
Hospital La Roseraie
Segona oportunitat enmig de la guerra
Entre 1937 i 1940, el Govern Basc, a través dels seus serveis socials, va obrir en Bidarte el que seria el major centre de salut d'Iparralde: Hospital La Roseraie. L'objectiu era rescatar i reinserir als ferits i minusvàlids que venien en torrents des d'Hego Euskal Herria. Entre... [+]

Prolongada detenció a Pamplona

Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]


Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garcia
“Harrotasun antifaxista, esker ona, poztasuna, amorrua… sentsazio gazi gozoak bizi ditugu prozesu honen amaieran”

Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.


Monument als Caiguts de Pamplona
Derrocar-ho, declarar-ho o fer de la història un museu
A la comarca de Pamplona, i a Navarra en general, si es parla de memòria històrica en aquest moment, la qüestió del Monument als Caiguts sortirà amb força sobre la taula. L'edifici es va construir en 1942 per a homenatjar els morts que s'havien alçat en defensa de Franco... [+]

2024-09-24 | Mondraberri
L'acte del 26 de setembre homenatjarà els veïns d'Arrasate afusellats pels feixistes
Després de 88 anys, i a iniciativa de l'associació cultural Intxorta 1937, es realitzarà una nova ofrena floral en els monòlits. En l'acte d'aquest dijous, a més de les actuacions culturals, hi haurà cercaviles i una visita a l'exposició ‘Orratz-begia’.

EH Bildu demana l'enderrocament de la creu franquista del cementiri de Polloe de Donostia
La coalició abertzale dona suport a la petició oficial realitzada pel sindicat CNT i demana que es busquin totes les víctimes que van ser enterrades al costat dels feixistes en el barri de Zaramaga.

L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

2024-07-30 | Xabier Iaben
Amb bicicleta pel riu Asabón d'Aragó
En el rastre de la pardina i els maquis
El territori travessat pel riu Asabón d'Aragó amaga una sèrie de belles sorpreses. No soc historiador i, per tant, no faré una crònica històrica d'aquest tipus. Em referiré especialment com a muntanyenc, perquè des de fa molt temps la meva ment –la meva intuïció– m'ha... [+]

Eguneraketa berriak daude