Les assemblees celebrades a Vitòria-Gasteiz i Bilbao han fet un pas decisiu en la privatització del banc públic Kutxabank, sorgit de la fusió de les caixes d'estalvi de la Comunitat Autònoma Basca: fins ara les juntes que han estat els principals centres de poder de la Caixa Vital alabesa i la BBK de Bizkaia han donat el seu vistiplau a la seva proposta de transformació en fundació.

La Caixa guipuscoana, tercera cama de Kutxabank, s'ha fet càrrec d'aquesta decisió fins a la tardor d'enguany. Amb la privatització es trenca la línia de la bancada pública que des de la creació de la Caixa d'Estalvis Municipal de Vitòria-Gasteiz en 1850 s'ha vingut gestant en Hego Euskal Herria –l'enfonsament traumàtic de la caixa de Navarra es va materialitzar abans–.

La transformació de les caixes d'estalvis en bancs privats ha deslligat una gran polèmica. Més tranquils van passar els processos de concentració anteriors, primer unificar els dos que tenia cada territori i després integrar els de la CAB en un només. Això va ocórrer en 2011. Però a més de la necessitat d'organitzar millor el negoci bancari, la crisi financera de 2008 ha condicionat els passos donats en els últims anys. A més de l'esclat del negoci creditici dels Estats Units i Europa, en l'Estat espanyol es van evidenciar els efectes de la bombolla que alimenten els bancs, i en aquests casos les caixes públiques d'estalvi. A pesar que la situació de les caixes basques no era tan catastròfica com la de moltes altres a Espanya, va arribar la necessitat de pagar les apostes realitzades per les d'aquí; les inversions en especulació immobiliària i la compra de la caixa andalusa Cajasur, derrotada, han desequilibrat avui els fonaments del que és Kutxabank. En aquesta situació tan difícil els han arribat des d'Europa les ordres de privatitzar tots els serveis públics, inclosa la banca.

La via de privatització ja no té marxa enrere. En les assemblees constituïdes per clients de les caixes, treballadors i entitats promotores –representants de les administracions locals–, els partits polítics amb majoria absoluta en les institucions, el PNB, el PSE i el PP, no hi ha hagut sobresalts. Per a defensar el pas donat, argumenten que la necessitat de privatitzar Kutxabank, que aglutina a més de la meitat dels estalvis de la ciutadania basca, ha estat dictada per Brussel·les i que la nova llei que regula el sector de les caixes a Espanya no deixa una altra sortida. Per contra, els qui s'oposen a això -bàsicament la coalició EH Bildu, els sindicats abertzales ELA i LAB i alguns moviments populars, secundats per intel·lectuals que treballen en la defensa de les finances publiques- creuen que la nova llei encara dona oportunitats per a mantenir el caràcter públic de les caixes i denuncien que són els mateixos partits que diuen que la privatització és necessària els que han negociat la llei a Madrid.

El conegut banquer i ex polític Mario Fernández Pelaz, president de Kutxabank, ja va avançar al febrer d'enguany que el 70% del capital de la banca es destinaria al capital privat. Des de llavors s'han multiplicat els que denuncien que aquesta operació és “cuita” entre dos protagonistes: d'una banda, l'establishment polític, representat en la CAPV pel PNB i el PP a Espanya, cridat a col·laborar al PSE; per un altre, l'oligarquia financera de Bizkaia, també dit “Gent de Neguri”, liderat pel mateix Mario Fernández i bastant reelegit amb Banc Bilbao Biscaia, el govern argentí.

Mentrestant, les caixes d'Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa han vist com des de la seva creació es reduïen la capacitat de fer el bé i el treball social que era el seu principal objectiu, venent el patrimoni immobiliari emparat en la generositat de les administracions locals en la història de més d'un segle als fons especulatius estrangers, reduint la xarxa d'oficines i treballadors estesos als pobles… En tres caixes, convertides en fundacions bancàries, han organitzat nous patronats en lloc de juntes i s'ha donat l'últim cop a la banca pública basca: El Govern d'Espanya serà, a partir d'ara, el patró principal de Kutxabank i no el Parlament Basc. El grup Ekai Group, que ha realitzat una forta crítica a la privatització, ha qualificat aquesta operació de cop " d'Estat".

Així ha acabat l'aventura dels gestors establerts per les principals forces polítiques de la CAB, que volen continuar governant en el banc restaurat, estenent-se a Espanya en les últimes dècades i submergint-se en les operacions especulatives d'aquesta. La CAB ha perdut el seu instrument financer més important… i aviat es veurà l'efecte que això ha tingut sempre en el concert econòmic que la CAB ha mostrat orgullosa com a característica de la seva autonomia.