Els catorze grups musicals posaran a la disposició del moviment a favor del basc de Pamplona els beneficis derivats de la venda del seu disc “perquè continuï influint a Pamplona”.

Julen Gil, bateria de Gaur Ez, ha estat l'encarregat de publicar el disc de la banda. “He treballat en AEK i treball en grups musicals. Vaig pensar a combinar aquestes dues àrees i a crear un disc a favor del basc”. Tal dit tal fet. Als membres d'Euskalgintza els van proposar la idea i van començar a compondre una llista dels grups que participarien en el disc. “Des del primer moment tots els grups em van donar les gràcies per recordar amb ells”, diu Gil, “i rebre aquest reconeixement ens va donar forces per a seguir endavant amb el projecte”. El fruit d'aquest camí ha estat el disc que acaben de presentar, titulat Euskaraz bizi nahi dut, que recull catorze temes de grups musicals diferents.

El títol del disc és tan clar com la intenció dels grups participants. A pesar que la situació de tots els músics és diferent, en tots es manifesta una actitud favorable cap al basc. Alguns d'ells són euskaldunzaharras, uns altres euskaldunes a l'escola i en els euskaltegis, i els que acaben de començar a aprendre basc. Però tots han volgut fer l'ullet al moviment a favor del basc. On i a Pamplona.

I no és casualitat. No almenys Patxi Juaniz Hola! en opinió del membre del grup: “A la comarca de Pamplona hem de parlar en basca amb la major força possible. Al cap i a la fi, no ens faciliten viure en basc, parlar en basc, aprendre, tocar música, gaudir, tenir relacions sexuals en basca”. Per això, té clar que en la música també cal apostar pel basc.

En paraules de Juaniz, els grups volen posar en valor el basc: “Volem fer veure que es pot viure en basc, que es pot fer tot el que es vulgui. Però és veritat que a Pamplona es necessita un esforç especial”.

Part d'una comunitat

Hi ha qui diu que la música és l'ànima d'un poble. Per tant, cantar en basc comporta elements que van més enllà de la melodia. Elements relacionats amb la identitat. Oskar Estanga, membre del grup Zwekere, el té clar. En la seva opinió, cantar en basca suposa formar part d'una comunitat: “Afortunadament, a la comarca de Pamplona existeix una gran comunitat euskaldun, que va més enllà de la presència del propi basc. Ser basc a la comarca de Pamplona és una manera de viure, de fer tabola, de relacionar-se amb la gent, de veure, d'aprendre i d'escoltar. En certa manera, fer cançons en basca és ser part d'aquesta comunitat”.

La riquesa és riquesa, podria pensar-se que ser part de la comunitat és un límit. D'alguna manera entrar en l'espai delimitat i tancar la porta per dins. I sí, Estanga sap que cantar en basc té límits, “en la mesura en què es posen límits al basc”, però, en qualsevol cas, no se sent limitada: “Al contrari, formar part d'aquesta comunitat em dona alguns camins, uns camins plens d'emocions especials”.

Preguntat per les possibilitats dels grups que treballen en basc, Juaniz explica les dues cares de la moneda: “Hi ha un recorregut fixat, com txosnas, bars i festes patronals, però hi ha una altra realitat que per a nosaltres és totalment desconeguda. No ens criden de molts projectes, i crec que ha estat per parlar en basc, i, per descomptat, perquè en les lletres ens sacsegen els marges”.

Gil, en qualsevol cas, està a favor de trencar aquests límits. Prefereix ressaltar la universalitat de la música: “A l'hora de cantar en basca, ens dirigim a un públic, als bascos. Però també hi ha gent que no és euskaldun que li agrada la nostra música. Al cap i a la fi, és música i t'agrada”. En qualsevol cas, no nega que encara hi ha prejudicis sobre la música en basca. Ella ha viscut la situació en la pell: “Un amic d'Alacant em va dir, una vegada escoltat el nostre disc: ‘M'ha agradat molt, però per què no ho feu en espanyol perquè més gent ho escolti?’.

Malgrat l'opinió que es repeteix, Gil creu que no es pot aconseguir un èxit cantant en basc perquè és un mite fals. I mira al seu voltant: “Hi ha grups, com Fermin Muguruza o Berri Txarrak, que han fet grans passos en el món cantant en basc. Si la música és bona i a la gent li agrada, basta.”

Precisament, han volgut aprofitar la força que té la música per a donar una empenta al basc, ja que es pot convertir en una potent eina musical. Un instrument que influeix en els sentiments. Juaniz s'adona d'això mirant cap enrere: “He crescut escoltant El seu Ta Gar e Negu Gorriak, i per descomptat, han influït en mi. Escoltar basc en la música i conèixer lletres desperten molts sentiments. Això és important perquè, al cap i a la fi, si el basc està viu, serà perquè s'utilitza, perquè es crea una nova cultura en basca”.

Gil està d'acord a destacar el do que té la música per a arribar a la gent. “L'entrada de la música a les cases de la gent, la seva presència al carrer o la possibilitat de ser escoltada en basca en la ràdio es pot emmarcar dins del moviment a favor del basc”.

Però, què té la música per a ser un instrument valuós? Per a això, Estanga té una resposta: “Es diu que la música és harmonia, melodia, unitat i moviment. Per a mi això no és una lluita, és una vida. I com la música és vida, demostra que estem vius. A això el podem dir lluita, o celebració del que som. I en aquesta mesura, volem continuar celebrant”.

El disc que acaben de publicar recull tant la lluita com la celebració. Reflex de les persones que cada dia han agafat les eines en la falda i han optat per la música en basca. Perquè volen viure i fer música en basca.