Barcelona, dissabte a la tarda. La ciutat s'omple de visitants durant l'últim cap de setmana de juny. En la zona situada entre la Plaça Espanya i el Paral·lel, la Prideparea. En La Rambla, els turistes i visitants habituals es passegen, vestits per a la festa, elegants. A la porta principal del Liceu, centenars de persones esperen a entrar en el teatre. A diferència de la majoria dels quals pugen i baixen per la Rambla, els barcelonins parlen català i, de tant en tant, en castellà. Els assistents al programa commemoratiu del 85 aniversari de l'Escola Massana, a canvi de 15 euros per a escoltar els cantants María de la Mar Bonet i Pau Riba i als poetes catalans més grans. Gent que poc té a veure amb els que vesteixen en les Rambles.

Prenc el consell d'un professor i vaig mirar alguns edificis de la meva ciutat amb els ulls d'un visitant, com si els veiés per primera vegada. Edificis, carrers i públic. Gairebé sempre es tracta d'intents fallits, és difícil que un es lliuri a si mateix.

Quan em trobo amb un grup de turistes a Pamplona, m'imagino a mi mateix com un d'ells, desxifrant cartells que els de casa no necessiten i que no indiquen als de fora el que necessiten. Tracte d'entendre per què el monument al Tancament és tan atractiu: per a nosaltres fer com un valent corredor per a les fotos és com fer com si estiguéssim tocant la torre Eiffel o la de Pisa amb la punta dels dits.

El cap de setmana de Barcelona, ens convertim durant un parell d'hores a casa, en l'aniversari de Massana. Poca gent s'adonaria que érem turistes, amb la discreció que compartim catalans i bascos. Pura il·lusió: una vegada sortim al carrer, vam tornar a ser visitants, estranys.Per a
explicar-li-ho als seus familiars i amics, els que estan impregnats de cultures estranyes però no visiten els museus de la seva ciutat. Això són –gara– els turistes, en la definició de l'article Pros“tourist” www.arquitectura-politica.org d'Adriana Aguirre sobre els excessos turístics de Barcelona. “Si un turista pregunta a un barceloní què ha de visitar i què no, el barceloní li diu que no vagi al barri de La Mina i que s'acosti a la Rambla, però en realitat, el turisme fòbic barceloní sempre intentarà no entrar en la selva dels estats humans, les roses i els records”. Aguirre proposa destinar part dels seus beneficis turístics a la defensa dels valors locals. Si anéssim a visitar la casa, i si no, si és que estem...