Què ha deixat en evidència l'operació del canvi de rei a Espanya? Algunes qüestions, però principalment la por al canvi que té el poder polític espanyol i la necessitat de deixar la situació institucional espanyola lligada i ben lligada a curt termini. La Corona Joan Carles I.etik Felip VI.era ha passat a través d'aquesta peculiar màgia institucional i, una vegada més, amb un significatiu dèficit democràtic. El referèndum ha estat instat per un grup molt visible de ciutadans de tot l'Estat espanyol. Quants? No ho sabem, però des de l'actual fortalesa de l'estabilitat s'ha repetit l'argument gastat habitual: ha estat l'actual representació ciutadana la que ha decidit. El totem de frase serveix tant per a l'elecció de l'Estat espanyol com per a les retallades més estrictes, per a adaptar la Constitució als mandataris financers o per a acabar amb el sistema de les caixes d'estalvis espanyoles. Però l'argument té arestes molt agudes, tant per als que són a la torre del sistema com per als que volen rebre'l.

Els primers no poden ocultar la feblesa de l'argument, perquè en el seu nom no hauria d'haver-hi una crisi política profunda en la societat espanyola, perquè en teoria la governança dels representants es basa en la legitimitat de la ciutadania; és a dir, en aquest esquema “la situació és dura, però com nosaltres hem triat, cal mantenir-la” seria el pensament col·lectiu majoritari de la ciutadania. Però no és així, la ciutadania no creu que les mesures que han portat l'actual crisi hagi vingut a través de les decisions que han triat, sinó tot el contrari, i per això viu la profunda crisi polític-institucional, com es reconeix des de tots els estaments. La impossibilitat dels defensors de l'alternativa radica en la contradicció que la ciutadania tria una vegada i una altra aspectes que incrementen la inestabilitat i la crisi.

Repetides vegades? No, ha començat la pèrdua de vots del PSOE i el pp, que són els pilars del sistema espanyol, i s'han espantat. I seguirà? No es pot dir, però hi ha molts indicadors que diuen que s'ha tancat una temporada i que ve una altra. I de moment la situació està lligada, però no ben lligada, sobretot per una raó molt poderosa: amb tot el que ha succeït amb la crisi, el ciutadà ja no creï en aquest sistema de representació de la democràcia actual. D'aquí a l'alternativa hi ha un gran salt, però no hi ha cap meta sense inici. El PP i el PSOE han tornat a titllar de neci al ciutadà: malament i malament, però han desviat el nucli del debat, posant la força en el tipus de monarquia o de república, quan l'essència del debat està en l'exercici democràtic de poder triar entre tots dos.

L'operació política i mediàtica els ha servit per a dur a terme el canvi de rei, però no per a atreure un centímetre a aquest gran grup de ciutadans que volen decidir el seu Estat sobirà. Per contra, l'ardit de l'esperit republicà i del cervell monàrquic ja no enganya a ningú. Tal com s'esperava, Felip VI.ak i el sistema han guanyat tendrament la primera rounda, però la lluita continua i hi ha molts indicadors que apunten al fet que el temps i la quotidianitat posaran en destrets a aquest venal món rosa dels prínceps. Menjar per a la societat i per a la persona és fonamental per a viure, però l'important és decidir què menjar per a viure en llibertat.El

debat de la pribarización de KUTXABANK està roent i les fletxes segueixen endavant a la recerca de carn. Sense entrar en el fons, hi ha dues qüestions que convé subratllar. Una té a veure amb la llei i l'altra amb els principals subjectes de la controvèrsia.

De cara a la llei, Xabier Sagredo i Xabier Iturbe, president de BBK i Kutxa, respectivament, han publicat dos articles en els quals s'afirma que la conversió en fundació és una operació obligada per la llei, no hi ha res a fer en contra. Val, és legítim, és una posició i ja està. Però hi ha una cosa molt sorprenent: l'esperit dels articles indica que és una cosa forçada d'Espanya, que si ells poguessin no ho farien així, i el discurs públic del PNB –el del PP i el del PSOE és diferent– coincideix amb aquesta posició. No obstant això, ni en els dos articles ni en els arguments del PNB s'aprecia una crítica feroç a aquesta llei, és a dir, dir clarament “no estem d'acord però ens obliguen”, i si això no es fa, es pot pensar que també ells estan bàsicament d'acord amb el que diu la llei.

Quant als principals subjectes del debat, no es pot dir, com el PNB, que és l'esquerra abertzale la que està alterant a la societat. Això és un rebuig a amplis sectors que van més enllà de l'esquerra abertzale, perquè en aquest debat estan ELA, Ezker Anitza-IU, Podem-Ahal Dugu i molts altres agents, i potser abans i amb major coherència que EH Bildu.