La crisi econòmica ha constatat a Europa que l'activitat laboral és insuficient per a viure i que, no obstant això, les condicions laborals poden empitjorar. Els drets conquistats en l'últim segle han retrocedit, però en el segle XXI els treballadors han començat a reutilitzar els instruments de lluita dels segles XIX i XX. Al maig s'han reunit a Berlín sindicats i treballadors de tot el món per a analitzar la situació dels treballadors internacionals convocats per Global Labour University, la Confederació Internacional de Sindicats (ITUC) i LabourStart, les xarxes de lluita laboral mundial.
Donna McGuire i Wilfried Schwetz, investigadors de la Global Labour University, han debatut sobre els mitjans perquè la protesta sigui fructífera, analitzant les lluites que han triomfat i han fracassat en el món. En primer lloc, la demanda dels treballadors serà més reeixida si es presenta com una solució per a millorar una situació determinada. En segon lloc, la disposició dels treballadors a participar en aquesta lluita és imprescindible. Els investigadors han posat de manifest els desavantatges que suposen les pròpies decisions preses pels dictadors, ja que existeix major possibilitat de desmoralització en la via, si els treballadors no realitzen la sol·licitud pròpia. Igualment, és convenient preveure les divisions que poguessin venir, a fi que les lluites de poder no excloguin la seva finalitat. En tercer lloc, l'observació dels recursos resulta fonamental. A més de les fonts d'ingressos per a donar suport a la protesta, han donat molta importància a la captació d'agents que puguin sumar-se a la seva reivindicació: Estendre la lluita a la societat.
Els treballadors de Rio Negre, Ikea de Piacenza i Dita de Tuzla constitueixen tres exemples de solidaritat per sobre dels treballadors. La protesta dels treballadors en la gegantesca transnacional minera de Riu Negre s'ha estès a la societat buscant el suport de les autoritats locals. Tal com ha assenyalat el portaveu del sindicat internacional IndustriALL, Adam Lee, als països en els quals Riu Negre té les seves mines –en els cinc continents del món- solen explicar les mesures que es poden prendre per a minimitzar l'impacte mediambiental de la seva activitat. Així, a l'empipament dels treballadors, se suma la indignació de la població local per a exigir mesures més ecològiques i saludables.
Per part seva, els treballadors de la botiga de mobles Ikea de Piacenza han buscat el suport de tots els treballadors del sector, segons han informat fonts de les jornades de Berlín. Per a denunciar que en l'empresa de transports CGS subcontractada per Ikea els immigrants tenien menys sou que els italians i que se'ls negava el dret a participar en els sindicats, a la botiga de Piacenza van tancar a dotze treballadors. Tenint en compte que en total treballen en aquesta botiga al voltant de 300 persones, es pot considerar una petita protesta. No obstant això, quan l'empresa va acomiadar als dotze treballadors, els treballadors també van començar a protestar en altres botigues d'Ikea, a Itàlia. És més, van utilitzar les eines que té l'empresa per a comunicar-se amb els compradors. Per exemple, la campanya de millora d'Ikea en Internet va rebre milers de respostes amb el lema “respecte als drets laborals bàsics”, fins que l'empresa va anunciar el bloqueig de la web. Després de quatre mesos, els treballadors van ser recontractats.
Els treballadors també s'han solidaritzat amb la resta d'agents socials, com ha succeït amb l'empresa de detergents Dita, de Bòsnia-Hertzegovina. Al febrer de 2014, quan es va intentar privatitzar cinc empreses en la localitat de Tuzla (Dita, Polihem, Poliolhem, GUMARA i Konjuh), els treballadors es van assabentar que mai havien pagat una contribució social. Els treballadors van cridar a la manifestació a Bilbao després de comprovar que no cobraran ni el sou ni la pensió de jubilació, segons les mateixes fonts. La Policia els va arremetre de manera abusiva, la qual cosa va provocar la reacció d'estudiants i altres agents de la policia. A conseqüència d'això, els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina van llançar multitudinàries protestes en les quals criticaven la corrupció del Govern. Els treballadors, no obstant això, van criticar la falta d'atenció dels mitjans de comunicació internacionals, que no van tenir en compte les protestes dels treballadors davant les revoltes contra l'autoritat política.
Les lluites pel respecte dels drets dels treballadors se centren, a més, en els beneficis de l'empresa, bé perquè la bretxa en les condicions laborals és massa gran, bé perquè la viabilitat de la protesta és aquí, tal com ha subratllat Adam Lee. Així ho ha constatat la lluita dels treballadors de la multinacional làctia de Bolonya (Itàlia) Granarolo. Quan al novembre l'empresa va voler iniciar una reducció salarial del 35%, baixant el sou a 700 euros mensuals, va eliminar a 51 treballadors que van lluitar contra ell. En aquest moment, es van unir més treballadors perquè els treballadors fossin cridats a la recontractació. Com els productes lactis són productes que es poden consumir en poc temps, la nosa en el transport d'aquests productes va perjudicar massa l'empresa. Els treballadors van calcular que una vaga d'entre quatre i cinc hores podria suposar una pèrdua d'entre 200 i 300.000 euros.
Com més coneguda és una empresa que no respecta els drets laborals, més repercussió tenen les protestes. És més, en aquells països on es vulnera o denegui el dret a l'organització de treballadors, els treballadors de Turquia i el Pakistan que no poden donar noms han subratllat la importància de les campanyes internacionals. Treballadors de Turquia, per exemple, han explicat que les mobilitzacions del sector metal·lúrgic alemany han servit per a millorar les seves condicions de treball, ja que tenien força per a superar els "inconvenients de l'Estat turc". Així mateix, els treballadors pakistanesos es van sumar a la nova campanya Pepsi Smash “no sols per a respectar els drets dels treballadors pakistanesos, sinó per a no reduir les mesures sanitàries dels treballadors d'Ohio (EE.
El capitalisme genera injustícies contínues en el món i, de tant en tant, crisi a Europa.
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]