El dijous rebo en la bústia aquesta revista Argia. Per a llavors, quan arribi el dijous següent ja he enviat un escrit i estic donant voltes al següent. El dijous, per als japonesos ki yobi, dia dels arbres. Llegeix-les els dijous. El dia del cel, el dia dels arbres que ens uneixen la terra i l'hort i entre nosaltres.

Etern debat aquí: arbre o arbre. Quins són els arbres? Fruiters, fruiters. Però també hi ha fruits que no són igalias. Els arbres obtenen molts beneficis. Tots ells fruit. La fusta que es lleva a l'arbre per a fer carbó de llenya és fruit d'aquest arbre, molt beneficiós! Eñaut d'Hernani m'ha dit: En Ereñozu es diu “arbre” –no sofreixi cap mena de tala, poliment, podat, jutjat, delimitat, vestit, podat, poliment o qualsevol tipus de tala– a l'arbre freixe; la resta són arbres. És a dir, l'arbre que es talla per a donar algun fruit o benefici es converteix en arbre. Alguna acadèmia haurà de dir si també aquest arbre pot dir-se arbre de fruites... Després li cridarem el que nosaltres vulguem.

Quants beneficis, de fet, se li lleven a l'arbre: fusta, fusta, fullaraca, llúdria, escorça, suor... I el veí diu: i l'oxigen, i l'ombra, i el vent que produeix en moure's, i les xiulades, i els nius dels sorollosos, i els bolets, i...

I el gaudi estètic. També ha de menjar els ulls i vestir la vista. No és el simple fet que l'arbre sigui a prop el millor rendiment per a nosaltres? Hi ha qui vol portar aquesta estètica fins a l'extrem. Modelar, agarrar i donar forma a l'arbre. És un topiari considerat art. Els arbres ornamentals o els arbres tallants són artistes increïbles. No és el mateix tallar l'hi hagi (Fagus sylvatica) que el teix (Teix). Cal conèixer cada arbre. Per a aconseguir la forma que es vol crear, pot ser que calgui passar centenars d'anys. I, després, cal agradar-li...