Odolaren Mintzoa és un grup jove d'Usurbil (Guipúscoa). Tenen el seu primer CD al carrer. El treball està compost per 6 cançons.

Els membres de l'equip tenen sang calenta, i no hi ha dubte. La passió, el valor i la força se'ls escapen de dins, i també les ganes de lluitar i d'estimar.

Són joves, però no ho sembla, ja que després d'escoltar les cançons del CD es nota que els membres del grup toquen amb facilitat i seguretat, amb sal i pebre. Han creat una melodia grossa, dura i compacta. Les cançons són ràpides, directes, esmolades i plenes d'ímpetu, però els membres de la banda les han arrodonit amb melodies molt boniques.

La base són les guitarres. Les veus a vegades són agressives, però altres vegades no tant. El cantant de Luk canta suaument en diverses cançons. En la cançó també destaca la presència d'Oihana Arsuaga, amiga dels components del grup, ja que la seva veu complica molt bé la manera de cantar del cantant Luken.

Joanes Txueka Segurola (baix i veus), BEÑAT Txueka Segurola (guitarra), Jokin Irastortza Larrañaga (bateria) i Luken Arkarazo Silva (veu i guitarra) són els components del grup. El disc ha estat gravat en els estudis Garate d'Andoain (Guipúscoa), al juliol de 2013. Kaki Arkarazo s'ha encarregat de la gravació, les mescles, la masterització i la producció artística, i ha fet una gran feina. Ander Gillenea (fotografia) i Unai Arana (disseny) també han participat en el projecte Odolaren Mintzoa.

Igual que les melodies, les paraules són correctes i a vegades violentes –“Preferim viure en la foscor, per a què fer front a les nostres pors? Una bella vida sense riscos, una vida morta sense perill!” (La nit)–, però es nota que els companys i companyes són sensibles. En la cançó Mirabe es parla de l'amor que ja ha passat –“Les conseqüències més greus venen quan es trenquen els vincles més forts. Cada nit preguntant-me: què estaves fent cada vegada que em deies per telèfon que m'estimaves?”, i en la cançó de Sempre –“Vaig aprendre a mirar amb els teus ulls, a veure el millor de la vida. Vaig aprendre a lluitar amb les teves mans, a defensar tot el que estimava”–.

Del combat: “Anem tots junts a ser lliures! Salvarem el món alhora, mentre les coses no han perdut el sentit” (Cap a la Llibertat); “Per a oblidar-lo tot, després d'haver realitzat accions estèrils, vaig aprendre que es baralla abans de rendir-se. Que s'estima lluitant!” (També només).

I amb el desig de ser lliure: “Estem farts que siguem nosaltres mateixos en un conflicte que encara no s'ha aprovat. Tan difícil és entendre? Que som diferents!” (Diferents).

Odolaren Mintzoa és un nou grup. Un bon equip. El seu primer treball també està ben fet, i escolto les cançons amb fluïdesa i satisfacció. A partir d'ara, miraré amb atenció els pròxims passos del grup, les pròximes gravacions del grup i les actuacions en públic.