La veu narrativa d'un professor de literatura masculí és la que ens guiarà en tota la novel·la. Aquest narrador i protagonista posarà en evidència l'objectiu del seu procés narratiu: “Normalment criden pels periòdics per a recollir opinions sobre el recentment mort… i per això vaig començar a enumerar als meus amics i a preparar possibles homenatges sobre ells” (p. 9).
Però, encara que el títol d'Amic meu arrenca la novel·la en honor d'un amic mort, conté una triple història que es difondrà com a ninots russos. Així, a mesura que les històries es van ampliant, formarem part de tota mena de temes i reflexions d'interès: Alguns relacionats amb la història, com el conflicte basc, i en un context més ampli, els moviments de maig del 68. I altres més abstractes: amor, fantasia, desig, identitat. Aquests últims, reforçats per referències sobre Literatura, serveixen per a afegir carn a l'esquelet del personatge.
Igual que Proust, Stendhal, Borges, Pessoa o Agatha Christie, és un narrador tímid. “El món seria molt més bell si s'omplís de verguenza” (pàg. 126), confessa en algun moment, i per això repetirà constantment que té un amic per a escriure una autobiografia literària d'una part de la seva vida.
Tres històries, doncs. Garibaldi es dedica a la figura d'un company que en la seva joventut ha lluitat clandestinament, a qui es dirigeix l'elogi. Però viatjant per la cavitat de la clandestinitat, les cendres que es dispersaran no són les cendres reals de Garibaldi, sinó les d'un altre membre de l'organització que va suplantar la seva identitat.
El narrador sofreix per amor, així ho reconeix un gosset anomenat Freud que comença a saltar al parc de sota la casa. Diu que la seva dona va tres vegades per setmana al poliesportiu, però veu a un altre home en la crua realitat. Encara que li agradaria preguntar “ell o jo”, no té forces per a això i somia amb una misteriosa i encantadora noia que es troba en una terrassa de la Zurriola. Sabem poc de la noia, que es lleva les sabates de taló a mode de xilena, amb una elegància que no ensenyen els futbolistes, que la seva marxa mereix una especial reflexió, etc. Al cap i a la fi no sabem més que els somnis, els desitjos del protagonista i el que ens dona a conèixer en escriure'ls. Al final de la novel·la, en una escola dedicada a la Biografia i al Literat, es revelarà la seva identitat.
Una novel·la bella, real i de somni. La vida en la literatura.
Després de deixar enrere el mes d'abril dels llibres, les biblioteques i els seus beneficis, des de Kabiak Sahrauí volem recordar el costat fosc de la seva història, que cobra major importància en la defensa de la identitat i la supervivència dels pobles. Estem parlant de la... [+]
