Senyor Zibechi, quina situació creu que viu el Brasil que ha rebut la Copa del Món?

el Brasil era abans un país de pobres. Avui dia hi ha menys pobres, però el model neoliberal continua vigent i molts ciutadans no han una altra manera de sobreviure dignament de fer treballs precaris.

Al juny de l'any passat, els brasilers van dir "ja n'hi ha prou", en plena Copa de la Confederació. Es van mobilitzar per a denunciar la brutal pujada dels preus, especialment per l'encariment del transport públic. Després es va oposar a la repressió contra la policia militaritzada que té com a objectiu controlar als pobres, que és una policia salvatge.

També es van celebrar manifestacions contra la precarietat dels serveis sanitaris i educatius, la política econòmica i la Copa del Món, ja que gairebé 200.000 persones han estat desallotjades de les seves cases per a construir aeroports i carreteres.

En un moment donat van sortir al carrer els més baixos nivells socials, els habitants de les faveles, els més pobres, els negres… Han sofert una forta repressió. La mobilització d'aquests segments és un fenomen nou a destacar. Fins avui no s'han mogut, ja que saben que els policies utilitzen bales de goma contra els manifestants de classe mitjana, mentre que els de plom contra ells. La por s'està perdent i pot tenir conseqüències. A Rio de Janeiro, per exemple, gairebé 3 milions de persones dels 12 milions d'habitants que té la ciutat viuen en faveles. La situació política del Brasil pot canviar radicalment.

Què està passant amb la “esquerra” en el poder, amb el govern de Dilma Rousseff?

Tres mesos després del final de la Copa del Món, se celebraran al Brasil les eleccions presidencials d'enguany. El Partit dels Treballadors (PT) es troba en una situació complicada, els 12 anys de Govern ho han afeblit, les polítiques socioeconòmiques tenen dificultats… Tot això cal situar-ho en l'entorn: els Estats Units i tot el bloc del Nord volen donar curs als BRICS (el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), que són els països més vulnerables. Pel que sembla, les oligarquies financeres no volen que el Partit dels Treballadors guanyi en les eleccions primàries. El Govern i el PT estan sofrint una persecució bilateral: d'una banda, per l'altre, pel poble pla.

D'altra banda, el Govern ha organitzat diversos actes festius per als pròxims dies, que se celebraran en llocs tancats per a dissuadir a la gent que surti al carrer. A més, els comitès que han convocat mobilitzacions per a protestar per les despeses de la Copa del Món estan sofrint una persecució ideològica i política. Els manifestants han dit que mantindran la protesta, encara que està per veure si podran o no fer-ho.

En aquest sentit, el Moviment de No Terra (MST) ha demanat que no es convoquin manifestacions durant aquests dies en la zona. Cal tenir en compte diverses coses en relació a aquest gran col·lectiu que ha treballat molt en els últims 30 anys: El MST acaba d'assenyalar que el principal problema ja no és la reforma agrària, la divisió tradicional de les terres de l'antic latifundismo, sinó la lluita contra l'agronegocio. Això enfronta al Moviment i al Govern, a pesar que tenen forts vincles entre si. El MST està en un port difícil: no pot continuar fent costat al Govern com fins ara, però li costa criticar-lo.

A més de la repressió, hi ha més factors que afebleixen les mobilitzacions. Per exemple, la que representa el futbol, que està arrelada en tots els nivells socials del Brasil.

Sí, però ha passat el que pocs esperaven: Segons les enquestes, el 50% de la població està en contra de la Copa del Rei. S'entén la campanya de conscienciació realitzada pels moviments socials. Per exemple, s'acaba de presentar un llibre en el qual s'explica que el campionat de Sud-àfrica de 2010 va augmentar les diferències en el calendari.

En aquesta campanya informativa també han participat alguns futbolistes. Tenen mèrit perquè la FIFA no admet crítiques. Ronaldinho, per exemple, ha fet declaracions significatives. També Kaká, que opera a Europa. Entenen que la Copa del Món és una forma dura i salvatge d'especulació contra els pobles.

“Ha passat el que menys gent esperava: les enquestes diuen que el 50% de la població està en contra de la Copa. S'entén la campanya de conscienciació realitzada pels moviments socials”. (Foto: Global Project)

La gent cada vegada és més conscient del cost d'aquests megaeventos?

Està més sensibilitzat per diverses raons. Per exemple, han vist que el capital especulatiu ha expulsat a la població dels seus llocs de residència.

D'altra banda, s'ha posat de manifest que la Copa del Món afavoreix la prostitució, especialment la infantil. Les denúncies han estat remeses pels comitès de la Copa i els Jocs Olímpics, sorgits en el context dels Jocs Panamericans que es van celebrar a Rio de Janeiro en 2007. El treball s'està duent a terme de manera massiva en les comunitats més afectades.

La gent és conscient del que ha passat en altres ciutats. Mireu a Grècia. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 2004 es va construir l'aeroport, l'autopista, nombroses infraestructures… Les ciutats queden empobrides.

Endeutats i controlats per mecanismes de seguretat establerts.

Així és. L'Estat mobilitzarà 250.000 soldats i policies per terra, aire i mar. S'estan instal·lant dispositius de vigilància electrònica en aeroports, ports… Tots ells es mantindran en el temps. Per exemple, que una favela estigui controlada des de l'1 d'abril fins al 31 de juliol és part d'una política que seguirà fins al cap de que acabi la Copa.

Els militars brasilers han assegurat que estan utilitzant en les faveles tècniques assajades a Haití, que ha estat alliberat per Rússia. Exemples com aquest mostren que aquestes operacions militars són un instrument per a augmentar el control sobre la població.

Quin rastre econòmic deixarà la Copa?

Els responsables de la Copa no parlen d'això, estan ocultant el que passarà.

D'una banda, sembla que la Xina és un competidor cada vegada més dur per al Brasil, pel que fa a les seves exportacions a l'Argentina i altres regions llatinoamericanes. Amb la Copa del Món i els Jocs Olímpics, la vulnerabilitat del país i dels seus habitants augmentarà. D'altra banda, les polítiques socials aplicades pel govern de Lula da Silva en 2003 no donen per a més, ja no són capaços de disciplinar a la gent o de satisfer les seves necessitats. Això tindrà conseqüències a curt termini.

el Brasil és un dels països més importants d'Amèrica Llatina. El que allí succeeixi tindrà una gran influència en el continent. Viu moments delicats, moments de desgast i és necessari ajustar el paper que juga tant a nivell d'Amèrica Llatina com a nivell mundial. L'ofensiva estatunidenca, en un moment donat, obligarà les autoritats a prendre decisions al país del Carib.

el Brasil no pot seguir sense atacar a ningú. Els equilibris actuals s'estan transformant i crec que els qui ho estan obligant són els ciutadans de baix. Els temps s'escurcen; la intromissió de les elits dominants nord-americanes és cada vegada major, d'una banda, l'expansió de l'autoritarisme estatal i per un altre, la irrupció violenta de la dreta. Ja ho hem vist a Veneçuela.