El més car econòmicament, el més car socialment
- Els nens que tenen gana tenen la pilota com a plat. Les seves llàgrimes representen el que molts brasilers senten davant la Copa del Món de Futbol. Es queixen que no es poden satisfer les necessitats bàsiques i que els han servit un esdeveniment esportiu molt ric i costós. Independentment que ens agradi el futbol, o el model de futbol centrat en el negoci, fins al 17 de juliol ens tornarem a mirar molt a la Copa del Món, o ens posaran damunt, encegats per la resplendor de les estrelles que allí s'han reunit, encara que la selecció basca no pugui competir com el símbol d'identitat més forta.En aquest Larrun hem mirat la realitat més enllà dels estadis, el futbol d'elit masculí com a eix, acompanyat de les paraules de tres persones: L'escriptor uruguaià Raúl Zibechi ens ha parlat de la situació soci-política del Brasil, l'investigador Ekain Rojo ens ha explicat el llibre El futbol i la construcció nacional a Euskal Herria i a Espanya, i el periodista anglès Andy Robinson ens ha parlat de la geopolítica del futbol, especialment de la realitat del Regne Unit.
Dilma Rousseff, presidenta del Brasil, sabia que quan va heretar el projecte del seu antecessor, Luiz Inácio Lula da Silva, l'aposta del qual per la Copa del Món va ser realitzada pel seu govern, hauria de superar diverses dificultats fins al 12 de juny, data d'obertura del campionat. No podia imaginar, no obstant això, que les protestes que han arribat de diferents sectors li haguessin causat preocupacions de la mateixa magnitud. Manifestacions multitudinàries, vagues, enfrontaments per despeses d'organització, denúncies de corrupció per licitacions d'obres, etc. No obstant això, la Copa està en marxa i l'empipament ha donat pas a un sentiment d'alegria, almenys per un temps. el Brasil és un país que adora molt el futbol.
Ningú ha gastat tants diners fins avui: La infraestructura ha costat prop de 12.000 milions de dòlars, mentre que la construcció d'estadis de futbol o l'adaptació a les condicions de la Federació Internacional de Futbol (FIFA) ha costat altres 5.300 milions de dòlars. El 85% de les despeses han estat assumits per entitats públiques, tant estatals com estatals, segons les dades facilitades pel sindicat d'arquitectura i enginyeria Sinaenco. En 2010 a Sud-àfrica i en 2006 a Alemanya es van gastar prop de 1.500 milions de dòlars en les obres dels estadis.
L'estadi més car, el de la Nacional de Brasília, que ha costat 428 milions d'euros, podria albergar a 72.000 persones. Les autoritats han declarat que es tracta d'una infraestructura sostenible, però la regió no té tradició de futbol, com demostra la falta de representació en les lligues nacionals de primera i segona divisió. D'altra banda, l'equip de primera divisió més pròxim a l'estadi Amazònia Sorra de Manaus juga a 2.000 quilòmetres de distància. El migcampista de la Copa del Món no rebrà més que quatre partits de la fase de classificació, i el seu possible ús en el futur ha generat seriosos dubtes. El jutge del Tribunal de Justícia de l'Amazònia, Sabí Marquis, ha insinuat que l'estadi pot convertir-se en presó. Els responsables han rebutjat la proposta, però…
Reivindicar unes condicions de vida dignes
A l'octubre se celebraran eleccions presidencials al Brasil, en les quals el país hel·lè guanyarà terreny. Alguns diuen, entre ells Lula da Silva, que les mobilitzacions contra la Copa són una estratègia per a castigar a Dilma Rousseff, a qui les enquestes donen per vencedor. És possible que així sigui en alguna mesura (petita), però la ciutadania té motius per a mostrar-se desconfiada i indignada.
Les manifestacions es van iniciar l'any passat, impulsades per la pujada dels preus del transport públic. A més d'haver de pagar més, van protestar perquè el percentatge de la pujada es destinaria a cobrir les despeses d'infraestructura de la Copa, en lloc de cobrir les necessitats bàsiques. Aquesta és una de les principals reivindicacions del moviment Nao vai ter Copa (No hi haurà Copes): Menys diners per al futbol i més per a l'habitatge, l'ocupació, la sanitat i l'educació.
En la protesta hem vist a professors, treballadors del banc, conductors d'autobusos, escombrariaires, metges i infermeres, indígenes, veïns de les faveles… Tots tenen alguna cosa a reivindicar, que denunciar. Està per veure quina direcció marcarà tot aquest empipament quan s'acabi la Copa. Alguns experts creuen que la Nao vai ter Copa és un moviment plural i descentralitzat, sense un líder clar, la qual cosa podria lluitar contra ell, mentre que uns altres opinen que les manifestacions no pararan i menys tenint en compte que el cost socioeconòmic dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 també ha estat polèmic. En un termini més breu, conscients que el Brasil està en vies de desenvolupament i que la comunitat internacional li està observant, molts analistes diuen que si la Copa del Món es podreixi el prestigi del país serà extremista.
Prostitució i relacions de poder
L'explotació sexual dels menors ha augmentat en algunes ciutats brasileres, especialment en els barris perifèrics de l'estadi, segons han denunciat els agents socials. “La prostitució i la Copa del Món formen part d'un model social basat en les relacions de poder econòmic, racial i de gènere”, afirma Celia Alldridge, militant de la Marxa Mundial de les Dones: “Els homes blancs i les elits de poder són els amos de la Copa. La mercantilització de l'esport se suma al tràfic d'un cos femení que s'ha vist forçat a la prostitució i s'ha convertit en una eina de màrqueting”.
Coca-Colak irribarrez ageri diren indigenen irudiak baliatu ditu Munduko Koparen harira egindako iragarkietan. Survival erakundeak gogor kritikatu du publizitate-kanpaina, multinazionalaren hornitzaileetako batek, Bunge konpainiak, guaraniei lapurtutako lurrek emandako azukrea erosten duelako.
Halaber, Kopa hartuko duten estadio batzuk tribu horren lurretan eraiki direla ohartarazi du aipatu erakundeak. Brasilgo indigenak beren sorterrietara itzultzeko borrokan ari direnean, Valmir izeneko lider guarani gaztea bahitu eta torturatu egin zutela salatu zuen Survivalek ekainaren 2an. Gaztearen aitaginarreba, komunitateko buruzagi Nísio Gomes, 2011n hil zuten aurpegia estalia zuten 18 gizonek. Valmir erasoaren lekuko izan zen, eta orduz geroztik borrokan ari da agintariek hilketa argitu eta ganadu-azienda batek lapurtu zizkien lurrak berreskuratzeko.
- 180.000 lagun kanporatu dituzte euren etxeetatik –gehientsuenak faveletan bizi ziren–, beharrezko azpiegiturak eraikitzeko. Haietako batzuk periferiako zonaldeetan birkokatu dituzte; beste askok ez dute izan nora jo.
- 200.000 polizia eta militarrek bermatuko dute segurtasuna.
- 790 milioi dolar gastatuko ditu Brasilgo Gobernuak segurtasun neurrietan.
- 5.000 milioi dolar baino gehiago irabaziko ditu FIFAk babesletza eta merkatuteknia akordioengatik. Nazioarteko Federazioak ez du zergarik ordainduko, Brasilek –eta gainerako hautagaiek– Kopa jasotzeagatik eskainitako abantaila fiskalak medio. Ezta Coca-Cola, Johnson & Johnson, McDonald’s eta gainerako babesle ofizialek ere.
- 8 behargin hil dira azpiegitura eta estadioetako obretan.
- 2 kilometro. Estadioen inguruan, bi kilometroan, FIFAk bere legea inposatuko du: segurtasun neurriak kontrolatuko ditu, babesle ofizialenak ez diren salmenta-postuak kenduko dituzte…
- 419 milioi euro banatuko ditu FIFAk 32 selekzioen artean –253 milioi eman zituen 2010ean–: irabazleak 25 milioi inguru jasoko ditu, bigarrenak 18 eta hirugarrenak 16.
- 720.000 euroko gainsaria jasoko du Espainiako selekzioko jokalari bakoitzak Kopa irabaziz gero – 2010ean Hego Afrikan 600.000 euro jaso zituzten–. FIFAk emandako diru pilatik aterako lirateke Espainiako Federazioaren gainsariak, 16,5 milioi euro guztira. Jokalari frantziarrek 300.000 euro baino apur bat gehiago jasoko dute Kopa irabaziz gero.
- 140 euro inguru balio du Munduko Kopako baloi ofizialak, Adidas multinazional alemaniarraren Brazucak –eta 30 euro erreplika txukun batek–. Baloiak egin dituzten ia 2.000 langile pakistandarrek 74 euro kobratzen dute hilean, AEBetako Bloomberg enpresak jakinarazi duenez. Bi hileko soldata baloi baten prezioan. 2010ean 13 milioi Jabulani baloi saldu zituen Adidasek.
El Mundial de Futbol 2030 es disputarà en sis països. La majoria dels partits es disputaran a Espanya, Portugal i el Marroc, però els partits d'inauguració tindran lloc a l'Uruguai, Paraguai i l'Argentina. Més equips que mai, més partits que mai i el Campionat del Món més... [+]
La desconfiança cap a l'alegria de l'altre no és alguna cosa d'avui; més o menys tots hem sentit la sensació que en alguna ocasió l'alegria que no és d'un mateix ha posat l'accent d'alguna manera en el dolor propi. Fins aquí no del tot malament, perquè cadascun viu les seves... [+]
Futbolaren erritmora biziko da Qatar ondoko asteetan. Lehen aldia da arabiar erresuma batek Mundial bat antolatzen duela, eta egia da polemika handia sortu zuela Qatar hautatua izan zelarik mundiala antolatzeko.
Comença el Mundial masculí de futbol a Qatar. La mort de milers d'obres que han estat construint indicis de corrupció, estadis i altres infraestructures, la persecució contra les dones i el col·lectiu LGTBI, l'impacte ambiental, la censura, l'alteració del calendari de... [+]
Paola Schietekat mexikarrak, Qatarreko Munduko Futbol Koparen antolaketan lanean ziharduela (2021ean), salatu zuen gizon batek eraso egin ziola Qatarren. Bera zigortu zuten, ordea.
De tant en tant, mentre estic fent alguna cosa en la cuina, encenc Euskadi Irratia, de matinada. El passat dia es van creuar dues notícies en els comentaris dels informants i tertulians: la primera, publicada pel diari The Guardian el 23 de febrer: «Habiti than 6,500 migrant... [+]
