Al País Basc coneixem molt bé les conseqüències de l'explosió de la bombolla del maó. Ara tenim una altra bombolla, la del futbol, no la de l'esport, sinó la del negoci del futbol, i en menor mesura del bàsquet. Encara no ha rebentat. Ara que estem immersos en el Mundial de Futbol del Brasil, seria bo revisar i canviar el model de futbol que s'ofereix als joves i a la societat. Precisament, al Brasil, treballadors i sectors populars s'han mobilitzat per a denunciar les enormes despeses del Campionat del Món i demanar millores en el transport públic, l'educació i la sanitat.

Algunes xifres: el Brasil desemborsarà 2.500 milions d'euros en el Mundial, en el qual Sud-àfrica va gastar 1.000 milions d'euros. La FIFA –una multinacional, més que una organització esportiva– guanyarà 4.000 milions d'euros, dels quals 35 milions són per als guanyadors. Els premis són escandalosos: En el cas de guanyar el campionat, el que més diners cobra és la selecció espanyola, amb 720.000 euros per cada jugador. Els alemanys guanyarien 300.000 euros, mentre que els de Camerun guanyarien 76.000 euros cadascun. La FIFA està secundada econòmicament per la publicitat internacional i està envoltada de casos de corrupció. Mentrestant, el futbol espanyol, on es paguen sous milionaris, es veu afavorit per les inversions i ofereix privilegis fiscals, encara que deu milions d'euros a Hisenda i a la Seguretat Social. El futbol basc i el bàsquet estan en aquest context.

Els governs i l'administració saben que el futbol mobilitza a milions de persones. Les polítiques que impulsen demostren que estan disposats a fer despeses milionàries perquè el futbol sigui l'opi del poble –com abans era la religió–, perquè la societat estigui adormida i no es mostri la seva indignació contra les polítiques d'austeritat imposades per la troica, gestora de multinacionals i grans fortunes. Però pot arribar el moment en el qual les masses poden revoltar-se i perforar aquesta bombolla. Espero que sigui aviat.