Sense la guerra de 1936, cent anys en solitud no?
Mai tornaré a llegir Cent anys en solitud. Si no tornaràs als llocs on vas ser feliç, llavors no m'acostaré més a Macondora. És millor no conèixer personalment els mites, per si de cas... No cal recuperar les relacions amb els llibres que ens van fascinar als 16 anys. De totes maneres, no seríem el mateix sense llegir aquest llibre.
Com dir-ho. Una vegada llegits, mirem el món d'una manera més ximple, i crec que no ha estat per a malament. Cent anys sense publicar en solitud, el món seria un lloc més gris i trist. Per tant, es pot dir que aquest llibre ha millorat el món, encara que sigui en una petita mesura. No obstant això, Gabo va estar a punt de deixar d'escriure la novel·la perquè no trobava un bon començament, ja que els personatges no li venien al capdavant i no tenia diners per a satisfer les necessitats del dia: els seus dos fills i la seva dona, però sense ingressos. Havia d'obstinar el seu cotxe i els seus estris per a poder continuar escrivint, submergit en l'eixelebrada carrera contra el rellotge, conscient que la pobresa de la seva família s'agreujava, però sense poder abandonar la seva maleïda funció.
L'ajuda dels seus amics va ser decisiva, literalment, i pel bé de la literatura. Entre ells, Jomi García Ascot i María Luisa Elio eren els més pròxims, encarregant-se dels fills de Gabo i aportant a la família García-Márquez els mitjans de vida del dia. Com és sabut, Cent anys en solitud està dedicada a aquesta parella.
María Luisa Elio va ser la primera que va llegir el manuscrit, frase per frase. “Si vols, el llibre és teu”, va reconèixer Gabo. Tot això va succeir en 1965 i a Mèxic, lluny de Colòmbia, però encara més lluny de Pamplona. Pamplona? Sí, María Luisa Elio era de Pamplona, filla d'un advocat republicà. Després del cop feixista de 1936, el seu pare va haver d'amagar-se durant més de tres anys en un racó fosc i estret de la residència d'ancians La Meca, tancat en un armari. A uns 200 metres de distància, escoltava cada matí el soroll dels afusellaments en les muralles de Gaztelubide.
Acabada la guerra, es va reunir amb la seva família a París i es van exiliar a Mèxic, sense sospitar que 30 anys més tard arribarien els veïns de García-Márquez. La petita María Luisa Elio no podia saber que es convertiria en una còmplice imprescindible per a la solitud de cent anys.
Potser sense aquella dona pamplonesa –exiliada pel cop feixista del 36– avui no tindríem ocasió de llegir l'obra mestra de Nadal.
I el món seria pitjor o pitjor. Potser.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Bazen behin kulturaren gordailu bilakatu zen herria. Denboraren poderioz, munduko agintariek kultura adierazpide ororen aurka hartutako neurri murriztaileen erruz, herrien garra, sormena eta irudimena amatatuz joan ziren, emeki-emeki kandela bat bailitzan. Hala ere, herrialde... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
En Internet apareix el títol d'una pel·lícula que encara vaig veure de petita quan buscava la paraula Willow. En aquesta pel·lícula plena de fantasia, el protagonista, un petit home anomenat Willow, va transformar el món alliberant els seus habitants d'un regne opressor... [+]
La xerrada d'Irene Coulon sobre la bella dorment i la imatge de la incineració ha estat el tema principal de la Feministaldia d'enguany. Ha estripat les idees culturals del somni, aclarint que també tenim masculinizado el somni. Moltes de les lliçons (culturals) del somni estan... [+]
Araia m'ha dit que us escrivís. M'ha dit que abans de deixar-los (ho faré enguany), volen portar-vos un text meu, que jo mai us he portat, i que mereixeu, que us sentireu orgullosos de mi. No es pot deixar passar una oportunitat així. No sé què puc dir-vos que ja no us ho he... [+]
Recentment he tingut l'oportunitat de veure l'últim treball de Pierre Carles, un autor de documentals compromès. Sota el nom de Guérilla donis FARC, l'avenir a uneix histoire (guerrilla de les FARC, el futur té història), proposa un relat renovat del conflicte armat que ha... [+]
La mala gestió de la gota freda valenciana ha provocat un canvi en les alertes per meteorologia adversa, com s'ha posat de manifest en la primera temporada d'hivern "". Davant l'amenaça que els rius es desbordessin en Hego Euskal Herria, les indicacions de protecció van arribar... [+]
L'emprenedoria està de moda. El concepte ha cobrat força i s'ha estès molt més allà del vocabulari econòmic. Just do it: fes-ho sense més. Però no ho oblidem: el lema ve del món de la propaganda. És la disfressa de la paraula ser compradors actius? Els empresaris actuals... [+]
Estem en un caos. Això ens ho han dit els mitjans francesos, que el Parlament ha fet caure al govern el 4 de desembre. El temor que el caos polític, institucional, social, econòmic ens rapti en l'horda de l'infern a tots ens ve a les venes. En quina comèdia jugarem! En quina... [+]
En 2011 va esclatar el poderós moviment del 15-M, que va posar en destrets al Govern català. Entre altres coses, en aquella ocasió la Policia es va abalançar sobre la indignada acampada de la plaça Catalunya de Barcelona i va assetjar el Parlament el dia en què els... [+]
Segurament, la majoria de nosaltres ja han comprat, aquí i allà, els regals per a Nadal. Perquè la visita nocturna a Olentzero és una gran cita, especialment per als més petits. Tots es preparen per a aquesta fructífera època de l'any: Bilbao crema tant com Vitòria,... [+]
Què és el que més t'ha sorprès quan vas sortir de la presó? M'han preguntat moltes vegades en l'últim any i mig.
Veure que els carrers de Bilbao estan plenes de turistes i de gossos amb dues potes, per exemple? O els canvis en la situació política? El primer m'ha cansat i... [+]
El tema de les ajudes per a l'aprenentatge del basc és realment confús. El ciutadà que vulgui aprendre basc haurà d'acudir a més d'una finestreta per a saber quant li costarà el curs que vol realitzar i d'on, com i quan obtindrà les subvencions. Perquè encara costa diners... [+]