Següent pas: Crear un moviment social ampli
- La iniciativa popular Gure Esku Dago va unir el passat 8 de juny a 150.000 persones a Durango i Iruñea/Pamplona. A més del cel blau, en aquell aire sobre la cadena de persones es notava una cosa nova que era bell. En els pròxims mesos i anys es veurà el que és.
A mesura que les cadenes es vagin tornant a casa i es posin en marxa, Gure Esku Dago anirà veient millor què ens ofereix aquesta nova etapa política, però ja estan detectant algunes idees de consens. La primera és la que es refereix a la constitució física de la mateixa cadena humana: Estem davant la major i més especial mobilització ciutadana de les últimes dècades a Euskal Herria; no és només l'objectiu, és a dir, reunir la gent, és a dir, que el camí també és clau. Una iniciativa d'aquest tipus exigeix una organització de gran nivell i que els ciutadans que participen en ella entenguin molt bé què és la idea i per a què es vol.
La segona s'està estructurant entorn de la idea bàsica que es troba sota la cadena: A Euskal Herria estem acostumats a iniciatives d'autodeterminació o d'independència, però ara ha sortit al carrer el dret a decidir, al contrari que en l'etapa del Pla Ibarretxe, i en aquesta època de crisi la ciutadania entén molt bé el que decideix, sobretot perquè les raons que han portat la crisi són conseqüència que es prenguin en algun lloc i no democràticament, i perquè la pròpia ciutadania vol decidir.
La tercera idea es refereix a l'organització social: com ampliar i estructurar la idea de dret a decidir? A través d'una societat civil forta que impulsi la voluntat popular. Sí, aquesta és l'ANC a Catalunya, i aquí també es vol estructurar en els següents passos: una associació forta, dinàmica i integradora que impulsi la idea del dret a decidir fora de la dinàmica i influència dels partits. No són dues associacions iguals i aquí tampoc serà una ANC, però sí que construïda sobre la mateixa idea. A la fi de tardor es faran els primers passos per a estructurar l'associació, o a l'hivern o l'any que ve, però això sí s'aveïna.
Una nova porta
S'ha obert una nova porta amb la cadena humana, ningú sap a on ens porta, però si que portarà una cosa nova. És veritat que una àmplia majoria d'aquests 150.000 reunits el diumenge és probablement de tall nacionalista, però no és menys cert que molts dels quals van estar no eren allí per la idea de nació, sinó per la simple idea de democràcia. És a dir, perquè entenen que la competència identitària i els desitjos de la ciutadania es poden canalitzar millor aprofundint en la idea de democràcia que en la imposició. En la Transició espanyola l'autodeterminació estava molt arrelada en totes les forces d'esquerra, també en el PSOE; després durant dècades ha estat una idea defensada gairebé exclusivament pels partits abertzales –Ezker Batua també era present en el Govern d'Ibarretxe–; i ara, una vegada més, moltes persones i forces no abertzales s'han unit al concepte de dret a decidir, com ha succeït amb Podem-Ahal Dugu a Navarra.
[Foto: Gure esku dago]
Motlles vells
Igual que estem veient l'encarnació i l'aflorament d'altres formes, no falten les velles visions. Mostra d'això són les paraules de Yolanda Barcina en el congrés d'UPN del passat 8 de juny, sobre la iniciativa: “La cadena humana és un muntatge propagandístic” o “els navarresos hem decidit en les urnes que volem ser navarresos i espanyols”. Es poden fer moltes preguntes i matisos sobre les declaracions, però en aquest cas és de destacar el que es refereix a la idea del motlle antic, que venen els bascos, un lema antic, desgastat i cada vegada menys influent. És el que escoltarem sense parar durant els pròxims mesos, i en les eleccions municipals i forals de dins d'un any es veurà si la dreta i l'esquerra espanyolista de Navarra li treuen algun benefici o si queda totalment enterrat.
És més avar, i molt més significatiu, haver de mirar contínuament a ETA. “Els primers que van iniciar la cadena són aquells que van justificar o van silenciar els assassinats de Tomás Caballero o José Javier Mújica”. Li servirà de cara al seu votant més dens –com a missatge en el Congrés–, però de cara al futur no expressa res, excepte el relacionat amb l'esquema de vencedors i perdedors. Des que en 2011 ETA decidís deixar les armes, cada vegada és més clar que els ciutadans volen superar aquella època, i qui vulgui utilitzar el fang del passat per a condicionar el futur tindrà festa, tant en la CAB com a Navarra. L'esperit de la cadena humana era tot el contrari, i això és decisiu per a guanyar la societat: alegria, solidaritat, energia positiva i noves formes de cara al futur. Amb aquests vímets es pot fer una cistella forta.
Quedar-se en l'esquema simple dels partits és de vell corrent, i això serveix a dreta i esquerra, abertzale o no. El missatge de Gure Esku Dago en aquest sentit és clar, té protagonisme en la societat i en la ciutadania, i després els partits i els agents socials hauran d'endevinar com. És evident que només les institucions no són suficients i que és clau saber alliberar les forces de la societat. Com s'entén que la resolució d'autodeterminació que el Parlament Basc ha adoptat a principis de juny tingui una repercussió molt de menor que la cadena humana que s'organitza una setmana després? Els vots del Parlament de PNB i EH Bildu, que sumaven més de 600.000 vots, superaven els 150.000 de la cadena humana, però aquesta segona iniciativa ha tingut molta més importància. No hi ha contraposició entre l'impuls institucional i social, però tot indica que hi haurà canvis en la complementarietat entre ells, i probablement en benefici de tots dos.
La cadena humana i la que ve no canviarà la forma en la qual cada grup identitari veu Euskal Herria, però sí que hauria d'oferir la possibilitat d'aprofundir des de la diversitat en un marc naturalment conflictiu, perquè, en el seu moment, la ciutadania decideixi com es vol estructurar. Almenys a curt termini en la CAB, Navarra i Iparralde, perquè el més important com a societat no és la independència sí o no, sinó el poder decidir això. I si nosaltres la veiem, tard o d'hora, el món també la veurà.
[Giza katetik] “Gaurkoak izan behar du gozatzeko egun bat, zentzumen guztiekin jasotzeko hemengo poz eta ilusioa. Indar hau guztia beharko dugu hemendik aurrera pauso sendoagoak emateko. Edozein proiektu, edozein motor martxan jartzeko beharrezkoa den gasolina da ilusioa. Garesti egon da orain arte. Aurtengo urtean ez gara aritu kanpoko iturrietatik ilusioa nondik jasoko, ez, ez, barrura begiratu, eta bakoitzaren iturritik elikatzen hasi gara. Ikasgaia hori izan da, kanpotik zer etorriko zain egon gabe, gure buruari begiratu eta egiteko zer daukagun ikustea.
Bi norabide genituen gaur. Garrantzitsuena barnera begirakoa: euskal herritarrek sentitzea, ikustea, frogatzea euskal herritarren artean gai garela elkarrekin bildu, batu eta oinarri beraren gainean pausoak emateko, elkarrekin gai garela ilusioa sortzeko, elkarrekin gai garela etorkizun bat irudikatzeko... hori zoritxarrez gauza berria izan da. Baina hori jada errealitate bihurtu da. Milaka herritar aktibo, protagonista, kalera irten dira elkarri eskua ematera eta hor dago gizarte bat hemendik aurrerako lana babesten duena eta oinarritzen duena. Zenbat lagundu duen urte osoan egin den konplizitate lan horrek, elkar ezagutzeak, aurreiritzi guztiak gainditzeak eta batez ere elkarlanak. Gure arteko harremanak oxigenatzeko beharrezkoa genuen.
Eta kanpora begira aukera paregabea daukagu. Aurten milioika lagun, milaka kamera eta foko egongo dira Europako bi puntutara begira: Eskozira eta Kataluniara. Euskal herritarrok gai izan behar dugu gu ere hor kokatzeko. Testuinguru politiko horretan gaurko asmoa zen munduari dei egitea ikusi dezaten gu ere hemen gaudela eta gure etorkizuna guk erabaki nahi dugula. Lurralde honetan bizi gara, sentsibilitate politiko desberdinekoak gara, nazio ikuspegi desberdineko jendea gaude, baina elkarrekin gure etorkizuna erabaki nahi dugu. Demokrazia hartuta oinarri, ez dugu zer garen esan nahi, baizik zer izan nahi dugun, zer eraiki nahi dugun. Hemen ez dago inor sobran, hemen denon beharra dago. Hemen bizi garen guztion artean erabaki behar dugu gure etorkizuna. Gaur irudikatzen da, sentitzen da, herritarrok eskubide hori eta jarrera hori barneratzen hasi garela.
Ekainaren 8tik aurrera zer? Hemen oinarri bat besterik ez da jarri. Dena dago egiteko eta hori oso ona da. Orain arte bezala biltzen jarraitu behar dugu, herriz herri, ahalik eta parte hartze zabalena lortzen, erabakitzeko eskubidea nola landu aztertzen... oraindik ez gara txoko guztietara iritsi eta guztietara iritsi behar dugu. Hemendik aurrera ere denon esku dago dinamika bat hastea. Ikusten dugu dinamika horrek udazkenera begira bere fruituak eman beharko lituzkeela eta gune bat sortu non gai izan beharko genukeen pausoak adosteko eta aurrera begira lan egiteko. Ez dut dudarik aurrera begira honen antzeko ekintzak martxan jarriko ditugula. Honek elikatu egiten gaitu eta. Pentsatu behar genuke herri mugimendu eraginkor batek zer duen eskaintzeko euskal gizarteari. Eta erabakitzeko eskubidea aldarrikatzetik gauzatzerako pausoak eman behar ditugu serio. Txikira jo beharrean handira jotzeko garaia delako”.
Lagunekin ama daraman autobusaren arduradun alaba doa. Bazen garaia edo erreleboa datorren seinale, zeuk aukeratu. Militante jubilatua bileretan lagunaren semearekin koordinatzen. Gurasoen belaunaldikoekin beti erraza ez dela entzun zaie gazteei, duela 30 urteko faktura bitxiak ateratzen dituzte mahaira. Ekintzaile zaharrak urtetan metatutako azpiegiturak oparitu dizkie hasi berriei. Kazetari gazteak estudio zentraletik kronika eskatu dio kalean oinezko erreportari dabilen zuzendari-ohiari. Segaz belarretan Gure Esku Dago zizelkatzen duen aitonaren irudi helikopterotik bidaliak semearen adinekoak antolatu ditu urrutiko txoko batean, ondoren Interneteratu ditzan biloba izan daitekeenak, ez abisua eman gabe ordenadorea sortzen ikusitako beterano horri sinfalta tuiteatu dezala titulua. Aitatxi bizikletan harat-honat peto berdea jantzirik, ama mikroarekin irratiz kontalari, semea bazkarien kantinako eltze artean. Ospitaletik ilunabarri duintasunez aurre egiten dion osaba R.U. patriarkak bidali du mezua: “Gure eskuak ere. +2 Donostiako Ospitaletik“. Egizute nerekin aberri bidea, kantatu dugu Iruñetik etxeratuta, adinen arteko katea ere apurtu dugulakoan: sua bizirik dago, galduak ez gera.
[Giza katea egin zuten diasporako hiri hauetan: Geneva, New York, San Frantzisko, Boise, Buenos Aires, Mexiko Hiria, Sydney eta Londres]. “Gaur giza-katea osatuko duten diasporako hainbat lekutan dezente ibilia naiz. Oso adierazgarria eta hunkigarria da ikustea hainbeste mila kilometrora dauden euskaldunak gure helburuarekin bat egiten ari direla”.
“Gure inguruan hizkuntza asko entzun ditugu. Euskara, gaztelera, katalana, Afrikako hizkuntzak... Euskal Herriaren etorkizunean hizkuntza desberdinen, jatorri eta pentsakera desberdinen kudeaketa izango da giltzarria. Herri anitza osatzen dugu eta denok argi dugu herri honetan denontzako lekua dagoela eta denon esku dagoela gure etorkizuna erabakitzea”.
“Irlanda ez da Euskal Herria, Katalunia ez da Eskozia, Krimea ez da Kosovo… Aspertu arte erabili dute pernandokeria hau ilaje guztietako unionistek. Inon ez dago beste baten berdina den herririk, berdinak diren bi pertsona inon ez diren bezala. Dauzkaten edo ez dauzkaten eskubideek berdintzen dituzte. Norberaren estatusa erabakitzeko eskubidearen onarpena, horixe da koxka. Katalunia ez da Eskozia, ez horixe; batez ere Ingalaterra ez delako Espainia, horra”.
Herri ekimeneko hedabideen sektoreak orain arte egin duen elkarlanik zabalenaren bidez kontatu zuen eguna. Horren emaitza izan ziren, besteak beste, bi ikus-entzunezko saio: lehenak lau orduz zuzenean kontatu zuen goiza eta bigarrenak egunaren laburpena eskaini zuen gauean.
Nazioarteko hedabideetan giza katearen argazki positiboa zabaldu zen: Euronews, Chicago Tribune, New York Times, Russia Today, The West Australian... Zerrenda osoa ikusgai Argia.com-en. Argiak nazioartean Euskal Herriaren berri emateari ekin zion, besteak beste, Interneten kronika nagusia ingelesez ere eman zuen.
Ómnium elkarte kulturalak Europako zortzi hiriburutan egin zuten castell bana erabakitzeko eskubidearen alde: Paris, Berlin, Brusela, Geneva, Lisboa, Londres, Bartzelona eta Iruñean.
Frantziako itzuliak duen nazioarteko oihartzuna baliatuko du Gure Eskuk, 'Euskal Herria mundura' izeneko ekimenarekin. Tourreko lehen hiru etapak osoki Euskal Herritik pasako direla baliatuta, "inoiz egin den ikurrinik erraldoiena" zabalduko dute, eta 4.000... [+]
En aquesta foto es pot veure el txamantxoia o focus led de gran potència prop del cim de Mazeko (Belagua) adornat amb bandera i ikurriña de Navarra. Està alimentat per un sistema de tres bateries que es pot veure a diversos quilòmetres al capvespre. El 2 de juliol, en la... [+]
