Generalment acaba malament però no sempre. Cadascuna de les crisis que coneix cíclicament l'economia basada en el mercat lliure deixa sense treball a milers o milions de treballadors, sacrificats els llocs de treball que li sobren, aquí la TS d'Arroa, on el primer Ucin de Corrugats d'Azpeitia, abans els Alts Forns del marge de l'Ibaizabal o l'Orbegozo de l'Urumea. Però en cap lloc està escrit que la destinació obligada dels obrers és el d'oferir a la navalla en silenci la gola.
El Setmanari Politis ha publicat una notícia en la seva pàgina web el 27 de maig: “Després de 1.336 dies de lluita, els treballadors de Fralib han aconseguit un acord amb la multinacional Unilever que els ha de permetre reprendre l'empresa com a cooperativa”. L'endemà, els obrers han donat el seu acord en l'assemblea i han fet els primers passos de la cooperativa Scop T.I. En la zona de Bastamag, Sophie Chapelle ha titulat: “Els treballadors de Fralib han guanyat al gegant Unilever”. Per a moltes persones de l'esquerra francesa, entre altres coses, ha estat una gran notícia el fet de mantenir viva aquesta fàbrica de te de la marca Lipton.
Sophie Chapellé compte la història de l'empresa en la crònica “Fralib: donis salariés créatifs en lutte contre une multinationale cupide”. La marca d'infusió Eléphant i la fàbrica de te del poble de Gémenos, prop de Marsella, eren propietat de Ricard, la famosa companyia de begudes dolces Pastis. En 1972 va comprar la multinacional Unilever i després es va unir a les de Lipton en la mateixa empresa.
A partir de 2001, Unilever, amb origen a Holanda i Gran Bretanya, va començar a reestructurar el teixit empresarial de la companyia, separant i allunyant les parts que realment aporten beneficis, el comercial a París, la central de compres de tota Europa a Suïssa, etc.
Al setembre de 2010, la corporació va tancar l'ús del te en Gémenos i va deixar al carrer a 182 treballadors, argumentant que era el menys competitiu dels tres tallers de te per al grup a Europa. Els dependents es van posar llavors a lluitar. Els representants triats pertanyien al sindicat CGT. I aquests han estat els conductors durant 1.336 dies.
Els treballadors van començar demostrant que l'argument d'Unilever no era cert. En l'informe, elaborat en col·laboració amb experts en 2011, es va explicar que, per a començar, es calculava en 1.000 tones el nivell de rendibilitat de la planta de Gémenos i que quan van tancar s'estava produint en 2.900. Si la caixa de te es venia entre 1,60 i 2,60 euros, els costos dels treballadors eren inferiors a 0,15 euros.
Unilever és un gegant que ocupa 167.000 persones a tot el món i comercialitza amb diverses marques: Axe, Dove, Omo, Flora, Hellmann's, Knorr, Lipton, Lux, Magnum, Rama, Rexona, Sunsilk... La branca francesa, en els càlculs de la CGT, va repartir en 2008 entre els seus principals comptes un total de 750 milions d'euros. D'ells, més de 200 van ser destinats a centrals nuclears de Suïssa, sempre sota protecció legal. Un moviment d'aquest tipus va permetre a l'Estat francès pagar en un any 67 milions d'euros menys d'impostos.
L'aposta dels treballadors de Fralib ha estat des del principi, a més de protestar pel tancament, organitzar un pla B. Els principals fils de la mateixa estaven marcats per a l'any 2011, amb l'ajuda d'una consultora. A més de que la nova empresa és cooperativa, van veure que Unilever podria tenir futur si s'avança uns diners per a deixar màquines i edificis, vendre la marca Elephant a un euro simbòlic i tornar a posar en marxa les màquines.
Unilever es va mostrar disposada a deixar les infraestructures i posar diners, però Elephant no ho va fer per a alliberar la marca. A més del seu nom en el mercat francès, els treballadors donaven importància al valor simbòlic de la marca The de l’Eléphant creada a Marsella en 1892 per a la regió de Provença. El gegant no s'ha rendit malgrat haver sofert boicots i accions de totes les classes, i els treballadors que han constituït la cooperativa Scop T.I.
La secció d'Unilever del sindicat CGT ha publicat en el seu web els detalls de l'acord aconseguit pels antics treballadors de Fralib. El sòl i els edificis queden a la disposició de l'Administració, així com tots els equips administratius i industrials al preu d'un euro simbòlic. Unilever subvencionarà la posada en marxa de la nova empresa i el desenvolupament d'un pla alternatiu dels treballadors. Els ajudarà a organitzar la xarxa comercial, a analitzar el mercat i a crear una nova marca.
La multinacional també ha aprovat subvencionar la formació dels treballadors i modernitzar les màquines instal·lades en Gémenos. En el moment de la posada en marxa de la nova cooperativa, el pagament dels sous dels representants dels treballadors serà per compte propi.
Si tot va bé, 76 dels 182 treballadors que fa tres anys i mig estaven tancant l'empresa s'incorporaran a la nova cooperativa. Se centraran en el mercat del te i infusions ecològiques. “En la mesura que sigui possible volem utilitzar els productes dels productors de la zona, preferim la flor dels til·lers locals a la flor de Romania”. Quan altres matèries primeres com el te hagin de ser importades des de lluny, prioritzaran el port de Marsella i els canals pròxims.
La qüestió, segons els responsables del nou projecte, no és només ecològica o bio certificada. Els treballadors han vist com l'any 2001 Unilever va rebutjar els ingredients naturals tradicionals per a substituir les aromes i els sabors per la química. “A la gent se li ha fet oblidar el sabor de cada cosa. Ara molts han de posar dues bossetes en l'aigua per a poder degustar alguna cosa. Abans es feien infusions de til·ler, menta i taronja reals, treballades aquí mateix”.
Els treballadors de Gémenos han començat una nova vida amb el pacte del 27 de maig. Hauran d'aprendre a sobreviure en un mercat ple de taurons venent infusions naturals. Ho aconseguiran? Unilever, que va decidir tancar la usina, t'aposta que no, mostra desenes d'arguments econòmics i comercials en www.fralib.fr.
Els treballadors començaran la nova cooperativa amb 20 milions d'euros que la multinacional els pagarà com a indemnització per a l'acomiadament dels seus treballadors. El representant dels treballadors, Olivier Leberquier, ha dit a Reuters: “No hem barallat per aconseguir un xec més gran, sinó un instrument industrial per a tornar a treballar. No podem dir que hem guanyat fins que la fàbrica s'ha posat de nou en marxa i s'ha fet realitat el projecte, però aquesta primera victòria ens ha portat a creure que tenim futur”.
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Escric aquestes línies l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els temps foscos, el triomf de la Internacional Reaccionària en les eleccions al parlament europeu. Ja venia per endavant i és la confirmació de la fase conservadora que vivim, però genera por. De fet,... [+]
Un dels principals projectes que ha desenvolupat Olatukoop juntament amb altres agents és KoopFabrika, un programa creat en 2017 amb l'objectiu d'impulsar l'emprenedoria social i que actualment està en marxa.
Al principi, la primera idea va ser que les cooperatives i agents que... [+]
Bizitegi molde kooperatiboak zabalduz doaz Ipar Euskal Herrian. Euskal Hirigune Elkargoko azken biltzar nagusian Nicole Etxamendi, Itsasuko hautetsiak "Bizi lagun" kooperatibak kontutan hartu behar zirela eta alternatiba ona direla azpimarratu zuen.
Quan per a mi em pregunten pel cooperativisme i l'economia transformadora a través de la cooperativa Talaios i Olatukoop, contesto que ha estat una oportunitat per a iniciar el camí cap a l'emancipació a través del treball i del col·lectiu. I en aquest camí ha estat molt... [+]
A principis de juliol hem tingut coneixement que en la nostra localitat es tancarà la fàbrica de pastissos i dolços De Paula, imprescindible per a la celebració en moltes cases dels treballadors. Diuen que es jubilaran els pastissers i, per descomptat, els treballadors que... [+]
Insistim que ja no som una associació o un col·lectiu. Vam ser, sí. No teníem una forma col·lectiva de ser transmaribibollos activistes (no, no som molt partidaris dels activismes individuals). Aprofitem l'associació per a facturar.
Però en 2020 passem de ser associacions... [+]