La concepció de la literatura és cada vegada més oberta en l'actualitat. Hem passat de contar històries a jocs, a combinar molts elements, a multiplicar formats i gèneres, etc. A vegades podem acceptar el que és perquè el llibre està bastant ben definit com a objecte, però algú pot dir que un llibre és una joguina?

Dos ulls?, Entre tots aquest llibre que ens ofereix la casa és una joguina o una proposta per a jugar. La proposta se'ns fa des del propi títol; senti, benvolgut lector, em diràs si el que veus aquí són dos ulls… o si les teves idees són més de la meitat?

“He dibuixat vuit imatges blaves”, diu l'autor al començament del conte i això és el que apareix en la pàgina. A continuació “punxar el full de paper…” i així ho ha fet en la pàgina, com vuit forats en les imatges anteriors. La qüestió és que en la següent pàgina, en veure per sota dels forats uns fragments d'imatges, se'ns diu “I està plovent”, ja que l'autor ha aconseguit l'efecte de les gotes de pluja.

En les següents pàgines se'ns representaran alguns nenúfares i l'estany a través de diferents elements, imatges i forats. I en l'estany “Vagi! He mirat dos ulls! Dos ulls?”, podem llegir i veure. També en aquesta ocasió, jugant amb les expectatives del lector, veurem que aquests ulls són ous de granota.

A partir d'aquí serem testimonis del procés de convertir l'ou en una granota.

I, de sobte, es produeix una pausa en el llibre i arrencant un procés similar a l'inicial, veurem una altra realitat, les imatges, els forats, les expectatives… i al final ens apareix el mussol “Tenim un mussol, amb els seus ulls clars, espiant-nos, en la nit fosca…” i en la imatge del mussol qui apareix i la granota inicial! “Cura, igeltxo! Un mussol espia pot menjar-te fàcilment!”.

Els contes, o els llibres de jocs, no poden acabar malament; i “Uf, m'he salvat! Nostra ranita està molt amagada, és un mussol volar i acabar el meu conte!”.

Tal com pot veure qualsevol que hagi llegit aquest comentari, és un llibre per a jugar amb els nens petits. El que esperem, noves creacions a través de sorpreses, imatges i forats, units per un fil prim que uneix el descobriment de la granota i l'òliba.

Algú pot dir que no hi ha figures literàries, elements literaris, que el relat és humil… i pot tenir raó; és clar que l'objectiu principal d'aquest llibre no és l'escriptura o la narració, sinó jugar amb el lector a través d'un relat simple; les seves expectatives, la seva imaginació, la seva passió per jugar, és passar un moment agradable.