El dia que ens hem acostat a Assa, estan immersos en la Setmana Cultural. Han interromput l'esbarjo un instant i han agafat la volta al camp de futbol, ballant des dels més petits de 3 anys fins als joves de 17, a més dels professors. En la relació constant que busquen amb el poble, han realitzat alguns assajos en la plaça del poble, així com el pregó de la Setmana Cultural, llegit per Argitxo. Els més majors han ensenyat a ballar als més petits, i també han realitzat activitats com a concursos i degustacions de pintxos, exposició gratuïta d'alumnes, concurs de truita de patata, actuacions de música a base de gots, concerts d'alumnes… De la mateixa manera es treballen la resta dels dies especials que hi ha al llarg de l'any: Dia del Basc, com l'Olentzero o els carnestoltes. I com no, el Llaurava Euskaraz d'enguany: es reuneixen tots els dijous alumnes, professors i pares.

Una altra experiència interessant que es basa en la convivència és la lectura: En Primària es treballa per parelles, barrejant alumnat de 2n i 4t. Per a això, diversos professors del centre han rebut formació prèvia.

Formació

L'oferta va ser ampliada per la societat cooperativa Erkide i un total de dotze professors (un terç del claustre) van rebre 40 hores de formació en HUHEZI durant el curs 2010-2011. Encara els acompanya un tutor. En la ikastola Assa hi ha uns 370 alumnes, i segons ens explica la professora Idurre Arrieta, és molt diferent la formació que tenen els professors de Primària en pedagogia i la que tenen els professors d'ESO o Batxillerat. Aquests últims no estan tan capacitats en el camp pedagògic. En qualsevol cas, el curs va ser ben rebut per tots, i des que van començar a treballar la col·laboració, any rere any han anat millorant i desenvolupant aquesta línia.

Arrieta té clar el següent repte: integrar la col·laboració en el dia a dia sense haver d'anar lligat a projectes o jornades especials. Que l'alumnat sigui capaç, en funció de les seves capacitats, de treballar en equip en les assignatures de la vida diària, en lloc de treballar individualment i després ajuntar-se. Per a això, s'està modificant gradualment l'elaboració dels materials habituals.

En Primària, per exemple , utilitzen principalment materials de Txanela. Els alumnes prenen els temes i els presenten en grup. En el Batxillerat han de treballar i presentar un tema del temari de la mateixa manera. Primer utilitzen diferents tècniques per a formar grups, depenent de l'activitat: pot ser aleatori, pot ser sobre “experts” (segons els coneixements dels membres sobre un tema concret), subtemes i subtrabajos a desenvolupar… La pre-elaboració és molt important per a equilibrar els grups tan bé com sigui possible.Per exemple

, una aula de Batxillerat ha elaborat una guia de salut en un tríptic que s'ha presentat als alumnes de Primària. El treball previ ha estat molt important i han tractat subtemes com l'esport, les emocions, la salut… D'aquí, han format grups d'experts i han debatut què incloure i què no en el tríptic, creant dinàmiques de grup i buscant el consens des de l'argument i el respecte.En la

filosofia d'Elkarkidetza, l'avaluació també està en mans dels alumnes, s'avalua cada dia, s'avalua el treball de cadascun en equip i el mateix de l'equip en el seu conjunt. La nota final la posen els alumnes, i encara que sovint els prejudicis diuen que si els alumnes s'autoavaluessin posarien sempre “10”, Arrieta ens explica que són honestos i rigorosos quan se'ls dona protagonisme.

Dubtes

Entre els qui estan motivats per l'educació, una de les preocupacions és el proyectismo, la sensació d'anar saltant d'un projecte a un altre. A més, preguntes com “tot el que s'havia fet abans no servia per a res?” poden portar a l'educadora a l'escepticisme. Idurre Arrieta diu que cal canviar d'actitud i de pensament: com portaré aquest tema a la classe? com enfocar? El professor ha d'acceptar que ell no és el senyor i l'amo en classe, que a vegades només ha de ser ajudant.

Hi ha més dubtes: com portar els temes al claustre, com explicar-los als pares i mares, què sorgeixen en cadascun dels treballs… Però com hem comentat abans, un tutor o tutora els acompanya per a resoldre els dubtes conjuntament.

Tot això ha permès al llarg d'aquests tres anys desenvolupar el projecte en múltiples àmbits: augmentar la implicació de l'alumnat, millorar l'avaluació, o incorporar alumnat amb necessitats especials.

La ikastola, més forta

Fa uns anys, molts de La Rioja joves no veien molta necessitat d'estudiar, entorn de les vinyes hi havia la possibilitat de desenvolupar el seu treball i la seva vida. Avui dia, la situació ha canviat: una crisi que s'ha estès pertot arreu, pel desgrat o l'especialització d'uns joves en la vinya (avui dia per a gestionar una vinya cal formar-se en diferents àrees). No podem deixar de costat el treball que ha realitzat la ikastola per a conscienciar a les famílies i als joves. A més, segons ha explicat Arrieta, si els alumnes estan contents en la ikastola, aprendran, si estan implicats, la qual cosa faran. Durant tots aquests anys la ikastola ha guanyat en el mateix Lapuebla i als pobles de voltant.El

projecte d'Elkarkidetza i la ikastola Assa en general reflecteixen molt bé la convocatòria de l'Araba Euskaraz d'enguany: il·lusió. En Lapuebla es va fer el primer Llaurava Euskaraz en 1994 On i a la frontera! El lema va ser, la perifèria, després l'Ale, arriba carregat de collites en 1999, senyal que s'estava treballant per parts i collites. En aquesta ocasió, el missatge viu a la frontera: després del clam i l'abandó, avui dia a la Rioja Alabesa, la ikastola Assa i el basca estan vives.

De cara al 15 de juny, s'ha posat especial atenció a la comarca: A la Ikastola Assa acudeixen alumnes de 27 pobles que realitzen activitats de manera ininterrompuda: txaranga, gira acústica, diaporames, bertso-menjar, concerts de rock, degustació d'oli... Fomentar la col·laboració entre la Ikastola i l'entorn.