La resistència de bacteris, virus i altres patògens als fàrmacs ha estat una de les principals preocupacions de la medicina durant almenys els últims quinze anys, encara que el fenomen es coneix molt abans. També s'ha dit que és la major amenaça que sofrirà la sanitat pública en el segle XXI. Un graó més o menys alt en el podi dels nostres maldecaps és innegable que el microbi i sobretot els bacteris resistents són un problema d'extrema gravetat, com el demostren les nombroses dades recaptades en les últimes dècades, els nombrosos estudis realitzats, els nombrosos sofriments patits.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar a la fi d'abril el que molts venien reclamant des de fa temps: la radiografia mundial del problema de les resistències. Antimicrobial resistance és el primer intent d'obtenir una visió completa del fenomen. Global report on surveillance (Resistència a antimicrobians). Informe global de vigilància).

Dos són les principals conclusions que es poden extreure de la recerca: d'una banda, estem encara molt lluny de conèixer la magnitud exacta del problema, entre altres coses perquè en moltes regions del món no s'ha realitzat una recollida de dades adequada. Però, d'altra banda, el que sabem és suficient per a espantar-nos. El risc que les infeccions que teníem per controlades tornin a ser mortals és real, és l'avís que l'OMS vol donar al món. Quina grolleria la seva! Ha de ser de pedra, Keiji Fukuda, que apareixen en la pàgina següent, qui no sent un petit calfred llegint les paraules del director de Seguretat Sanitària de l'OMS.

Fenomen natural accelerat

L'informe Antimicrobial resistance recorda el que ja se sabia: desenvolupar la resistència dels microorganismes als medicaments és un fet natural. En 1945, acabada d'estrenar l'anomenada “era dels antibiòtics”, Alexander Fleming, un dels seus principals creadors, va predir que els bacteris es convertirien en resistents, la qual cosa Fleming, en un discurs agraït, va dir quan li van concedir el Premi Nobel per descobrir la penicil·lina per casualitat. També va preveure com es produiria la resistència: si un malalt prenia una dosi massa petita d'antibiòtics, no acabaria amb els microbis per complet i els que sobrevivien es tornarien resistents. També les generacions derivades d'elles, i les noves generacions es refereixen a éssers que es formen en pocs minuts. No és d'estranyar que s'hagin detectat els primers casos de resistència pocs anys després de començar a utilitzar antibiòtics.

En qualsevol cas, l'OMS vol posar en relleu que s'està accelerant el que és un fet natural, i no sols perquè els pacients deixin el tractament sense acabar la dosi prescrita. L'abús és pitjor. Els antibiòtics, sobretot el grup de medicaments que fa referència als informes de l'OMS, són receptats pels metges quan no és necessari, per a “estar segurs”; o bé se'ls ordena prendre un antibiòtic innecessari; o el pacient el compra pel seu compte en la farmàcia sense recepta. D'altra banda, amb o sense abús, prendre un antibiòtic sempre és una compensació. En paraules de l'expert en malalties infeccioses, Xavier Horcajada, “queda gravat en la història biològica del pacient”. La qüestió és que la recompensa no sigui superior al que és degut.

25.000 morts a l'any a Europa

Segons l'OMS, la magnitud del problema, tant en termes de salut humana com de cost econòmic, no es pot determinar amb exactitud amb les dades actuals. Que serveixin, de moment, els exàmens parcials. Per exemple, s'ha calculat que la resistència dels microbis suposa una despesa anual d'entre 21.000 i 34.000 milions de dòlars en el sistema sanitari estatunidenc. I vuit milions de dies d'estada en hospitals. És, sens dubte, més terrible llegir que, per aquesta causa, a Europa moren cada any unes 25.000 persones.

No obstant això, l'organització recomana que es prenguin amb cura les dades aportades en l'informe: “És possible que el bacteri que es considera resistent en un laboratori sigui considerada com a sensible al medicament en un altre. D'altra banda, molts de les dades estan recollits als hospitals, i els pacients no són potser el millor exponent de la situació general; poden fer pensar que el problema de la resistència és major del que és en realitat”.

Observacions, la situació és extremadament preocupant per a l'OMS. “L'avanç de la medicina moderna, basada en la disponibilitat de fàrmacs antibacterians, està en risc”, assegura l'organització amb seu a Ginebra. I fa referència a situacions, més o menys possibles, com la pneumònia, una malaltia fàcilment tractada amb penicil·lina, pot perdre sensibilitat respecte als medicaments disponibles, la qual cosa posaria en perill la vida de molts malalts; la cistitis que es curava fàcilment amb tractaments orals pot començar a ser tractada mitjançant injeccions molt més cares, o simplement la vigilància es convertirà en una cosa intractable en els nounats més especials i en els més especials. Etc.

Ni tan sols amb els antibiòtics més forts

Encara que es tracta de patògens resistents en general, Antimicrobial resistance posa el focus en set bacteris. En alguns països s'ha observat que els antibiòtics utilitzats tradicionalment contra algunes d'aquests bacteris ja no afecten més de la meitat dels pacients. Així mateix, els autors de l'estudi han constatat que en tots els països analitzats, un total de 114, existeixen resistències al foc. Especialment preocupant per a l'OMS és la resistència del bacteri Klebsiella pneumoniae a medicaments denominats carbapenos, que en alguns llocs superen el 50%. Els carbapenos són els antibiòtics més potents que s'han trobat fins al moment. En altres paraules, l'última línia de defensa contra unes certes infeccions.

Per si de cas el paràgraf anterior t'ho ha dit, no creguis que els carbapenos són un descobriment d'ahir al matí. No carbapenos, ni qualsevol altre antibiòtic. Des de la trobada de Fleming amb la penicil·lina en 1929 fins a la dècada de 1970, es van desenvolupar nombrosos fàrmacs antibacterians. Aquest exèrcit de medicines era encara capaç d'acabar amb la major part dels microbis comuns. Però l'OMS destaca que els últims grups d'antibiòtics completament nous, entre ells els carbapenos, daten de la dècada de 1980. Els recanvis no arribaran immediatament. L'OMS considera que el desenvolupament de nous medicaments antibacterians en aquests moments és insignificant. I la recerca per a aconseguir altres tractaments alternatius als antibiòtics només s'està fent en els primers passos.

Com es cura ràpidament, no són rendibles

Un reportatge en el qual ens neguem a discutir si una nova generació d'antibiòtics solucionaria o agreujaria el problema, però no podem deixar d'esmentar, almenys, les raons per les quals no s'han creat nous antibiòtics en 30 anys. El problema no és que la ciència hagi esgotat les seves vies, sinó que el desenvolupament de nous antibiòtics a les companyies farmacèutiques els resulta car. Com poc diu l'informe de l'OMS sobre aquest tema, hem acudit a l'hemeroteca. Un parell de minuts en els cercadors de la xarxa és suficient per a trobar a molts investigadors que parlen de la rendibilitat dels antibiòtics.

Per a portar un de gran prestigi, recordarem el que va dir fa unes tres setmanes a Madrid el premi Nobel de Química 2009, Venki Ramakrishnan: “Hi ha molècules amb molt de futur, però el procés d'elaboració dels medicaments és llarg, difícil i car, per la qual cosa no és de gran rendibilitat per als farmacèutics. A més, aquestes noves molècules són poques les persones que les utilitzen i en poc temps, i les farmacèutiques prefereixen desenvolupar medicaments per a malalties cròniques. Necessitem un altre model farmacèutic per a fer front a les infeccions, ja que quan la resistència als antibiòtics s'estengui per complet es produirà un desastre important”.