Lingua Vasconum, Lingua Navarrorum, quin estrany, sense basc, Navarra. Aquest és el lema que Nafarroa Oinez va tenir en 1992 a Viana amb la cançó de Bernardo Atxaga. El teu preciós blog també porta aquest nom de sempre, Lingua Navarrorum de l'any 1167…

Sí, Lingua Navarrorum… No és molt original! Allò va ser el primer que se'm va ocórrer. Antigament, en l'Edat mitjana, la paraula ‘navarresa’ tenia un valor lingüístic. Era el que parlava basc Navarro. Les coses han canviat molt, Navarra no és només el basc, però no es pot entendre Navarra, ni ahir ni avui, sense el basc. Jo no vull que molts navarresos de demà considerin el basc com una cosa estranya o desagradable. I menys encara els veïns de la zona que en el seu moment van tenir el basc com a llengua pròpia. La passada primavera, una anciana de la vall d'Ollarán em va dir que sabia que al seu poble també es va parlar en basc “fa quatre o cinc segles”. Quan va néixer aquella dona encara vivien els últims euskaldunzaharras de la vall. La pèrdua del basc a Navarra i l'oblit que hagi estat el basc han vingut sovint l'una després de l'altra, però si aquest blog vol enviar un missatge, és que el desig d'estimar i cuidar el patrimoni lingüístic hauria d'estar per sobre de la ideologia, i hauria de reunir-nos tots, siguin bascos o no. Vull creure que algun dia tots els navarresos sentiran el basc com un valor que els enriqueix.

Què tenim el teu blog?

El documental pretén ser un espai entorn dels temes que connecten Navarresa i el basc. La meta és la mateixa llengua: predominen els textos relacionats amb la història, la durada i la pèrdua del basc, però també tenen cabuda els límits actuals de la llengua basca, és a dir, els recursos per a conèixer el basc en paper i en la xarxa i altres àmbits. No és massa vell el blog, ja que fa poc més d'un any vaig començar això. L'objectiu, en primer lloc, va ser crear un lloc web o una cosa semblant que a mi m'agradaria trobar en la xarxa. Estic content amb el que he fet, i crec que estic complint aquest primer objectiu. L'altre objectiu era presentar amb objectivitat algunes de les matèries que tenen com a eix Navarra i el basc, i oferir un racó interessant a qui tingui una afició com la meva. És el que estic aconseguint, que diguin uns altres!

Hem acudit a ella amb curiositat. El teu blog ens interessa moltíssim. Com sol organitzar aquest blog? Hi ha entrades, hi ha textos, hi ha fotos…

Des del principi, em vaig posar a treballar entorn de diversos continguts: d'una banda, vaig començar a resumir la trajectòria històrica del basc en alguns pobles i valls que han perdut la seva llengua. Ja he presentat les dades d'una vintena de països. També he ofert breus biografies d'alguns escriptors navarresos de l'antiguitat. També he intentat portar al blog la història de les fronteres del basc, explicant quines són les actuals de les paraules navarreses i comparant-les amb altres més antigues que es coneixen en el temps. He complementat tot això amb altres continguts: Notícies relacionades amb Navarra i el basc, presentació de llibres o pàgines web sobre el basc a Navarra, inserció d'alguns textos antics…

Evidentment, el seu treball es basa en la recerca. Pobles amb el basc perdut, la trajectòria del basc a Navarra, els textos antics… D'on part per a mostrar els testimoniatges que apareixen en el blog?

Ja existia informació prèvia sobre la majoria dels continguts treballats. O bé es recullen recerques d'experts. Durant les últimes dècades [José María] Jimeno Jurio i altres investigadors han tret moltes dades dels arxius i són cada vegada més les notícies que estan posant de manifest quan, quant i fins a on s'ha parlat el basc a Navarra. En la majoria dels casos no he fet més que recopilar i posar en comú alguns resultats d'aquest treball de cerca, avançant l'existència de treballs parcials en algunes pàgines web sobre regions concretes –Izarbeibar, Artzibar…–. Per contra, no hi havia un lloc, que jo sàpiga, on es recullin les dades de tota Navarra. A vegades he afegit alguna cosa de la meva pròpia collita. En 2013 he tractat de determinar on estava el límit sud de les llengües basques a Navarra. M'atreu especialment el fet de fer un petit esforç de memòria històrica en els llocs que han perdut el basc en les últimes dècades i de saber quan van ser els últims euskaldunes. En algunes valls, com Ollarán o Roncal, han sortit d'aquest camí noves notícies que han enriquit el que fins ara estava escrit.

Com veus el basc avui dia a Navarra i als pobles bascos?

Jo no estic a Navarra, soc professor a Sant Sebastià. Per tant, malgrat mirar sovint el que ocorre a Navarra, no soc capaç de respondre com qui ho veu des d'allí. Però em temo, almenys vist des de fora, que hi hagi massa navarresos que encara no se senten vascófilos i que se senten molt llunyans i estranys al basc. Crec que a Navarra es necessita una gran feina de zubigintza sobre el basc. Al meu entendre, Navarra necessita tant com molts més euskaldunes els castellanoparlants que avui no han après basc, però que viuen la llengua amb naturalitat i sense connotacions negatives, és a dir, que poden ser els canalitzadors d'una generació més euskaldun de demà. Aquí també cal sembrar i els fruits no es poden recollir d'un dia per a un altre. Però sé que la meva lectura pot ser equivocada, perquè la realitat és complexa. A Guipúscoa, sense haver d'anar a Navarra, el basc és una realitat llunyana per a alguns dels meus alumnes de Sant Sebastià.

No està malament que ens recordem… I en què consisteix el centrisme guipuscoà?

Jo soc perifèric, almenys pel que fa al basc. Potser per això tinc aquest interès per estudiar els límits, per posar la mirada en les coses que han succeït al marge. Als quals com a professors treballem amb alumnes i alumnes erdaldunes de l'entorn urbà, sovint ens correspon treballar en els àmbits fronterers del basc. Per això, no crec que sigui una persona molt adequada per a dir en què consisteix el centrisme.

Té el seu treball alguna relació –igualtat, diferència…– amb els treballs realitzats per Joxemiel Bidador o Fernando Maiora? Ens venen a la memòria els seus treballs i els seus fins esforços llegint el teu.

Bidador, Maiora… Són grans noms! Un d'ells va deixar una bona feina i l'altre moltes hores de treball; jo les tinc lluny. Pot ser que senti Bidador prop de la meva voluntat divulgativa, i Maiora m'atreu per la seva ànsia de trobar petjades de l'idioma en documents antics. Són un tresor tots els textos en basc que encara no s'han trobat, que no s'han posat a la disposició dels experts, ni s'han analitzat, ni s'han publicat. Desgraciadament, a vegades són uns panxells d'or que deixem podrir en les papereres, però que, si es conserven, ens ajudaran a completar la història del basc.

La història del basc és encara escriptura?

No està complet, per descomptat, però almenys a Navarra, més del que hi ha escrit, jo destacaria que el que s'ha escrit té una gran necessitat de divulgació. El basc continua sent un espai ple de mites i prejudicis, tant d'uns com d'uns altres. A Navarra s'han realitzat grans estudis sobre la història del basc. A través d'aquests treballs és necessari traslladar l'après a la societat –i no sols als lectors habituals–, i erradicar els vells tòpics sobre el basc. Crec en l'objectivitat, la serietat i la divulgació enfront dels tòpics. I cal continuar escrivint la història del basc, per descomptat, però no perquè aquesta història confirmi les nostres conclusions prèvies, sinó per a conèixer-nos millor.

Cultura Científica I. El teu blog participa en el festival.

La proposta em va atreure des del primer moment. Està sent una experiència molt bonica. Jon Mattin Matxain està fent una gran feina en l'organització i organització del festival. D'una banda, perquè, com ha assenyalat Matxain, és una bona eina per a difuminar aquest límit artificial entre “ciències” i “lletres”. D'altra banda, perquè l'ús del basc en aquesta mena de tasques és el millor servei i la millor publicitat que podem fer a la llengua. Al meu entendre, per a difondre el coneixement, cal reivindicar el valor del basc, enfront dels qui diuen que és una llengua incapaç i que serveix per a poc. I, sense deixar de costat el camí acadèmic tradicional, les xarxes socials són un lloc estupend per a això, perquè el basc ha d'estar també en nous espais, i en aquesta mena d'espais virtuals l'única limitació que pot tenir és la voluntat o la voluntat dels propis bascos.