Sobre el futur de Kutxabank, partits polítics, sindicats i patronals han opinat, s'han realitzat interpel·lacions en les juntes generals, s'han publicat articles i fins i tot s'han organitzat mobilitzacions, com per exemple a Vitòria-Gasteiz. Però no hi ha hagut un veritable debat públic entre impositors, estalviadors, polítics, sindicalistes i empresaris; seria desitjable i saludable. De moment sabem que l'elit política i empresarial ha decidit que hi ha raons per a privatitzar Kutxabank. S'han donat falsos arguments: Per exemple, que és un mandat de la UE. No és cert. Que li ho preguntin als alemanys i a Merkel. Per què a Alemanya no han tocat les caixes d'estalvis?

En la CAB, des de l'inici del procés de fusió de les caixes d'estalvis ja existia la intenció de transformar-les en bancs. I Mario Fernández, que després s'ha convertit en president de Kutxabank, no ha caminat lluny, sinó que ha dissenyat el camí de la privatització. Ara uns diuen –entre altres el PNB– que Kutxabank no es privatitzarà en el futur si les caixes que seran fundacions bancàries mantenen el control. Uns altres, com a ELA, LAB, l'esquerra abertzale i les organitzacions socials, diuen que si entren accionistes privats i s'emporten el capital entre el 10 i el 20 i 30%, el control públic i social de Kutxabank quedarà en risc.

Si Kutxabank es privatitzés amb l'objectiu de ser rendible i donar beneficis als seus accionistes, recorreria a realitzar operacions bancàries perilloses. Deixaria de ser un instrument financer públic, no seria controlat pels ciutadans i perdria la seva vocació de ser la columna vertebral del territori, de l'economia i de la societat. L'acord entre diferents és necessari per a evitar la privatització de Kutxabank. Encara som a temps.