Sembla que la denominació Smart dona als productes un toc de modernitat i de futur de primer nivell. I així, es plantegen projectes Smart a les ciutats com a mètode de socialització de serveis, optimització de xarxes energètiques i millora del que sigui.
Si a través del Telèfon intel·ligent s'ha aconseguit ampliar els serveis d'Internet al telèfon portàtil, hauria de ser el mateix pel que fa a la televisió: un dispositiu que integri el telèfon, Internet i els projectes smart de les ciutats. On ens porta això?
Es tracta d'un telèfon fix de mitjana, dos o tres telèfons mòbils o telèfons intel·ligents, un o dos televisors (un d'ells pot ser smart), un ordinador fix i un ordinador portàtil (o iPad o tauleta). Estan insercions en el nostre estil de vida i ja són habituals, però la funció de cadascun es creua amb la dels altres cada vegada amb més freqüència. Per a parlar amb els nostres amics i amigues, a més del telèfon, podem utilitzar ordinadors. Per als serveis d'Internet utilitzem telèfons intel·ligents i ordinadors, i cada vegada amb més freqüència, la televisió. Per a veure pel·lícules necessitem un televisor o un ordinador, i per a escoltar música, qualsevol cosa ens serveix.
El telèfon, la televisió o els ordinadors tenen la possibilitat d'oferir nous serveis a través d'Internet, i tots ells tenen el seu futur en Internet. Ens ofereixen nous serveis contínuament, però si en comptes de fer un camí propi, fossin capaços d'inventar serveis creuats, ens farien, sens dubte, una oferta més intel·ligent. Que els dispositius que tenim a casa interactuin en determinats serveis i aconsegueixin serveis més avançats és un dels principals reptes de la recerca en telecomunicacions, ja que els continguts, idiomes, estàndards, nombre d'usuaris i altres característiques depenen d'això.
Però perquè la interacció entre els diferents dispositius sigui efectiva, caldrà resoldre alguns problemes i alliberar altres nusos. Sent aquests els temes a tractar en aquest article, ens hem dirigit a l'investigador Mikel Zorrilla del centre tecnològic Vicomtech-IK4 a la recerca d'informació.
Els telèfons intel·ligents, des que es van llançar al mercat en aquesta dècada, s'han estès exponencialment als usuaris, i tot apunta al fet que continuaran fent-ho en el futur. El Telèfon intel·ligent no va tenir un inici fàcil, ja que hi havia molts sistemes operatius, i aquesta situació era un obstacle important a l'hora de llançar les aplicacions, ja que el que es desenvolupava en un sistema havia de ser redesenvolupat per a poder operar en altres sistemes. En 2010, per exemple, era obligatori realitzar aquesta remodelació si es volia entrar en el mercat.
Symbian, Android, Blackberry, iOS i Microsoft eren les marques que lluitaven entre altres, però a partir de 2011 han estat dues els estàndards que han quedat en el mercat, Android i iOS, la qual cosa ha facilitat enormement el camí als desenvolupadors, per la qual cosa en aquest moment tindrem milers d'aplicacions i jocs en totes dues plataformes. El fet de tenir tantes aplicacions i serveis ha disparat la venda de smarphones, per la qual cosa s'espera que en 2015 es venguin més de 1.000 milions d'unitats.
L'evolució de les televisions interactives continua sent diferent. En 2013, la venda de televisions connectades a Internet va aconseguir el 28% als països avançats i es preveu que per a 2016 el percentatge de televisions venudes aconsegueixi el 70%. A més, a la fi de 2014, hi haurà 785 milions de llars connectades a l'amplada de banda. És a dir, la meitat de les televisions capaces de connectar-se a Internet estaran disposades a consumir continguts d'alta qualitat, tant vídeos com altres serveis, a través d'Internet. El major ús de les televisions connectades correspon als serveis multimèdia (57%), seguit de les xarxes socials (11%).
En l'actualitat, les televisions connectades a Internet estan distribuïdes principalment en tres plataformes de programari.
D'una banda, hi ha televisors connectats que es basen en la plataforma del venedor (LG, Samsung, Sony, Philips...). Tecnològicament, tenen diferents aproximacions, encara que en general totes tenen com a base un navegador web. Alguns usen una solució no estàndard basada en JavaScript. Per exemple, Sony Applicast. Unes altres estan basades en HTML (CE-HTML, HTML4, HTML5). Altres pocs recorren a solucions tancades (Flaix o Java). Aquest tipus de plataformes més esteses són Samsung Smart TV, LG Smart TV, Sony Applicast, Panasonic i Philips NET TV.
En segon lloc, hi ha televisors connectats basats en el sistema operatiu (Android, iOS, XBMC...). En general, han tingut una evolució similar a la que s'ha donat en els telèfons mòbils. En aquests casos, existeixen sistemes operatius com Android que permeten, entre altres coses, controlar la televisió de manera remota.
Un cas especial en les televisions connectades basades en el sistema operatiu, Yahoo Connected TV! Tenim. Va ser pioner a oferir aquest tipus de serveis en el mercat. Està basat en una plataforma desenvolupada en JavaScript i els seus serveis són de tipus giny.
A més de la solució de Yahoo!, Google i Apple disposen d'una solució pròpia per a televisors connectats a Internet. Google TV permet l'accés als serveis a través del navegador web Chrome. Mostra un entorn de desenvolupament similar al que ofereix Android, a través d'una API específica que permet gestionar els recursos de la televisió. Entre altres coses, es pot canviar el canal de televisió, ajustar el volum, oferir el teclat virtual, utilitzar la navegació adaptada, etc. Apple TV permet accedir als serveis d'Apple a través de la televisió i facilitar la comunicació entre diferents dispositius de la mateixa marca.
En tercer lloc, disposem de televisors connectats basats en estàndards: A Europa HbbTV, els EUA, ATSC... A diferència de les grans empreses, les empreses amb menor capacitat econòmica basen les seves propostes en les tecnologies existents per a donar una solució integrada. Així, a partir d'Android hi ha més de 15 productes en el mercat i altres punts en el sistema operatiu Linux. Molts d'ells s'han basat en estàndards actuals per a poder oferir un mercat propi, sobretot en HTML i HTML5.
Com es pot apreciar, existeix un gran núvol en l'àmbit de la televisió smart, la qual cosa frena el desenvolupament d'aplicacions específiques, ja que és molt esgotador que en comptes d'una es programi a tres o quatre sistemes.
Els smatphones i les tauletes avancen ràpidament des que es va descobrir el que es diu killer application o el que va deixar fora a la resta d'aplicacions. Per exemple, igual que els programes per a xarxes socials en els telèfons intel·ligents, en les tauletes els jocs són la clau.
Encara no s'han trobat aplicacions assassines en la televisió interactiva. Segons ens comenta Mikel Zorrilla, en la televisió, esperem que s'encengui l'aparell i que es vegi un canal quan es premi un botó. Estem acostumats a aquesta improvisació en la televisió. En l'ordinador, abans d'encendre l'eina i començar a navegar per les aplicacions, ens han passat un parell de minuts i el considerem normal.
En les televisions interactives, per a poder utilitzar les aplicacions d'Internet és necessari fer diversos clics, caminar a dalt i a baix per a trobar el que volem. Això, en ser contrari a l'ús natural de la televisió, és molt fàcil abandonar-la instintivament o “passar”.
Tal vegada, amb una o diverses aplicacions que avui no existeixen, trobem un “assassí” que augmentarà el mercat de la televisió interactiva. Segur que es generalitzarà la tecnologia utilitzada per al desenvolupament d'aquesta aplicació assassina, però mentrestant, en haver d'abordar els reptes, Mikel Zorrilla ens aconsella fer un camí en favor dels estàndards que s'estan impulsant des d'Europa.
La pròpia ARGIA, conscient de la importància que té la televisió en la família, ha començat a llançar un nou canal multimèdia en televisió. En alguna ocasió, poder donar l'ordre de “enviar” a la televisió el vídeo que volíem veure i connectar-se des del Telèfon intel·ligent a Argia, mentre que en els nostres Telèfons intel·ligents la transcripció del vídeo està en diversos idiomes, veure estadístiques explicatives de les principals paraules o conceptes utilitzats, o poder posicionar el vídeo en un fragment de text, visitar llocs web al mateix temps o en molts altres somnis que en algun moment es convertiran en realitat. I amb l'esperança que l'aplicació assassina doni avantatge al basc.
Nola irudikatzen dituzu gauzak, telebista erakargarriagoa egiteko bidean?
Hasteko, zerbitzuek horretarako pentsatuak beharko dute izan. Telebista urrutikoa zaigu telefono mugikorra edo tableta bezalako gailuekin konparatuta. Bestalde, jende gehiagorekin partekatzen dugu. Nire kontu pertsonalak ez ditut hor sartuko besteek nire posta irakurtzea nahi ez badut. Zerbitzuek oso zehatzak izan beharko dute, bereziki ikus-entzunezkoak, eta batez ere, edukiaren ingurukoak. Horixe behar du telebistak nire ustez: LTDtik jasotzen duzunarekin batera, seinaleaz gain, zerbitzu osoak ematea. Bitartean Facebooken sar zaitezkeela edo antzekorik esan ordez, zuzenean zerbitzua agertzea, ezer egin gabe gainera, eta aukera ematea iritzia emateko, bozketan parte hartzeko edo dena delakoan parte hartzeko. Telebista katea ikusteaz gainera, zerbitzua ere ikusi ahal izatea. Eta bestalde, esperientzia hori beti izatea eskuragarri, ez zuzenekoan bakarrik, biharko egunean edo sartzen naizen momentuan ere hortxe aurkitzea. Zerbitzuaren konsistentziak nire momentura eta egoerara egokitu beharko du.
Inportanteena ez da egun dauden zerbitzuak telebistarako prestatzea. Izan liteke bide bat, bai, demagun Facebookeko aplikazio bat telebistara egokitzea, testu asko kendu eta irudi-bideoak hobestea, telebista-agintearen bidez pasatu ahal izateko. Izan liteke, egia da, baina askoz egokiagoa iruditzen zait telebistaz ikusten dudan eduki horri zerbitzuak gehitzea.
Publiko zabala dugu buruan telebista aipatzen denean, baina sistema horrek ere izan dezake erabilpen partikularragoa, demagun enpresetan.
Azken finean, egongela eta telebistaren paradigman hurbiltzen gara publiko zabalarengana. Baina ageriko pantaila bat dagoen tokian, eta denok geure gailuak ditugula, zerbitzu asko eman daitezke interakzio maila horretan. Trenean film bat jarri behar badute, zergatik ez filma denon artean aukeratu. Autobusean goazelarik, beharbada gutako zenbaitek taxia hartu beharko dugu gero, zergatik ez ikusi nora doan bakoitza. Egoerak interakzio maila bat ahalbidetzen du.
Esperimentu bat. Donostiako alde zaharrean zaude eta pantaila batean, demagun, Bartolo jatetxea ageri da, eta eskaintza berezia egin dizu. Hortxe momentuan interaktuatzeko aukerarik ikusten duzu?
Hor dago koska. Discovery edo Association deitzen zaio ikerketa alor horri: nola erlazionatu dauden zerbitzuak, erabiltzaileak eta erabiltzaile horiek dituzten gailuak. Nola egin lotura eta bere parametro guztietan kudeatu. Badira sistemak, esaterako QR kodeak, bluetooth... eta bakoitzak bere abantailak eta eragozpenak ditu. Batzuek wifi sare berean egotea eskatzen dute, beste batzuek ez, baina kontaktu bisuala ezinbestekoa dute, QR kodearen kasuan bezala... Gauza asko dago, eta kontua da gauzak nola egin, sistema bat teknologiatik harago joan dadin. Eta zerbitzuak behar du izan zure gailu guztietara egokitzen dena eta gainera sinkronizatuta dagoena; ikusten dudana koherentea izatea pantaila ezberdinetan, eta bihar banator, biharko egoerara moldatzea. Horiek guztiak dira erronkak.
Azkenean, garbi dago gailuz inguratuta bizi beharko dugula. Eta garbi dago, zenbat eta interkonexio handiagoak, orduan eta zerbitzu hobeak izango ditugula, baina dispertsioa dago teknologietan. Ba al dago zure ustez gailenduko denik?
Bi aukera nagusi ikusten ditut nik. Bata, nabigatzaileen gainean egitea, eta estandarrei jarraituz, HTML5 edo dena delakoaren inguruan. Bestea, hardware bat jartzen duen inguru oso baten gainean egotea. Demagun, iphone, ipad, Appleren telebista... Etxe berekoak errazago egokitzen dira, baina gailu guztiak irizpide horren arabera aukeratzea eskatzen du, hortik kanpoko gailuek ez luketelako zereginik izango.
Nork agintzen du?
Merkatuak. Telebistaren kasuan, gainera, bada elementu oso potente bat, telefonoetan ez zegoena: edukiak. Hemen ez da Samsung edo iphone arteko lehia hutsa. Telebistako programazioa 24 ordutan ematen duenak bere kontrolpean nahi ditu edukiak. Guk, Vicomtech bezala, estandarrak bultzatzen ditugu. Ez gaude ezertara mugatuta, eskatzen diguten erara lan egiten dugu, eta enpresek hartzen dituzte erabakiak. Edozein gailutarako garapenak egiten ditugu, baina gure apustua estandarraren aldekoa da beti. Mobilen kasuan, gainera, ikusten dugu HTML5 errealitate inportantea izango dela, lortu duen arrakastari erreparatu besterik ez dago. Nik ere horren alde egingo nuke, nire filosofiagatik, baina gainera, errealista ere iruditzen zaidalako.
Teknologia dela eta, nola gaude Euskal Herrian, gainerako herrialdeekin alderatuz?
Alemanian daude telebistarako zerbitzu interaktiboetan aurreratuen, Erresuma Batuan ere badituzte gauzak, baina bestela, besteekin batera goazela esango nuke.
Duela urte batzuk, jende asko gelditzen zen ordenagailuetatik eta telefonoetatik kanpo. Telebista denok erabiltzen dugun gailu gisa ikusten zen, zahar eta gazteen eskura, eta horretan aurreratzeko premia ikusten zen. Telebista interaktiborako bidea ematen zuten estandarrak baziren, baina garapenerako teknologia oso astuna zen, aparatuak ere bereziak erosi behar ziren. Eta ahalegina bertan behera geratu zen. Zer egin da orain? Teknologia web aldera hurbildu. Orain plataforma oso ezberdinak daude, baina teknologiak beti dira Javascript, HTML eta antzekoak. Jendeak askoz hobeto ezagutzen ditu hauek, hor garatzeak ez du halako beldurrik ematen, eta zerbitzu gehiago sortzea ahalbidetzen du. Gaur amesten duguna, multipantaila, gailu batetik bestera pasatzea, egin liteke? Bai, eta gaur egun dugun teknologia nahikoa izan daiteke horretarako, baina modu zehatzetan egin behar da, garatzaileak parametro asko kontrolatu behar ditu, seguruenik erabiltzaileak gailu espezifikoak behar ditu...
Orduan zein da pausoa?
Web orri bat garatzen den bezala, multigailu hori oso era errazean kontrolatu ahal izatea, eta ia automatikoki. Azkenean, ikerketa zentro batek aplikazio zehatz bat garatu eta erakustea baino gehiago, edozein garatzaile, eduki zerbitzua daukana, bere kabuz horretarako gai izatea. Orduan sortuko dira benetan erabiltzailearentzako aplikazio interesgarriak, horrek ahalbidetuko duelako killer application baten etorrera.
Maila batean eman da jauzi hori, HTMLrantz, baina oraindik dispositibo baten oso menpeko diren aplikazioak dira, ez dute ingurua kontuan hartzen, erabiltzaileak hainbat gailu izan ditzakeela, eta batetik bestera pasatzeko aukera ere ez da oraindik kontuan hartzen.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]