Sembla que la denominació Smart dona als productes un toc de modernitat i de futur de primer nivell. I així, es plantegen projectes Smart a les ciutats com a mètode de socialització de serveis, optimització de xarxes energètiques i millora del que sigui.

Si a través del Telèfon intel·ligent s'ha aconseguit ampliar els serveis d'Internet al telèfon portàtil, hauria de ser el mateix pel que fa a la televisió: un dispositiu que integri el telèfon, Internet i els projectes smart de les ciutats. On ens porta això?

Es tracta d'un telèfon fix de mitjana, dos o tres telèfons mòbils o telèfons intel·ligents, un o dos televisors (un d'ells pot ser smart), un ordinador fix i un ordinador portàtil (o iPad o tauleta). Estan insercions en el nostre estil de vida i ja són habituals, però la funció de cadascun es creua amb la dels altres cada vegada amb més freqüència. Per a parlar amb els nostres amics i amigues, a més del telèfon, podem utilitzar ordinadors. Per als serveis d'Internet utilitzem telèfons intel·ligents i ordinadors, i cada vegada amb més freqüència, la televisió. Per a veure pel·lícules necessitem un televisor o un ordinador, i per a escoltar música, qualsevol cosa ens serveix.

El telèfon, la televisió o els ordinadors tenen la possibilitat d'oferir nous serveis a través d'Internet, i tots ells tenen el seu futur en Internet. Ens ofereixen nous serveis contínuament, però si en comptes de fer un camí propi, fossin capaços d'inventar serveis creuats, ens farien, sens dubte, una oferta més intel·ligent. Que els dispositius que tenim a casa interactuin en determinats serveis i aconsegueixin serveis més avançats és un dels principals reptes de la recerca en telecomunicacions, ja que els continguts, idiomes, estàndards, nombre d'usuaris i altres característiques depenen d'això.

Però perquè la interacció entre els diferents dispositius sigui efectiva, caldrà resoldre alguns problemes i alliberar altres nusos. Sent aquests els temes a tractar en aquest article, ens hem dirigit a l'investigador Mikel Zorrilla del centre tecnològic Vicomtech-IK4 a la recerca d'informació.

Situació actual

Els telèfons intel·ligents, des que es van llançar al mercat en aquesta dècada, s'han estès exponencialment als usuaris, i tot apunta al fet que continuaran fent-ho en el futur. El Telèfon intel·ligent no va tenir un inici fàcil, ja que hi havia molts sistemes operatius, i aquesta situació era un obstacle important a l'hora de llançar les aplicacions, ja que el que es desenvolupava en un sistema havia de ser redesenvolupat per a poder operar en altres sistemes. En 2010, per exemple, era obligatori realitzar aquesta remodelació si es volia entrar en el mercat.

Symbian, Android, Blackberry, iOS i Microsoft eren les marques que lluitaven entre altres, però a partir de 2011 han estat dues els estàndards que han quedat en el mercat, Android i iOS, la qual cosa ha facilitat enormement el camí als desenvolupadors, per la qual cosa en aquest moment tindrem milers d'aplicacions i jocs en totes dues plataformes. El fet de tenir tantes aplicacions i serveis ha disparat la venda de smarphones, per la qual cosa s'espera que en 2015 es venguin més de 1.000 milions d'unitats.

L'evolució de les televisions interactives continua sent diferent. En 2013, la venda de televisions connectades a Internet va aconseguir el 28% als països avançats i es preveu que per a 2016 el percentatge de televisions venudes aconsegueixi el 70%. A més, a la fi de 2014, hi haurà 785 milions de llars connectades a l'amplada de banda. És a dir, la meitat de les televisions capaces de connectar-se a Internet estaran disposades a consumir continguts d'alta qualitat, tant vídeos com altres serveis, a través d'Internet. El major ús de les televisions connectades correspon als serveis multimèdia (57%), seguit de les xarxes socials (11%).

En l'actualitat, les televisions connectades a Internet estan distribuïdes principalment en tres plataformes de programari.

D'una banda, hi ha televisors connectats que es basen en la plataforma del venedor (LG, Samsung, Sony, Philips...). Tecnològicament, tenen diferents aproximacions, encara que en general totes tenen com a base un navegador web. Alguns usen una solució no estàndard basada en JavaScript. Per exemple, Sony Applicast. Unes altres estan basades en HTML (CE-HTML, HTML4, HTML5). Altres pocs recorren a solucions tancades (Flaix o Java). Aquest tipus de plataformes més esteses són Samsung Smart TV, LG Smart TV, Sony Applicast, Panasonic i Philips NET TV.

En segon lloc, hi ha televisors connectats basats en el sistema operatiu (Android, iOS, XBMC...). En general, han tingut una evolució similar a la que s'ha donat en els telèfons mòbils. En aquests casos, existeixen sistemes operatius com Android que permeten, entre altres coses, controlar la televisió de manera remota.

Un cas especial en les televisions connectades basades en el sistema operatiu, Yahoo Connected TV! Tenim. Va ser pioner a oferir aquest tipus de serveis en el mercat. Està basat en una plataforma desenvolupada en JavaScript i els seus serveis són de tipus giny.

A més de la solució de Yahoo!, Google i Apple disposen d'una solució pròpia per a televisors connectats a Internet. Google TV permet l'accés als serveis a través del navegador web Chrome. Mostra un entorn de desenvolupament similar al que ofereix Android, a través d'una API específica que permet gestionar els recursos de la televisió. Entre altres coses, es pot canviar el canal de televisió, ajustar el volum, oferir el teclat virtual, utilitzar la navegació adaptada, etc. Apple TV permet accedir als serveis d'Apple a través de la televisió i facilitar la comunicació entre diferents dispositius de la mateixa marca.

En tercer lloc, disposem de televisors connectats basats en estàndards: A Europa HbbTV, els EUA, ATSC... A diferència de les grans empreses, les empreses amb menor capacitat econòmica basen les seves propostes en les tecnologies existents per a donar una solució integrada. Així, a partir d'Android hi ha més de 15 productes en el mercat i altres punts en el sistema operatiu Linux. Molts d'ells s'han basat en estàndards actuals per a poder oferir un mercat propi, sobretot en HTML i HTML5.

Com es pot apreciar, existeix un gran núvol en l'àmbit de la televisió smart, la qual cosa frena el desenvolupament d'aplicacions específiques, ja que és molt esgotador que en comptes d'una es programi a tres o quatre sistemes.

I en el futur què?

Els smatphones i les tauletes avancen ràpidament des que es va descobrir el que es diu killer application o el que va deixar fora a la resta d'aplicacions. Per exemple, igual que els programes per a xarxes socials en els telèfons intel·ligents, en les tauletes els jocs són la clau.

Encara no s'han trobat aplicacions assassines en la televisió interactiva. Segons ens comenta Mikel Zorrilla, en la televisió, esperem que s'encengui l'aparell i que es vegi un canal quan es premi un botó. Estem acostumats a aquesta improvisació en la televisió. En l'ordinador, abans d'encendre l'eina i començar a navegar per les aplicacions, ens han passat un parell de minuts i el considerem normal.

En les televisions interactives, per a poder utilitzar les aplicacions d'Internet és necessari fer diversos clics, caminar a dalt i a baix per a trobar el que volem. Això, en ser contrari a l'ús natural de la televisió, és molt fàcil abandonar-la instintivament o “passar”.

Tal vegada, amb una o diverses aplicacions que avui no existeixen, trobem un “assassí” que augmentarà el mercat de la televisió interactiva. Segur que es generalitzarà la tecnologia utilitzada per al desenvolupament d'aquesta aplicació assassina, però mentrestant, en haver d'abordar els reptes, Mikel Zorrilla ens aconsella fer un camí en favor dels estàndards que s'estan impulsant des d'Europa.

La pròpia ARGIA, conscient de la importància que té la televisió en la família, ha començat a llançar un nou canal multimèdia en televisió. En alguna ocasió, poder donar l'ordre de “enviar” a la televisió el vídeo que volíem veure i connectar-se des del Telèfon intel·ligent a Argia, mentre que en els nostres Telèfons intel·ligents la transcripció del vídeo està en diversos idiomes, veure estadístiques explicatives de les principals paraules o conceptes utilitzats, o poder posicionar el vídeo en un fragment de text, visitar llocs web al mateix temps o en molts altres somnis que en algun moment es convertiran en realitat. I amb l'esperança que l'aplicació assassina doni avantatge al basc.