La Literatura es deu a la valentia dels de l'Escola de Literatura. Van començar la seva marxa fa sis anys, al pati de l'escola de Larrabetzu, venent llibres de mitja dotzena d'editorials i donant conferències el cap de setmana. No obstant això, aquella petita literatura ha crescut i avui dia, a més de ser una important plaça de la literatura basca, ha donat un gran protagonisme a la creació.

Segons ens ha recordat l'organitzador i escriptor Gotzon Barandiaran, fa ja 10 anys que es va crear “per iniciativa de l'Escola de Literatura, i a través de la xarxa que ens envolta creguem Literaturia, ja que la literatura basca no tenia un espai dedicat exclusivament a ella. Vèiem la necessitat d'una plaça que parlés en basca i en literatura. Què és la plaça? L'aparador, però també un lloc de trobada. Des del principi se'ns va ocórrer fer en Larrabetzu, i l'organització l'havíem d'assumir els ciutadans d'allí. Cada vegada ha estat major l'equip i la responsabilitat que ha adquirit. Ha tirat endavant gràcies al treball de la ciutadania”.

No obstant això, a mesura que la Literatura ha anat creixent, les responsabilitats també s'han repartit i els larrabetzuarras no han estat solos. A més de l'Escola de Literatura, Literaturia ha reivindicat a altres associacions com EHAZE o 111 Akademia. Però Larrabetzu és un poble petit, d'uns 2.000 habitants, “i entre altres coses, han aparegut les limitacions en infraestructures i finançament. A pesar que la Literatura de Larrabetzu era una referència, ens vam adonar que s'havia complert un cicle”, ha reconegut Barandiaran.

Zarautz té una gran tradició literària, hi ha molts escriptors, la llibreria Garoa també està molt present, té un gaztetxe, l'ajuntament inverteix molt en cultura, i així van decidir canviar Zarautz i deixar la literatura en mans d'un altre grup de treball. En la plataforma Zarautz Ehuntz es reuneixen diversos agents culturals, “la seva manera de treballar i la nostra són molt semblants”, ha explicat Barandiaran. “La literatura no és un lloc, és una plaça de la literatura, i pot estar en Larrabetzu, Zarautz, Laudio, Hendaia o Villava. Però és imprescindible que hi hagi un grup de treball local i que aquest grup de treball dinamitzi el poble”.

Escriptors, creadors, editorials, lectors, aficionats, han arribat de tots els racons d'Euskal Herria a la literatura i això li dona un caràcter nacional a la iniciativa.

La literatura es fixa en el llibre, però també té altres expressions molt pròximes. Segons Barandiaran, “els creadors tenim més d'un perfil, som literaris, receptors, organitzadors, escriptors, etc., i en Literatura ens ajuntem en un ambient d'amistat”.

Cadascuna de les manifestacions culturals la seva plaça

Quant a grandària i forma, Literaturia no té res a veure amb la Fira de Durango, però sí que vol ser una cita primaveral de la literatura basca. No obstant això, segons Gotzon Barandiaran, “la Fira de Durango és una fira de la cultura basca, no sols de la literatura. La literatura és, per tant, una secció, i la literatura basca, una subsecció de la secció. Desgraciadament, no és l'amo. En la Fira de Durango predomina la literatura no vascófona”. En aquest sentit, Barandiaran proposa places sectorials, és a dir, que cada disciplina, la música, el teatre, la literatura i el bertsolarismo tinguin el seu espai diferenciat. “Per a la cultura basca és molt important mostrar el que estem fent. En aquest sentit, si cadascuna de les expressions culturals tingués una plaça, seria molt saludable. També es reforçaria la Fira de Durango. Més que llevar-la, l'afegiria. Si només tens una plaça, tindràs menys espai”. A Barandiaran li sembla que
s'ha massificat el que es publica per a la fira de Durango: “Per l'experiència que he tingut en Ahotsenea, es pot dir que el 90% dels llibres i discos que es presenten no han tingut eco en el futur”.

La plaça de la Literatura Basca també necessita lectors. “Ara el repte és atreure allò que no és habitual. En Larrabetzu aconseguim atreure a persones alienes a la literatura. Molts, gràcies a la Literatura, hem aconseguit que la literatura basca sigui la llengua en si mateixa”.

No obstant això, si s'aconsegueix, cal actuar amb entusiasme i durant molts anys: “Si ho fas des dels moviments populars, des de baix i fora de les fonts d'ingressos públics, has de treballar molt més. No hi ha més que comparar, al País Basc hi ha festivals de jazz, folk o rock, que des del principi han tingut una fortuna, el propi BBK Live; en un termini molt curt han passat de 0 a 500. Els nostres són de la voluntat de la ciutadania, mai de manera professional. Si nosaltres també tinguéssim milers d'euros, milers de persones s'acostarien a la Literatura”.

La Literatura no té ingressos d'institucions públiques. En l'edició d'enguany, l'Ajuntament de Zarautz contribuirà a cobrir els recursos tècnics i la compensació als creadors que participin en els actes. No es pot evitar el treball voluntari. “La Literatura té un caràcter popular imprescindible”, ens diu l'escriptor, “ja que a la cultura basca només es destinen uns pocs”.