Una jove veïna ens conta que el procés de desenvolupament del barri ha estat de dos anys: “En veritat portàvem anys sense xavals i fa dos anys ho intentem, però va sortir malament. Llavors l'assemblea de joves no tenia força, però després del ràpid desnonament d'aquest gaztetxe, vam veure que havíem d'organitzar-nos”. La iniciativa Auzolan, un col·lectiu que té com a objectiu reactivar el sistema de les antigues assemblees dels pobles, es va reunir en Trintxerpe i van decidir acudir a la cita. Van observar que en Egia i Sant Pere hi havia un gran potencial i van preparar sengles projectes pilot per a enfortir la vida col·lectiva en tots dos àmbits.

Barri amb gran tradició col·lectiva

“El barri d'Egia sempre ha tingut un fort caràcter popular”, afirma el veí. “Hi ha molts moviments populars, abertzales, vinculats al feminisme, artístics, el moviment obrer… El capitalisme té la intenció d'oprimir a tot moviment social i el que hi ha prefereix que cadascun vagi pel seu costat, perquè tots junts crearem sinergia, i això és perillós per a ell”.

En el barri, d'altra banda, sempre han tingut un sentiment de frustració pel tema de l'espai públic. D'una banda, han sofert una forta opressió a l'hora d'ocupar els edificis que donen origen als gaztetxes. D'altra banda, la Casa de Cultura del barri no substitueix a la veu dels veïns i es gestiona d'acord amb els desitjos de l'administració. El frontó és cobert i per a accedir al mateix han d'abonar el preu. Finalment, la reforma de Tabakalera els sembla elitista. “Volen fer d'Egia una prolongació del centre de Donostia; Tabakalera és un clar exemple d'això. Allí tenen un grup que s'encarrega d'escoltar la paraula dels veïns, però de moment no hem vist cap resultat i estem desconfiats. Ens volen llevar el caràcter de poble que sempre hem tingut”.

Revivint el barri a poc a poc

“Seguint l'assessorament de la iniciativa Auzolan, organitzem tres assemblees generals i una acció d'auzolan per a debatre el nostre futur com a barri”, comenta un altre dels veïns d'Egia. Després dels intents frustrats, es va realitzar un projecte escrit, un manifest dels valors del barri, perquè qualsevol pogués tenir clar per on començar i quin camí volien seguir. Per a això van comptar amb la col·laboració de la Fundació Joxemi Zumalabe.

Durant la realització del projecte escrit, es van reunir en aquestes reunions persones de diferents edats i àmbits, i es van treure idees de tota mena: espai per al desenvolupament del banc del temps, tallers feministes, tallers de pintura o fotografia… Totes aquestes propostes es van incloure com a projecte, i els membres de l'assemblea de joves van posar sobre la taula la idea de la casa de barri. Fins llavors el seu objectiu era crear un gaztetxe, però es van adonar que es quedava curt per a satisfer els desitjos de tots els veïns. Sent un lloc viu i heterogeni d'aquesta veritat, la cerca d'un espai comú que permetés l'acumulació de totes les forces va semblar una bona idea per als junteros, aprendre dels altres i desenvolupar tots junts un objectiu col·lectiu.

Per a començar, van pintar en auzolan la plaça Plazaundi d'Egia. Es va fer una crida a tots els veïns, i aquest dia es van dedicar a pintar la plaça entre tots els nens, joves i ancians. Amb aquest primer pas, van reivindicar que Egia fos un espai gestionat pels veïns i veïnes. “Vam ser reunions, assistim a reunions, comencem a veure que s'estaven creant relacions fortes entre persones de diferents col·lectius d'Egia, fins i tot amb persones que no han participat en moviments populars. Els més veterans del barri diuen que des de fa deu anys no s'ha vist tal moviment viu aquí”.

Amb la idea d'Auzoetxea en marxa, va sorgir la necessitat d'un espai físic per a continuar avançant en el camí cap al futur. “El nostre objectiu, no obstant això, no era concentrar en un sol espai tota l'acumulació de forces del barri. Al cap i a la fi, volem devorar el terreny al capitalisme, i si hi ha cada vegada més espais lliures i autogestionats, millor encara”. Es van analitzar les dues vies d'ocupació de l'edifici amb finalitats públics: una, la concertació amb l'Ajuntament, sota unes certes condicions, però legalment, i una altra, la realització de l'ocupació per si mateixos. Aquest últim va ser el triat.

No tot acaba en l'ocupació

Després de diverses discussions, es va trobar el que podia ser un espai físic per al barri d'Egia. El vell Onkologikoa de Kutxa, obra social de la caixa d'estalvis, portava cinc anys tancat. A més, per a sorpresa dels de veritat, la intenció de Kutxa era derrocar l'edifici i construir habitatges de luxe. Encara que se sap que l'ocupació de l'antic Oncològic anava a ser molt difícil, l'1 de maig es va posar en marxa el pla. “Tenint en compte el simbolisme de la data (dia dels treballadors) i del lloc (edifici que era l'obra social de Kutxa), amb l'ocupació volíem fer dues reivindicacions: donar estatus físic al nostre projecte i denunciar com es blanquegen la cara amb l'obra social enfront de la privatització de Kutxabank”.

Ha passat l'1 de maig, i l'ocupació va durar unes poques hores, ja que immediatament van arribar ertzaines i policies locals a desallotjar als veïns. “Això no vol dir que el projecte de l'auzoetxe d'Egia s'hagi paralitzat, estem discutint què fer a partir d'ara. Almenys, gràcies a l'acció i a la repercussió mediàtica, hem aconseguit que el nostre projecte s'estengui més enllà de Sant Sebastià i de la ciutat, i qui sap, potser en altres barris es comencen a recopilar sinergies com la nostra”.

El dia 17 s'ha celebrat un nou festival reivindicatiu en el frontó del barri, on s'han reunit per a reivindicar que els espais privats d'Egia es converteixin en públics i per a debatre els passos a donar cap al futur.